Societat

Enllaçant caminants

Turisme dóna per completada la senyalització de les cinc rutes catalanes del Camí de Sant Jaume i en prioritza ara la promoció

Tot i considerar-se una bona oportunitat per al desenvolupament del turisme d'interior, a Catalunya no s'han creat serveis i allotjaments específics per a pelegrins

El 2011 s'han segellat un 54% més de certificats de pas

El pelegrí “és un turistaque requereix serveis i propostes i quan els té, els consumeix”, afirma Rosa

El Camí de Sant Jaume comença a la casa de tot­hom que l'emprèn, però les prin­ci­pals rutes cata­la­nes cap a la cate­dral gallega ja estan senya­lit­za­des per fer més fàcil l'aven­tura. Des del 2008 i amb la vista posada en l'impuls del turisme d'inte­rior, el govern va senya­lit­zar diver­ses rutes exis­tents, col·locant pals de senya­lit­zació a les entra­des i sor­ti­des de les pobla­ci­ons.

La tasca ha estat ingent, perquè de rutes n'hi ha cinc: la més cone­guda, de 400 quilòmetres, ve de Per­pinyà i des de la Jon­quera va fins a Girona per fer cap a Mont­ser­rat, pas­sant pel Mont­seny i Ter­rassa. Des de Girona, també es pot optar per anar per Bla­nes fins a l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat i, des d'allà, a Mont­ser­rat. Al mones­tir bene­dictí hi con­flu­eix també la que creua el Piri­neu per Ripoll. Una altra de trans­pi­ri­nenca és la de la Seu d'Urgell, que fa cap a Lleida. Al sud, dues rutes més: la que segueix aigües de l'Ebre amunt, des del Delta i pas­sant per la Terra Alta, i la que coin­ci­deix amb la ruta dels mones­tirs del Cis­ter. Aquesta surt del Ven­drell i Tar­ra­gona, passa per Mont­blanc i arriba a Lleida. Totes, excepte l'ebrenca, sur­ten del Prin­ci­pat per Alcarràs. La Gene­ra­li­tat con­si­dera tan­cada l'etapa de senya­lit­zació, però Joa­quim Rosa Ros, pre­si­dent de la Fede­ració d'Asso­ci­a­ci­ons d'Amics del Camí, apunta: “Falta senya­lit­zar encara des de Prats de Molló fins a Roda de Ter i des de Girona fins a Bar­ce­lona, cre­uant el Vallès.” Mal­grat no tro­bar-hi pals, Rosa asse­gura que les asso­ci­a­ci­ons sí que han senya­lit­zat amb les carac­terísti­ques flet­xes gro­gues totes les rutes.

L'Agència Cata­lana de Turisme se cen­tra ara en la pro­moció del Camí, con­vençut del seu poten­cial per acti­var el turisme d'inte­rior. “En els punts on es comp­ta­bi­lit­zen, com a Cer­vera, hem detec­tat que els pele­grins s'han mul­ti­pli­cat per tres els dar­rers dos anys”, explica Patrick Tor­rents, sub­di­rec­tor de l'ens. Mal­grat que la imatge dels pele­grins suant i car­re­gats amb una mot­xi­lla pugui apa­ren­tar un per­fil de turista de baix cost, Tor­rents ho nega: “S'hi genera negoci. És un turista que reque­reix de ser­veis i pro­pos­tes, i quan els té, els con­su­meix.” Als 75 anys, Joa­quim Rosa, que ha cami­nat per gran part de les rutes i ara es pre­para per fer el tram entre Logro­nyo i Bur­gos en vuit dies l'abril vinent, hi coin­ci­deix: “Fer el Camí és aixe­car-se ben d'hora i ser a dinar a la des­ti­nació. La tarda és per des­can­sar i conèixer els llocs d'interès del poble. En la ruta també hi ha una moti­vació cul­tu­ral, i si la treus només seria fer esport.”

Tot i que no s'ha rea­lit­zat cap estudi, es cons­tata que la majo­ria de cami­nants són cata­lans que recor­ren les rutes fent turisme d'inte­rior alhora. Sí que se sap que, apro­xi­ma­da­ment, un 10% dels pele­grins que arri­ben a San­ti­ago són cata­lans. No obs­tant, molts comen­cen el Camí des de la seva entrada navar­resa a la Península, a Orre­aga. I és que no tot­hom té el temps ni la con­dició física per fer els 1.300 quilòmetres a peu –en eta­pes diàries d'entre 20 i 30 quilòmetres– que sepa­ren Tar­ra­gona de San­ti­ago.

Parada sí, però poca fonda

A banda, men­tre que a la façana del nord de la Península han pro­li­fe­rat els albergs i altres ser­veis per a pele­grins, a Cata­lu­nya són ine­xis­tents. “Si no tens alberg, què fas? No pots cami­nar 60 quilòmetres sense lloc on dor­mir... Sem­pre pla­ni­fi­quem fer esta­des en fon­des, però de vega­des és com­pli­cat” fer coin­ci­dir l'allot­ja­ment i el segui­ment de la ruta, afirma Rosa. Turisme n'és cons­ci­ent: “S'han creat algu­nes ini­ci­a­ti­ves de turisme rural, però estem lluny d'haver superat el dèficit.” Tor­rent no és par­ti­dari d'obrir albergs públics sinó d'esti­mu­lar el tei­xit empre­sa­rial rural del propi ter­ri­tori: “Cal desen­vo­lu­par prou massa crítica de cami­nants perquè nei­xin ser­veis.” L'agència pro­mo­ci­o­narà el Camí a través d'esta­des de peri­o­dis­tes espe­ci­a­lit­zats en sen­de­risme i entre col·lec­tius específics, com els que tenen mobi­li­tat reduïda. Alguns trams de la ruta prin­ci­pal s'han adap­tat també per a ells.

300
mil
són els pelegrins que van segellar el 2011 el pas pel Camí a la Península. Un increment del 54% respecte al 2010.
10
per cent
dels caminants que arriben a Santiago són catalans, però la majoria surten del Pirineu navarrès.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.