I quin sabor té l'aigua?
L'aigua és una molècula molt particular. Només fa 230 anys que el químic Henry Cavendish va explicar que no era un element pur i fa poc més de cent anys que es coneix la fórmula de l'aigua (H2O). El cicle natural de l'aigua és continu i, com és sabut, passa de l'estat líquid al gasós o al sòlid. Elemental.
Les civilitzacions han transportat l'aigua dolça per als seus usos –consum domèstic, agrícola i industrial– i, des de fa anys, un dels seus reptes principals és el sanejament, per adaptar-la a les directives de qualitat per al seu consum. Alguns abastaments, en aquest sentit, complirien els paràmetres analítics que s'exigeixen a l'aigua potable, però els caldria la quantitat de clor que s'afegeix artificialment i que la normativa exigeix perquè es consideri potable. Al final del trajecte, quan surt per l'aixeta, l'aigua no ha de tenir ni sabor ni olor, ni ha de ser tèrbola i, per damunt de tot, s'ha de garantir que sigui saludable a curt, a mitjà i a llarg termini.
El clor té un efecte bactericida molt potent. Les tecnologies per aplicar-lo han evolucionat fins al punt que actualment es genera a la mateixa planta de distribució d'aigua, pel procés d'electrocloració. El clorur de sodi, és a dir, la sal comuna, es converteix en hipoclorit sòdic, el principal component del lleixiu mitjançant un procés d'electròlisi.
L'empresa Severn Trent Services-Aplicor ha construït a Tarragona, per encàrrec del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), la planta d'electrocloració més gran de l'Estat, amb capacitat per clorar 60.000 metres cúbics al dia. Aquesta tecnologia té la virtut de generar l'hipoclorit sòdic in situ a partir d'elements innocus: sal, aigua i electricitat. La sal es barreja amb aigua, passa per uns elèctrodes i el producte de la reacció és l'hipoclorit sòdic, que s'injecta per al tractament. Cada unitat produeix 45 quilos de clor equivalent per dia, en forma de solució diluïda al 0,8%. Quan baixa el nivell, el sistema arrenca automàticament el procés de producció per restablir la qualitat de cloració. El sistema es considera eficaç i d'un rendiment elevat.
Pren encara més valor si es té en compte que evita les despeses i els riscos associats al transport i l'emmagatzematge de l'hipoclorit sòdic, un producte corrosiu i que es degrada amb el temps. La manipulació del procés també és més segura. El producte té una concentració de clor més baixa que el producte comercial, de 8 grams per litre en comptes dels 250 grams per litre. L'abast de la millora en seguretat es pot certificar amb l'escenari previ a la instal·lació del sistema: al dipòsit del CAT de Tarragona –Sant Pere i Sant Pau Cota 118–, s'hi feien 18 viatges anuals de 1.200 quilos d'hipoclorit sòdic per trajecte, a l'any suposava la manipulació d'un total de 21.600 quilos, amb una riquesa de 180 grams per litre.
L'aigua que es capta dels canals del riu Ebre s'ha de reclorar quan arriba als dipòsits de Tarragona i, des d'allà, als punts d'abastament més llunyans, on també s'han instal·lat plantes d'electrocloració proporcionals al cabal d'aigua potable que abasteixen. Quin és el motiu pel qual s'ha d'afegir hipoclorit sòdic al llarg de la xarxa?
El Consorci d'Aigües de Tarragona capta l'aigua als canals de la dreta i l'esquerra del riu Ebre i subministra aigua potable a 65 ajuntaments i 33 indústries. Les instal·lacions de tractament d'aigua potable (ETAP) estan situades a l'Ampolla, on es realitza el tractament de cloració i comença el trajecte per les canonades. Fins a 386 quilòmetres de canonades i 42 dipòsits. L'efectivitat de la cloració es perd al llarg de la canonada i del comportament de la mateixa xarxa d'acord amb els consums. L'aigua de l'Ampolla arriba al dipòsit de Tarragona amb una concentració de clor de 0,33 mil·ligrams per litre i en surt amb una altra recloració, amb 1,06 mil·ligrams per litre.
L'electrocloració fa un pas endavant en la tecnologia de sanejament de l'aigua que s'aplica en les últimes dècades. El consorci projecta una planta d'electrocloració a les instal·lacions de l'Ampolla, on es tracten i se subministren 300.000 metres cúbics al dia. La instal·lació seria una de les més grans del món.
Els projectes de recerca i desenvolupament de tecnologies de sanejament de l'aigua tenen cada vegada un pes més rellevant. En aquest sentit, més enllà del subministrament, el consorci té en marxa una planta pilot a l'ETAP de l'Ampolla, l'Elsa, per a l'eliminació de sals i sulfats per mitjà d'un sistema de membranes. La planta pilot permetrà definir la tecnologia necessària a escala normal i, d'aquesta manera, definir el projecte. La recerca també inclou paràmetres de sostenibilitat. En el Centre Tecnològic de l'Aigua (Cetaqua) s'avaluen els riscos i s'anticipen a futurs escenaris legislatius i de riscos, i se sotmeten a avaluació les millores econòmiques i ambientals de les línies de tractament proposades.