El terratrèmol

Jo també, dime­cres pas­sat, a un quart de dotze, quan ja era al llit, mort i a punt d'ador­mir-me, vaig sen­tir el petit ter­ratrèmol que va haver-hi al Maresme. Vaig sen­tir l'explosió, i de seguida l'onada expan­siva va topar con­tra les por­tes tan­ca­des i les va empènyer, i vaig aixe­car-me ben con­vençut que la cal­dera, que fa anys que fun­ci­ona mala­ment, havia aca­bat petant. Vaig bai­xar al garatge espe­rant tro­bar-m'hi fum tòxic i fla­mes, i, quan vaig veure que m'equi­vo­cava, em vaig ima­gi­nar, des­can­sat, que la desgràcia li havia pas­sat a un veí.

L'última cosa en què pen­ses és un ter­ratrèmol. Per això, l'endemà, quan ja se sap què ha sigut, és molt interes­sant sen­tir la gent. Tot­hom comenta com va inter­pre­tar la sotra­gada. N'hi ha que tenen l'ànima en pau i es van pen­sar que era un tro, i que plou­ria, i que seria bo per als page­sos: es van girar i van con­ti­nuar dor­mint. Però, si vas pre­gun­tant, et pots anar fent com un catàleg de pors quo­ti­di­a­nes, tan incor­po­ra­des que ni les sabem. Per un, només era el veí, que movia els mobles a aque­lla hora; per un altre, va ser un acci­dent de cotxe al car­rer de sota casa o un camió molt alt que va fre­gar la bal­co­nada. Pel nen, un gos que havia pujat l'escala; pel des­es­pe­rançat, que ella havia deci­dit final­ment dei­xar-lo, i amb un cop de porta; pel mili­tar, un tret de fusell al jardí; pels polítics d'avui, la revo­lució.

I després hi ha els que, sabent que va ser un ter­ratrèmol, en fan una inter­pre­tació profètica, perquè és un feno­men tan atzarós i que ens fa sen­tir tan inde­fen­sos com la cai­guda d'un mete­o­rit. Ara la por de tot­hom és la crisi, i com i quan serà que l'aigua arribi al coll de la teva pròpia família. D'això ben pocs se'n sal­ven, encara que alguns, com ara jo mateix, tin­guem, a més, a din­tre, un bloc de pedra granítica, un pes enter­rat que no podrem treure sense esmi­co­lar-lo. Una pedra que s'ha anat fent amb els anys com les pedres al fetge i que hau­ries de ser un sal­ta­martí molt talòs, o molt afor­tu­nat, pas­sats els qua­ranta, per no sen­tir-ne el pes. Lla­vors, un ter­ratrèmol pot ser una espe­rança, la remor bíblica de l'àngel que fa rodo­lar la pedra que tan­cava el sepul­cre de Jesús, o el soroll d'una clo­fo­lla que de cop es trenca a sota terra.