Propietaris insolidaris

Aquesta set­mana va haver-hi un desa­llot­ja­ment espec­ta­cu­lar d'un edi­fici de Bar­ce­lona. Quan hi ha una acció poli­cial con­tra una casa ocu­pada il·legal­ment es donen un gava­dal de reac­ci­ons públi­ques gai­rebé idènti­ques. Nor­mal­ment en con­tra del movi­ment ocupa i a favor del dret a la pro­pi­e­tat. Les situ­a­ci­ons d'ocu­pació són moltíssi­mes i no se'n pot gene­ra­lit­zar el comen­tari (avui en dia gai­rebé n'hi ha més de famílies sense feina que no pas de grups alter­na­tius, per exem­ple). El que no s'acos­tuma a trac­tar, però, encara que siguin qüesti­ons dife­rents, és l'aban­do­na­ment de pro­pi­e­tats reser­va­des única­ment a l'espe­cu­lació (que sem­bla que no era el cas).

Sense jus­ti­fi­car les ocu­pa­ci­ons, ens pre­gun­tem per què no es cri­mi­na­litza molt més el pro­pi­e­tari incívic que no evita la cai­guda en ruïna d'edi­fi­cis a l'espera que el mer­cat immo­bi­li­ari sigui favo­ra­ble. Les ocu­pa­ci­ons, curi­o­sa­ment, aju­den a des­ta­par con­duc­tes irres­pon­sa­bles dels pro­pi­e­ta­ris. Si coin­ci­deix, a més a més, que el grup d'ocu­pes, en casos així, tenen un punt de vista cons­truc­tiu sobre el lloc on s'ins­tal·len (és a dir, no actuen amb men­ta­li­tat pas­sat­gera i depre­da­dora, ara m'estic aquí com podria estar-me allà), la situ­ació es fa com­plexa. Aquests grups acos­tu­men a higi­e­nit­zar l'espai, orga­nit­zar acti­vi­tats cul­tu­rals i esforçar-se per man­te­nir una mínima empa­tia amb els veïns. Això és bàsic: ni se n'allu­nyen ni els menys­preen, cosa que, sense anar més lluny, limita en el temps i l'espai la tor­tura de pos­si­bles ses­si­ons sal­vat­ges noc­tur­nes de bon­gos i de fes­tes des­con­tro­la­des. I per tant, els veïns n'estan més que con­tents.

Situ­a­ci­ons com aquesta hau­rien de donar lloc a ente­ses entre la pro­pi­e­tat, el dret de la qual no es nega, i la uti­lit­zació de l'espai. Si el pro­pi­e­tari és incívic, l'Ajun­ta­ment hau­ria de poder forçar l'ús pro­vi­si­o­nal del bé. I cedir-lo, també pro­vi­si­o­nal­ment, a qui ofe­reixi un pla d'uti­lit­zació més o menys via­ble pre­sen­tada pro­ba­ble­ment sota l'aspecte d'un llo­guer ava­lat per l'Ajun­ta­ment. Pot­ser no tin­dria tant de gla­mur, però a la pràctica seria el mateix.

Ara bé, quan els ocu­pes no com­pre­nen que no viuen sols i que la gent que els envolta, sovint tre­ba­lla­dora, és tan digna com ells (com sem­bla que era el cas dels desa­llot­jats aquesta set­mana) automàtica­ment per­den no sola­ment la raó, sinó la raó de ser. Perquè ells, que recla­men el dret a la seva diferència, són incapaços d'apli­car-lo als altres.