Societat

Religió

L'amic retrobat

Avui es reuneixen després de quasi vint anys els que van formar part del moviment Joves Cristians de Barris Obrers i Ambients Populars de Catalunya

Van revitalitzar la vida de les parròquies i van militar per causes socials en els barris obrers

Es presenta en societat un llibre de Montserrat Sintes amb la història d'aquell moviment

La Jobac va ser fruit
de l'obertura del concili
i es va trobar actuant
en plena Transició

Des que el 1992 la Jobac (Joves Cris­ti­ans de Bar­ris obrers i Ambi­ents Popu­lars) es va fusi­o­nar amb la JOC (de fet, s'hi va dis­sol­dre), cen­te­nars de per­so­nes que havien for­mat part d'aquell movi­ment juve­nil no s'han tor­nat a veure. Avui posa­ran remei a la sepa­ració perquè, després de tants anys, exmem­bres d'aquell movi­ment han orga­nit­zat una tro­bada (que serà mul­ti­tu­dinària perquè pot­ser arri­ba­ran a ser 400 per­so­nes) aquesta tarda a l'escola dels sale­si­ans del car­rer Roca­fort.

Serà una tarda d'expli­car bata­lle­tes i recor­dar vells temps (excur­si­ons, cam­pa­ments, pregàries i les cançons de Xavier Mor­lans) i tindrà com a plat fort la pre­sen­tació en soci­e­tat del lli­bre de la his­to­ri­a­dora i exjo­bac Mont­ser­rat Sin­tes: La Jobac 1974-1992. Des­encís i uto­pia de la joven­tut a Cata­lu­nya. Mirant l'Església avui, el títol ja ho diu tot.

Sin­tes ha escrit la pri­mera història sobre aquest movi­ment –nas­cut gràcies a la reno­vació del Con­cili Vaticà II i la teo­lo­gia de l'alli­be­ra­ment, i en el marc de la Tran­sició i els movi­ments obrers– que va por­tar aire nou a l'església cata­lana i va omplir les parròquies de joves com­pro­me­sos amb la soci­e­tat i amb el país que tenien ganes de fer coses i can­viar el món. En el lli­bre, amb mol­tes cites d'alguns dels impul­sors del movi­ment (Joan-Enric Vives –avui, arque­bisbe de la Seu d'Urgell–, Josep Hor­tet, Josep Maria Jubany, Oriol Gar­reta, Josep Soler, Josep Maria Fisa, Josep Maria Domingo i molts d'altres) inclou dese­nes de foto­gra­fies de l'època apor­ta­des, en la immensa majo­ria, per Sal­va­dor Clarós (que va ser pre­si­dent del movi­ment i mili­tant encara de cau­ses jus­tes), que n'ha reco­pi­lat a cen­te­nars. “Jo cal­culo que en els vint anys que va durar el movi­ment hi devien pas­sar quasi 4.000 joves”, explica Quim Cer­vera, un capellà que era semi­na­rista quan es va fun­dar la Jobac.

És ell qui explica l'embrió de la Jobac: “Va començar a prin­ci­pis dels setanta, quan grups de joves de les parròquies de la zona nord de Bar­ce­lona, dels bar­ris de Sant Andreu, la Sagrera, el Clot, Congrés, bar­ris obrers, van començar a orga­nit­zar tro­ba­des i aplecs de joves que ja s'havien con­fir­mat. Ràpida­ment s'hi van afe­gir joves del Poble­nou, del Bon Pas­tor, Nou Bar­ris, del Car­mel, de la Ver­neda... i es va anar expan­dint fins a Santa Coloma”. En la mateixa època, segons Cer­vera, es van fer grups al Baix Llo­bre­gat, Cor­nellà, Molins de Rei, Cas­tell­bis­bal, el Papiol, Sant Vicenç, Sant Boi, Pallejà, Sant Andreu de la Barca... i després d'un temps “van fer un procés de reflexió i es van ajun­tar”.

El suport dels semi­na­ris­tes

Quim Cer­vera sosté que la Jobac no hau­ria estat el que va ser si tots aquests joves que es movien no hagues­sin tin­gut el suport d'un grup de semi­na­ris­tes que, impul­sats pels res­pon­sa­bles dels semi­na­ris, van ser des­ti­nats a aquells bar­ris a fer pràcti­ques abans de ser cape­llans. “La sin­to­nia entre uns i altres va ser total i ells van anar recol­zant, reu­nint els joves i intro­duint-los a la meto­do­lo­gia de la revisió de vida”. A prin­ci­pis dels vui­tanta i amb l'impuls de tots (i de cape­llans que havien estat con­ci­li­ars de la JOC) la Jobac era un movi­ment de mas­ses.

El dis­curs obre­rista es va man­te­nir a tot arreu com la volun­tat de ser al car­rer i de par­ti­ci­par en els can­vis que vivia el país. “El que fèiem era que ens reuníem grups d'entre cinc i deu joves periòdica­ment per fer revisió de vida: miràvem i ana­litzàvem fets de la vida de les per­so­nes de qual­se­vol àmbit. En una segona fase aquest fet el valoràvem a la llum de l'Evan­geli per, final­ment, actuar i reconèixer com Jesu­crist està pre­sent en la teva vida i la vida dels altres i quina cosa pots fer seguint la línia de l'Evan­geli”, explica Quim Cer­vera.

A la Jobac es par­lava tant de temes per­so­nals com de temes soci­als que afec­ta­ven la comu­ni­tat. Alguns vells mili­tants recor­den les enques­tes als bar­ris, l'anàlisi dels pro­ble­mes més pro­pers a la gent i les cam­pa­nyes de soli­da­ri­tat per arre­glar-los. Sobre­sor­tien les qüesti­ons que afec­ta­ven els joves i els bar­ris. Per això molts mem­bres de la Jobac van ser impul­sors de les pri­me­res asso­ci­a­ci­ons de veïns, de movi­ments femi­nis­tes, eco­lo­gis­tes, paci­fis­tes, de coo­pe­ració amb el Ter­cer Món. Molts con­ti­nuen a pri­mera línia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.