Infraestructures

Tarragona s'aguanta per un fil

La idea del Port de fer un tercer rail a la via per sortir a Europa topa amb les reticències del PP

Amb el projecte s'ajornaria l'alliberament de la façana marítima

Topada a la vista entre els agents econòmics i el govern esta­tal pel cor­re­dor medi­ter­rani entre l'àrea de Tar­ra­gona i la de Bar­ce­lona. Tot i que els nous res­pon­sa­bles del Minis­teri de Foment encara no han fet pública cap posició, el dipu­tat i home fort del PP tar­ra­goní Ale­jan­dro Fernández ha rei­te­rat les reticències del seu par­tit, ja expres­sa­des en la cam­pa­nya elec­to­ral, sobre el pro­jecte pro­vi­si­o­nal d'habi­li­tar un ter­cer rail dins la línia actual entre Tar­ra­gona i Cas­tell­bis­bal, pla que defensa afer­ris­sa­da­ment l'Auto­ri­tat Portuària de Tar­ra­gona (APT) per treure les seves mer­ca­de­ries en tren cap a Europa en un ter­mini rela­ti­va­ment curt –el 2015, sosté–, com ja fa el port de Bar­ce­lona des del desem­bre del 2010.

La pro­posta, defen­sada pels ens econòmics tar­ra­go­nins i el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, i que acaba de rebre també el suport explícit de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona, xoca amb la idea del PP de no gas­tar-se els diners en una solució pro­vi­si­o­nal, sinó d'enge­gar la solució defi­ni­tiva en aquest tram, que con­sis­teix a cons­truir una nova línia pels cor­re­dors de l'antiga Reus-Roda de Berà i de l'actual Sant Vicenç de Cal­ders-Mar­to­rell. “No seria gaire més car que el ter­cer fil per la costa”, sosté Fernández, que també rebutja usar la via actual perquè ja està força satu­rada pels ser­veis de pas­sat­gers.

La façana marítima

Més que basada en motius econòmics o tècnics, l'opo­sició del PP s'ha de lle­gir en clau urbanística a la capi­tal tar­ra­go­nina, ja que exe­cu­tar una solució pro­vi­si­o­nal per la línia exis­tent hipo­te­ca­ria segons ells la històrica aspi­ració de supri­mir-la i fer--a sub­terrània per poder alli­be­rar la façana marítima de la ciu­tat. “Tots sabem que ara no s'inver­ti­rien 180 mili­ons –el cost esti­mat d'un avant­pro­jecte redac­tat pel mateix port, que es finançaria en part amb apor­ta­ci­ons d'empre­ses pri­va­des del sec­tor logístic i fer­ro­vi­ari– per una obra pro­vi­si­o­nal que al cap de pocs anys ja no ser­vi­ria; és de sen­tit comú pen­sar que la façana marítima lla­vors tri­ga­ria pot­ser cin­quanta anys més a alli­be­rar-se”, refle­xi­ona el dipu­tat. I és que, a més, cal recor­dar que aquest pro­jecte inclou un nou túnel urbà fer­ro­vi­ari per sota la ciu­tat, pel qual esta­ria pro­hi­bit el pas de mer­ca­de­ries, i això fa total­ment indis­pen­sa­ble que abans s'hagi exe­cu­tat la solució defi­ni­tiva per als trens de càrrega –els que vénen del port, però també del sud de l'arc medi­ter­rani–, és a dir, la nova línia que cir­cum­val·li la ciu­tat.

Fernández, en tot cas, reco­neix que per al port “el trànsit de mer­ca­de­ries és fona­men­tal”, per la qual cosa vol explo­rar amb els res­pon­sa­bles de l'APT solu­ci­ons per a la seva con­nexió urgent amb França en ample euro­peu, sem­pre que no es demori més el pro­jecte de la façana marítima. El popu­lar, per si de cas, ja passa la res­pon­sa­bi­li­tat a Foment, l'encar­re­gat d'exe­cu­tar i pagar les obres, i recorda que el govern també defensa el pro­jecte defi­ni­tiu: “El traçat és com­petència de la Gene­ra­li­tat, i el con­se­ller Reco­der es va com­pro­me­tre a recu­pe­rar l'antiga Reus-Roda per a mer­ca­de­ries, així que el pri­mer que cal fer és impul­sar aquest pro­jecte”, con­clou el dipu­tat.

