Mor Rosa Maria Labayen als 101 anys, una de les ànimes de Temps de Flors

Se sentia molt gironina, tot i que el seu pare era basc; la seva mare, de Camprodon, i ella, filla única, nascuda a Sant Joan les Fonts l’any 1923. S’estimava molt, amb passió, Girona i, en especial, la de pedra grisa, antiga. Rosa Maria Labayen, que va ser presidenta dels Amics de la Girona Antiga durant més de 40 anys i ànima de Temps de Flors, va morir ahir als 101 anys. L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, va destacar en una piulada a les xarxes socials el “paper clau” que Rosa Maria Labayen va tenir per obrir els patis i jardins del Barri Vell durant Temps de Flors “perquè en gaudís tota la ciutadania”.

En un article de la revista Girona, Temps de Flors del 2019 es destaca el seu enamorament pel Barri Vell: el coup de foudre li va venir quan va començar els estudis de batxillerat a l’Institut Vell, al carrer de la Força de Girona. Cada dia venia amb el carrilet d’Olot des de l’estació de Bonmatí. “Cada tarda, abans d’agafar el tren de tornada, pujava a la plaça de Sant Domènec i s’asseia uns minuts a les escales del convent per contemplar aquell indret que tant la captivava”, s’assenyala en aquest text biogràfic de fa cinc anys. També s’hi recordava el paper cabdal que va tenir per fer brillar l’exposició de flors. El 1982, el convent de Sant Domènec es va convertir en un dels llocs principals de l’exposició de Temps de Flors. Llavors, però, l’espai presentava un aspecte deteriorat i semblava de difícil accés, així que es va demanar als veïns del nucli antic que obrissin les portes dels seus patis, per fer el recorregut cap al convent de Sant Domènec més amè i atractiu per a les persones visitants. Rosa Maria Labayen fou la impulsora de l’obertura de les cases del Barri Vell, ja que va convèncer amb perseverança veïns i amistats per fer-ho possible.

En una entrevista el 20 d’abril del 1986 a Presència, Rosa Maria Labayen ho explicava al periodista Pere Madrenys: “Ara obrirem els patis de les cases particulars amb motiu de l’exposició de flors. Des que es fa a Sant Domènec, cada any tenen més èxit.” I hi afegia que la idea havia sorgit dels mateixos veïns.

“La Rosa Maria enganya. A primera vista sembla una persona discreta i tímida –admet que la seva timidesa l’ha acompanyat tota la vida–, però té una immensa vitalitat amagada i una gran il·lusió continguda.” Així la descrivia l’arquitecte tècnic Narcís Sureda en el perfil, titulat Les aparences enganyen, que va escriure sobre Rosa Maria Labayen Coderch en el número 262 de la Revista de Girona l’any 2010. “Ella diu –i potser no li manca raó– que les dones tenen dos condicionants cabdals, encara: l’un és la bellesa i l’altre, la capacitat d’expressar-se, tot i que la primera sense la segona no val res, i, en canvi, la segona sense la primera, sí”, escrivia Sureda amb relació a una dona que va créixer a Bonmatí, d’on recordava els ensenyaments del mestre del poble. Els pares, tement que l’excessiu contacte amb la natura la privés de convertir-se en una “senyoreta”, la van internar en un convent de monges a la Bonanova, a Barcelona. Recordava aquell període com a exemple de repressió i foscor en tots els aspectes. “La seva animada conversa està exempta de raonaments primaris. Té una visió de la vida positiva, optimista, amena, bella, inconformista, i tot això li conserva una gran vitalitat”, és la impressió que n’extreu Sureda. Una vitalitat que mantenia amb 96 anys. Valorava en especial, com la resta de fundadors de Temps de Flors, “aquest desvetllament de Girona”. El novembre de l’any passat, l’alcalde Salellas i la regidora Gemma Martínez Villagrasa van felicitar Rosa Maria Labayen per haver complert el centenari.