Educació

“Estudio per necessitat”

Els alumnes grans de batxillerat i formació professional es ‘reinventen' i fan un esforç extraordinari per reincorporar-se al món laboral

Confien a trobar feina quan s'esmorteeixi la crisi i es deixin enrere l'allau de retallades

Els professors lloen la capacitat de treball dels majors de 18 anys i l'exemple que donen als joves

“Em va costar tornar a
l'hàbit d'estudiar, però els companys m'han ajudat i, fins i tot, m'han rejovenit”

Ser­gio Caba­llero, expa­leta de 39 anys, és una de tan­tes vícti­mes de l'esclat de la bom­bo­lla immo­biliària i de la crisi del totxo. Fa sis anys es va que­dar a l'atur, en fa qua­tre que no cobra cap pres­tació i els únics ingres­sos que té pro­ve­nen d'alguna feina esporàdica, “cada cop més esporàdica”, remarca. Però, a diferència d'altres com­panys seus, en Ser­gio no es va donar per vençut i va reo­ri­en­tar la seva vida. Ara estu­dia el pri­mer curs del cicle for­ma­tiu de tècnic d'emergències sanitàries a l'ins­ti­tut Ale­xan­dre Sator­ras de Mataró “per neces­si­tat després de sis anys sense cobrar” i con­fia a tro­bar feina “quan hagin pas­sat les reta­lla­des”.

La seva com­pa­nya d'ins­ti­tut Imma Pallí, que fa segon de tècnic en farmàcia i para­farmàcia, també va haver de “rein­ven­tar-se” quan es va que­dar a l'atur “després de qua­ranta anys seguits tre­ba­llant”, els últims com a direc­tora de màrque­ting d'una mul­ti­na­ci­o­nal. “Em va cos­tar aga­far l'hàbit de tor­nar a estu­diar, però tant els com­panys com els pro­fes­sors m'han aju­dat molt i, fins i tot, m'he rejo­ve­nit”, explica l'Imma, que als 58 anys, compta també amb el suport de la seva filla i el seu marit, que la “renya” quan només treu “un 7 o un 8”. Ella ja ha començat a reco­llir el fruit del seu esforç i tre­ba­lla a mitja jor­nada en una farmàcia.

Neus Vives, estu­di­ant de 46 anys del cicle de cures auxi­li­ars d'infer­me­ria, divor­ci­ada i amb dos fills, va que­dar-se sense feina “d'un dia per l'altre”, després d'anys tre­ba­llant d'auxi­liar admi­nis­tra­tiva en un ambu­la­tori de Canet de Mar. Ben aviat va deci­dir for­mar-se per ampliar el ven­tall de sor­ti­des labo­rals i tro­bar feina al més aviat pos­si­ble. De moment, té garan­tit el cobra­ment de la pres­tació d'atur fins al 20 de juny, però si no troba feina abans haurà de llo­gar el pis on viu i anar a viure a casa dels pares amb la seva filla de divuit anys. La Neus, però, és opti­mista i creu que “quan la Gene­ra­li­tat torni a tenir diners” tor­narà a tre­ba­llar. Per si de cas, però, ja pensa en un pla B que podria ser pre­pa­rar l'accés a la uni­ver­si­tat per a majors de 45 anys o bé anar-se'n a viure a l'estran­ger.

“Els alum­nes grans que tor­nen a l'ins­ti­tut són molt tre­ba­lla­dors, no vénen a pas­sar l'estona i mol­tes vega­des aju­den els més joves a tirar enda­vant amb el seu exem­ple”, explica Fina Buïl, direc­tora de l'Ale­xan­dre Sator­ras. Anna Rot­llan, cap d'estu­dis de noc­turn de l'ins­ti­tut Lluís de Peguera de Man­resa, ho cor­ro­bora. “Els estu­di­ants grans apro­fi­ten més les clas­ses i tenen una força de volun­tat enorme –afirma–. Per als pro­fes­sors és molt gra­ti­fi­cant veure com els aug­menta l'auto­es­tima.”

Man­resa és una ciu­tat molt cas­ti­gada per la crisi. Amb una impor­tant tra­dició indus­trial, els últims anys ha vist com tan­ca­ven nom­bro­ses fàbri­ques i empre­ses de la comarca que ocu­pa­ven un gran nom­bre de tre­ba­lla­dors. Abans que esclatés la crisi, molts joves del Bages havien aban­do­nat els estu­dis després de la secundària obli­gatòria i es van posar a tre­ba­llar a les empre­ses locals.

Rubèn Pra­das, de 22 anys, va dei­xar els estu­dis a pri­mer de bat­xi­lle­rat perquè es va “can­sar” d'estu­diar i es va posar a gua­nyar-se la vida de pin­tor dels 18 als 21 anys. “Amb la crisi, però, se'm va aca­bar la feina”, explica, i després de “cinc mesos sense fer res” va repren­dre els estu­dis de bat­xi­lle­rat al torn noc­turn de l'ins­ti­tut Lluís de Peguera amb la idea de fer un cicle for­ma­tiu de grau supe­rior d'elec­tri­ci­tat i reen­gan­xar-se al món labo­ral.

A David Álva­rez, de 41 anys, la crisi el va enxam­par més gran que al seu com­pany del Lluís de Peguera i després d'haver tre­ba­llat en diver­ses fàbri­ques en tas­ques de neteja i en algu­nes ben­zi­ne­res. En David, a més, ha hagut de con­va­li­dar-se el gra­duat en edu­cació secundària a través de l'escola d'adults, a Rubí, i ara vol treure's el bat­xi­lle­rat per fer algun cicle for­ma­tiu que l'ajudi a tro­bar feina.

De força de volun­tat no els en falta. Ara només cal que la crisi amaini i puguin veure recom­pen­sat el seu esforç amb un lloc de tre­ball.

29
per cent
dels alumnes catalans abandonen els estudis després de l'Educació Secundària Obligatòria, un percentatge molt per sobre de la mitjana europea.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.