Cal pensar-hi, però amb calma

Només els dos exconsellers convergents, Eduard Rius i Xavier Pomés, es van mostrar obertament partidaris d'aplicar fórmules de copagament, mentre que l'actual titular de Salut, Boi Ruiz, es va mostrar més prudent. L'exconsellera Marina Geli va insistir que el copagament no soluciona el dèficit, mentre que Ramon Espasa el va rebutjar amb rotunditat. En tot cas, va quedar ben clar que la seva aplicació hauria de ser fruit d'una decisió d'Estat molt consensuada. El conseller Boi Ruiz va insistir que “finançar el 100% del cost del 100% de prestacions per al 100% de la població és impossible”. D'altra banda, però, va rebutjar qualsevol tipus de copagament que suposi crear barreres per accedir a la sanitat. Així doncs, Ruiz va apostar per buscar fórmules que permetin obtenir recursos addicionals: des de taxes finalistes sobre consums no saludables (alcohol, tabac, etc.) fins a altres opcions “més imaginatives”, com ara la que ja s'aplica a Tailàndia: una taxa mínima sobre les trucades de mòbil. Tant Ruiz com l'exconsellera Marina Geli van recordar que, a banda del copagament en farmàcia, actualment ja existeix un altre tipus de copagament “voluntari”: el que fan els ciutadans que es paguen una assegurança privada. “És un copagament que jo defenso, sempre que no sigui fruit del fracàs del sistema públic”, va afirmar Ruiz. L'exconsellera Marina Geli va deixar clar que abans d'abordar el copagament cal esgotar la via de la fiscalitat i, en qualsevol cas, la finalitat no hauria de ser recaptatòria, sinó l'ordenació de la demanda de serveis. “Podrien ser taxes sobre l'ús d'algun servei, però s'hauria de pensar molt bé, perquè fins i tot les quantitats mòdiques poden generar desigualtats”, va aclarir. Per Eduard Rius, el copagament “crea consciència” del que costa la sanitat i la majoria de la població ho entendria. “El que no s'entén és que els dos grans partits de l'Estat encara no s'hagin posat d'acord en aquest tema”, va afegir. Per la seva banda, Xavier Pomés, va insistir en la necessitat de fer pedagogia. “Tot gratis, per a tothom i sempre, no és possible”, va sentenciar. Pomés va indicar algunes possibilitats: des de pagar taxes per l'ús injustificat de les urgències fins a sufragar una part d'algunes prestacions. “El pacient oncològic o el que necessita un bypass coronari ho ha de tenir tot gratis, però el que s'opera de galindons potser hi hauria de contribuir”, va afirmar. A l'altre extrem, l'exconseller Ramon Espasa considera que “qualsevol sistema que introdueixi el factor diners és inequitatiu”. Per Espasa, “ara no és el moment d'implantar el copagament”, ja que, a més, generaria més despesa i dificultats de gestió.