Societat

Religió

La crisi i el futur

En el seu document de finals d'any el centre d'estudis Cristianisme i Justícia adverteix del risc de fractura social si no es busquen solucions justes a la crisi

El document aposta per l'esperança si la societat, en la cruïlla social en què ens trobem, aposta per un model més humà

CJ cita Ellacuríai vol una “civilització de la pobresa: baixar el ritme perquè visqui tothom”

Cris­ti­a­nisme i Justícia, el cen­tre d'estu­dis dels jesuïtes de Cata­lu­nya, ha tor­nat a dedi­car la reflexió de finals d'any a la crisi i a les greus con­seqüències de caire social a què es podria abo­car el món si els estats només apli­quen reta­lla­des i només par­len d'aus­te­ri­tat.

En un docu­ment que, com els seus Qua­derns envien a més de 50.000 per­so­nes, Cris­ti­a­nisme i Justícia –CJ– alerta del risc de frac­tura social si les reta­lla­des con­ti­nuen agreu­jant la pobresa, i d'un canvi de model social que podria aca­bar trans­for­mant l'estat de benes­tar i la justícia social que ens és pròpia a un “estat assis­ten­ci­a­lista”, un esce­nari on els drets soci­als reco­ne­guts com a con­questa social siguin admi­nis­trats de manera cari­ta­tiva.

Altres movi­ments d'Església

En la mateixa línia que fa temps expres­sen dife­rents movi­ments soci­als i també mol­tes enti­tats lli­ga­des a l'Església –com Església Plu­ral, Justícia i Pau, Cris­ti­a­nisme en el s. XXI o la mateixa Càritas– en el docu­ment refle­xiu de final d'any de la Com­pa­nyia de Jesús s'insis­teix que des de fa temps es veu “la neces­si­tat d'avançar cap a una sobri­e­tat més mar­cada i reduir el con­su­misme desen­fre­nat”, però s'alerta que “una cosa és defen­sar un altre model de vida fona­men­tat en valors tan neces­sa­ris com la sen­zi­llesa, la sobri­e­tat i el res­pecte al pla­neta” i una altra molt dife­rent “és que en nom de l'aus­te­ri­tat es reta­llin ser­veis públics que ser­vei­xen per garan­tir deter­mi­nats drets soci­als”.

“Estem davant d'un canvi social, econòmic i polític sense pre­ce­dents que a pri­ori ens aboca a un model de catàstrofe social, però hi ha espe­rança, perquè nosal­tres tenim la clau per, en la cruïlla en què estem, aga­far les reg­nes per fer que el món vagi cap a un model en el qual tot­hom pugi pujar al tren i ningú no en quedi exclòs”, explica Òscar Mateos, res­pon­sa­ble de l'Àrea Social de Cris­ti­a­nisme i Justícia.

Les refle­xi­ons del cen­tre d'estu­dis Cris­ti­a­nisme i Justícia són “fruit del nos­tre debat intern”, espe­ci­fica Mateos, que asse­gura que ja fa anys que veiem que “exis­tei­xen for­mes d'orga­nit­zació econòmica molt més democràtiques, sos­te­ni­bles i jus­tes que no par­tei­xen de la base capi­ta­lista i que poden tenir un gran impacte social”.

En aquest punt, CJ cita com a sig­nes d'espe­rança el feno­men del 15-M (“el des­per­tar ciu­tadà”) les pri­ma­ve­res àrabs i altres for­mes orga­nit­za­ti­ves de la soci­e­tat com la banca ètica, el coo­pe­ra­ti­visme, el con­sum res­pon­sa­ble o el comerç just.

“Creen una situ­ació de pànic”

Des de Cris­ti­a­nisme i Justícia es denun­cia els “interes­sos polítics” que hi ha dar­rere “la situ­ació de pànic” que s'ha creat i alerta del dis­curs de “solució única” que pro­po­sen els gover­nants i que es basa en reta­lla­des. “Cul­pen la ciu­ta­da­nia i la classe mit­jana d'haver vis­cut per sobre de les seves pos­si­bi­li­tats, però la crisi és molt més com­plexa que això. Aquest dis­curs únic i política­ment interes­sat va enca­mi­nat a fer-ho pagar tot sem­pre als matei­xos i, el que és pit­jor, a acon­se­guir que les prin­ci­pals vícti­mes de les reta­lla­des aca­bin pen­sant que aques­tes són necessàries, i men­tres­tant els grans capi­ta­lis­tes sur­ten immu­nes del cop”, recorda Òscar Mateos.

I afe­geix: “És com amb la lluita con­tra el frau fis­cal. Ho diuen d'una manera que ara resulta que sem­bla que tota la culpa és del lam­pista que tre­ba­lla en negre... i pot­ser sí que en té una part, però aquí a l'Estat espa­nyol està clar que el 72% del frau fis­cal el fan les grans empre­ses i les grans for­tu­nes i a aques­tes les mesu­res anti­frau no els fan ni pes­si­go­lles.”

Civi­lit­zació de la pobresa

“Nosal­tres –diu Mateos– en la línia que ja apun­tava Igna­cio Ella­curía, mort ja fa més de vint anys, apos­tem per la neces­si­tat d'avançar en el que podríem dir la civi­lit­zació de la pobresa; que vol dir ni més ni menys en què hem de bai­xar el nos­tre ritme de vida perquè pugui viure tot­hom. Però això no s'ha de con­fon­dre amb la reta­llada de l'estat del benes­tar”, adver­teix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.