Cultura i bous

La lec­tura de l'arti­cle de Josep Pitarch sobre com ha d'afec­tar la crisi a la festa dels bous, i poste­ri­or­ment, pel debat que s'ha ini­ciat al face­book i comen­ta­ris públics, i sobre tot perquè s'ha posat en qüestió el tema de la cul­tura o no cul­tura dels bous, m'invita a fer una reflexió. Fa poc vaig visi­o­nar el docu­men­tal de Luís Buñuel “Les Hur­des, Terre sans pain” de 1932 i em va cri­dar pode­ro­sa­ment l'atenció com s'hi qua­li­fica la festa popu­lar que con­sis­teix en què uns homes del poble, a cavall, inten­ten arran­car els caps d'uns galls pen­jats de cor­des, al mig de la plaça: un cos­tum bàrbar, arcaic i vio­lent, diu el docu­men­tal. Açò em fa pen­sar amb els cos­tums i fes­tes tau­ri­nes dels nos­tres pobles, que algú qua­li­fica de bàrba­res o, com a mínim, de difícil com­prensió, sobre tot si no s'és d'ací.

Sobre el pos­si­ble caràcter vio­lent dels bous al car­rer és un fet que fa quinze o vint anys la gent solia acu­dir a les entra­des amb vares i gar­rots (fins i tot amb pun­xos) amb què els fus­ti­ga­ven i que hui eixe aspecte de la festa ha cai­gut en desús. Això no obs­tant, no seré jo qui diga que les fes­tes i els cos­tums popu­lars no són cul­tura, però reque­reix una expli­cació, que és el que inten­taré de fer.

Els pri­mers en uti­lit­zar el terme “cul­tura” en el sen­tit actual van ser els il·lus­trats dels albors de la moder­ni­tat. Per als filòsofs de l'Enci­clopèdia, tin­dre cul­tura o prac­ti­car-la es refe­ria a la for­mació o a l'edu­cació en ciències, huma­ni­tats i arts de tot tipus, arqui­tec­tura, lite­ra­tura, història, etc. Era el que huí s'entén com “l'alta cul­tura”. En aquest sen­tit, dir que una per­sona tenia cul­tura era sinònim a dir que era una per­sona que estava for­mada, o dit d'altra manera, que tenia estu­dis (els ale­manys en diuen bil­dung). Un poc després, amb l'extensió de la il·lus­tració a Ale­ma­nya i les poste­ri­ors for­mu­la­ci­ons del roman­ti­cisme, hi apa­reix una nova forma de dir que algú o un grup de per­so­nes tenen o prac­ti­quen una cul­tura que és la tra­di­ci­o­nal de cada poble. El terme que encu­nya­ren, per a refe­rir-se a aquesta nova dimensió, va ser kul­tur, de manera que bil­dung era for­mació, i kul­tur era expressió popu­lar. Nosal­tres, en les nos­tres llengües ano­me­nem folk­lore (que ve del mot ale­many volk, que vol dir poble) a les mani­fes­ta­ci­ons cul­tu­rals popu­lars, i reser­vem cul­tura per a refe­rir-nos a la for­mació intel·lec­tual.

Amb açò tenim que amb el temps la paraula cul­tura ha adqui­rit un caràcter polisèmic i, per tant, que es refe­reix a múlti­ples mani­fes­ta­ci­ons.

Més enda­vant, afi­lant els con­cep­tes, amb el desen­vo­lu­pa­ment de l'antro­po­lo­gia cul­tu­ral con­tem­porània, també ens hem acos­tu­mat a par­lar de la diver­si­tat cul­tu­ral del pobles, i que quan par­lem de cul­tura o cul­tu­res ens refe­rim a eixe tot que con­for­men les tècni­ques, les ciències, la llen­gua, la religió, les ins­ti­tu­ci­ons, la gas­tro­no­mia, les fes­tes... d'un poble, grup o comu­ni­tat humana. Al dia de hui, però, que vivim en l'era de la infor­mació i del conei­xe­ment, gràcies a fer­ra­men­tes tan útils com inter­net i les TIC en gene­ral, es fa cada dia més palès que les pos­si­bi­li­tats de bene­fi­ciar-se'n d'aquesta soci­e­tat de la infor­mació són direc­ta­ment pro­por­ci­o­nals a la for­mació o edu­cació (bil­dung) de les per­so­nes, i per tant, rebre i prac­ti­car durant tota la vida el gust i l'habi­li­tat d'apren­dre i fer-se culte, es revela con un fac­tor de pri­mer ordre tant pel que fa a la com­petència i l'èxit econòmic i pro­fes­si­o­nal, com pel que fa a bene­fi­ciar-se'n d'uns ser­veis i pràcti­ques que con­tri­bu­ei­xen prou al benes­tar i la feli­ci­tat.

En aquest con­text, con­si­dere que les reta­lla­des pres­su­postàries que s'estan fent en l'edu­cació reglada (primària, secundària i supe­rior) afec­ta­ran nega­ti­va­ment a la cul­tura i al desen­vo­lu­pa­ment econòmic i per­so­nal, en gene­ral. En el cas de les polítiques muni­ci­pals sobre cul­tura i edu­cació, els ajus­tos pres­su­pos­ta­ris ja han afec­tat a ins­ti­tu­ci­ons for­ma­ti­ves com el Con­ser­va­tori, l'Agru­pació La Lírica, la for­mació de per­so­nes adul­tes, i també cul­tu­rals o popu­lars com són les asso­ci­a­ci­ons cul­tu­rals. Davant d'aquesta situ­ació no hauríem de plan­te­jar-nos què fer amb la festa dels bous? Jo crec que el tema s'ha de pen­sar i rao­nar públi­ca­ment i que s'escol­ten totes les veus i punts de vista, i no enten­dria de justícia que aquest aspecte dels nos­tres cos­tums fora pri­vi­le­giat per damunt d'altres que, com he asse­nya­lat, es reve­len més de necessària atenció per al futur de la soci­e­tat.