Llei de culte, un retrocés

Hi ha tres aspec­tes clau en la modi­fi­cació feta pel govern a la llei dels cen­tres de culte: un és inne­ces­sari, un altre és un error i el ter­cer és confús.

1. Se supri­meix part de la fina­li­tat de la llei: “Pre­veure sòl on s'admeti o s'assigni l'ús religiós, d'acord amb les neces­si­tats i la dis­po­ni­bi­li­tat dels muni­ci­pis.” A l'arti­cle 4 s'afe­geix que l'obli­gació (de pre­veure sòls) “no serà exi­gi­ble quan no en resulti la neces­si­tat d'implan­tar nous cen­tres”. I es vol eli­mi­nar “els muni­ci­pis han d'ade­quar llur pla­ne­ja­ment urbanístic gene­ral al con­tin­gut de l'arti­cle 4 (pre­visió urbanística de sòls) en el ter­mini de deu anys”. Pel que fa a la lle­tra, això no calia. L'arti­cle 4 ja diu que la pre­visió de sòls s'ha de fer d'acord amb les neces­si­tats i dis­po­ni­bi­li­tats dels muni­ci­pis. I el regla­ment ja pre­cisa que, en cas que s'exclo­gui l'ús religiós, haurà de jus­ti­fi­car-se amb un informe moti­vat. És la música o l'espe­rit de la llei allò que es pretén can­viar. Quan es va apro­var, els ajun­ta­ments havien de pre­veure on podien implan­tar-se nous cen­tres de culte, ara es dóna a enten­dre que no cal que ho facin.

La sen­sació és de retrocés en la garan­tia dels drets de lli­ber­tat reli­gi­osa. La Fun­dació Dem­cat, de CDC, en l'escrit El govern s'ha equi­vo­cat, diu: “Si hom vol dei­xar clar que des del govern es defensa el plu­ra­lisme i la lli­ber­tat reli­gi­osa, valia la pena no fer aquesta modi­fi­cació, que té una lec­tura nega­tiva i rebaixa la capa­ci­tat nor­ma­tiva del govern. Cata­lu­nya i el seu govern han d'encapçalar la defensa del prin­cipi de lli­ber­tat, inclosa la reli­gi­osa, i no dei­xar-ho a mans dels ajun­ta­ments.”

2. El govern pretén ampliar a deu anys el ter­mini d'adap­tació dels cen­tres ja exis­tents a les con­di­ci­ons bàsiques de segu­re­tat. Però la segu­re­tat és un dret que cal garan­tir al més aviat pos­si­ble i el regla­ment no demana més que extin­tors i por­tes grans o bé limi­tar l'afo­ra­ment.

3. Hi ha punts poc clars i podrien jus­ti­fi­car actu­a­ci­ons dis­cri­mi­natòries, jus­ta­ment allò que la llei evi­tava. Es vol que l'arti­cle 6 digui que el tracte igua­li­tari i no dis­cri­mi­na­tori en l'ús esporàdic d'equi­pa­ments i d'espais públics ha d'ate­nir-se “al grau d'implan­tació i d'arre­la­ment en cadas­cuna de les esglésies i con­fes­si­ons”. Això és una con­tra­dicció i cap­gira la intenció de l'arti­cle. Se cedi­ran més espais a qui tin­gui més implan­tació o arre­la­ment (és a dir, a qui ja en té més?) O a les con­fes­si­ons que dis­po­sen de menys llocs? Ales­ho­res, cal­dria “ate­nir-se al grau de neces­si­tat”.

Es pretén que l'arti­cle 8 digui que les con­di­ci­ons tècni­ques i mate­ri­als dels cen­tres hau­ran de “tenir en compte les carac­terísti­ques arqui­tectòniques, cul­tu­rals, de tra­dició, històriques i l'impacte sobre els ele­ments artístics”. No s'entén: o és tan obvi que no cal, o es presta a inter­pre­ta­ci­ons que algú ja hi ha donat. Es volen tenir en compte les carac­terísti­ques arqui­tectòniques dels cen­tres de cada con­fessió? O es vol pre­ser­var una tra­dició? La tra­dició cata­lana a pre­ser­var és la tolerància, el res­pecte i la con­vivència, l'ober­tura de ment i l'acti­tud aco­lli­dora. O, si no arri­bem a tant, hauríem de ser intel·ligents per veure que difi­cul­tar la mani­fes­tació reli­gi­osa de les con­fes­si­ons mino­ritàries és pit­jor.
Toni Cru­a­nyes deia a El Punt Avui: “Els musul­mans es veuen obli­gats [...] a pre­gar en solars o cam­pa­ments pro­vi­si­o­nals que no com­plei­xen unes con­di­ci­ons mínimes de segu­re­tat i higi­ene. Així s'ali­menta més el mite de la mes­quita mar­gi­nal, allu­nyada del cen­tre urbà i on final­ment s'hi va assen­tant un recel malaltís con­tra la població local que dis­cri­mina els segui­dors de l'islam [...] ¿És això el que volem?”. Vam impul­sar la llei dels cen­tres de culte per donar un ins­tru­ment legal als ajun­ta­ments que faci­lités l'exer­cici del dret de lli­ber­tat reli­gi­osa i evités con­flic­tes inne­ces­sa­ris. La llei no solu­ci­o­nava tots els pro­ble­mes de l'àmbit, però feia un pas enda­vant. Ara, el govern vol tor­nar enrere.