No ho veu igual el pre­si­dent de l'APT, Josep Andreu, que els dar­rers mesos no s'ha can­sat d'avi­sar de la neces­si­tat, “per situar el port com­ple­mentària­ment al de Bar­ce­lona, a efec­tes de logística mun­dial”, d'endo­llar-se a Europa com abans millor, i defensa que l'ano­me­nat ter­cer fil “és una solució tècni­ca­ment sen­zi­lla, i no reque­reix grans obres”. En canvi, per poder exe­cu­tar la solució defi­ni­tiva recorda que la línia Reus-Roda “està des­man­te­llada en molts trams i no deixa de reque­rir grans inver­si­ons per posar-la a punt, a més que cal expro­piar ter­renys i fer estu­dis d'impacte”, motiu pel qual “s'esta­ria davant un calen­dari llarg, d'almenys deu o dotze anys”, i amb un cost molt supe­rior, “entre 500 i 600 mili­ons”.

Muni­ci­pis en con­tra

El pro­jecte, a més, tin­dria un altre entre­banc: l'opo­sició dels muni­ci­pis de l'antiga línia Reus-Roda, que recla­men fa anys que la via es recu­peri només per a pas­sat­gers, com a enllaç entre Reus i l'estació del TAV del Camp de Tar­ra­gona, situ­ada vora el traçat. “Si parléssim de paque­te­ria no pas­sa­ria res, però són matèries peri­llo­ses que pas­sa­rien molt a prop dels nuclis urbans”, raona l'alcalde del Morell, Pere Gui­no­vart. Els muni­ci­pis van rebre fa gai­rebé tres anys un pri­mer esbor­rany de l'estudi infor­ma­tiu del pro­jecte que impulsa Foment, que van rebut­jar de ple, i ja no n'han sabut res més.

La seva pro­posta, en tot cas, tam­poc no agrada a la indústria química, tra­ves­sada per la línia, que creu que arre­glar-la per a viat­gers hipo­te­ca­ria el seu crei­xe­ment futur per les majors exigències de segu­re­tat. El govern, men­tres­tant, ha pro­po­sat el pas sub­ter­rani per la zona –tant pels pobles com pel polígon petroquímic– com a solució perquè la línia la puguin com­par­tir mer­ca­de­ries i ser­veis regi­o­nals de pas­sat­gers.

1.040
milions
és el cost oficial estimat per a la nova línia de Tarragona a Castellbisbal, segons l'estudi tècnic de Foment.
180
milions
és el cost que, segons el Port de Tarragona, tindria fer el tercer fil fins a Castellbisbal. Estaria llest el 2015.

La Cambra de Barcelona exigeix el tercer rail a Foment

Foment va adjudicar l'agost del 2007 la redacció de l'estudi informatiu de la línia de mercaderies entre Tarragona i Castellbisbal. Poc després, però, després de fer públic un primer esborrany, va dividir el projecte en tres: fins a Sant Vicenç, fins a Martorell, i fins a Castellbisbal. Quatre anys després, el 31 d'octubre del 2011, el ministeri treia a informació pública només l'estudi i la declaració d'impacte ambiental del darrer tram, de 6,1 km, bàsic pel coll d'ampolla que ara s'hi forma, ja que hi conviuen mercaderies i rodalies, i perquè garanteix a Seat l'accés a l'ample europeu.

La Cambra de Barcelona, però, ha demanat que abans de fer una nova línia Foment incorpori a l'expedient l'opció transitòria, i més ràpida, de fer un tercer rail a la via actual entre Castellbisbal i Martorell, i ja més enllà fins a Tarragona. Així, exigeix “l'avaluació urgent d'aquesta solució i la seva execució immediata”. A més, ha instat Foment a “resoldre urgentment” l'expedient dels tres estudis informatius, i li ha demanat que es mogui perquè en breu puguin circular trens de fins a 750 metres de llarg entre Martorell i la frontera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.