Mines de turistes

Cata­lu­nya és terra de mines. Un estudi de la UPC xifrava en 10.000 el nom­bre d'explo­ta­ci­ons que es poden docu­men­tar en el país, inclo­ent-hi tant les d'extracció de mate­rial mit­jançant pous i gale­ries com les gra­ve­res. Actu­al­ment, però, a Cata­lu­nya només hi ha set mines sub­terrànies en fun­ci­o­na­ment que donen feina a 1.320 miners i cap a 600 explo­ta­ci­ons si hi sumem les gra­ve­res. La seva des­a­pa­rició pro­gres­siva va pro­vo­car l'empo­bri­ment de comar­ques sen­ce­res que havien vis­cut bàsica­ment de la mine­ria i la degra­dació ambi­en­tal pro­vo­cada per l'abandó de les explo­ta­ci­ons mine­res amb la maquinària, els pous i les escom­bre­res.

Des de final dels anys 90, però, en el país hi pren força la neces­si­tat de recu­pe­rar part de les anti­gues explo­ta­ci­ons mine­res. Des de lla­vors fins ara, a Cata­lu­nya hi ha vuit museus vin­cu­lats a anti­gues explo­ta­ci­ons mine­res, set dels quals per­me­ten visi­tar mines reals que han estat ade­qua­des. L'any 2011, aquests vuit museus van tenir prop de 150.000 visi­tants i algun museu com el del Parc Cul­tu­ral de la Mun­ta­nya de Sal de Car­dona o el Museu de les Mines de Cercs, s'han con­ver­tit en el pri­mer recurs turístic de la seva comarca. A més, aquest mes una dele­gació de la Unesco visi­tarà el nos­tre país ja que el Parc Geològic i Miner de la Cata­lu­nya Cen­tral pot ser el pri­mer geo­parc reco­ne­gut ofi­ci­al­ment.

El doc­tor en Ciències Geològiques i direc­tor del depar­ta­ment d'Engi­nye­ria Minera i Recur­sos Natu­rals de la UPC, Josep Maria Mata-Perelló, explica que «va ser al llarg dels anys 90 que es va veure que, copi­ant França, es podia apro­fi­tar el gran patri­moni miner i geològic del país per atraure turis­tes». Tot i que a l'Estat, l'èxit de l'experiència és sobre­tot visi­ble al Par­que Minero de Rio­tinto, a Huelva, on s'han cons­truït res­tau­rants i hotels vin­cu­lats a la ins­tal·lació, Mata-Perelló també des­taca l'efecte de crida pel turisme que ha gene­rat el parc de Car­dona. La mun­ta­nya de sal és la joia més pre­uada dels museus de la minera cata­lans amb una mit­jana de 70.000 visi­tants anu­als.

De fet, i tot i la greu crisi econòmica, les expec­ta­ti­ves a mitjà i llarg ter­mini no són dolen­tes. Un estudi de la Uni­ver­si­dad Politécnica de Madrid lide­rat per Octa­vio Puche, de l'Escola Tècnica Supe­rior d'Engi­nyers de Mines de Madrid, asse­gura que el nom­bre de museus miners i els seus visi­tants con­ti­nu­a­ran crei­xent. Puche asse­gura que a l'Estat actu­al­ment hi ha un cen­te­nar d'infra­es­truc­tu­res cul­tu­rals vin­cu­la­des al món de la mine­ria i que reben, sumant-hi acti­vi­tats lúdiques al seu entorn com el sen­de­risme, l'esca­lada o l'espe­le­o­lo­gia, prop de dos mili­ons de visi­tants anu­als. Les dades de l'estudi xifren l'aug­ment de visi­tants, a escala esta­tal, en un 36% entre el 2003 i el 2009. Tot i això, Mata-Perelló asse­gura que encara queda molt camí per recórrer i que «ara el que cal és atreure també un turisme més científic i que les admi­nis­tra­ci­ons vegin que cal seguir-hi inver­tint tot i la situ­ació econòmica». Que lluny que estan, els 800.000 visi­tants anu­als que rep la mun­ta­nya de sal de Wie­liczka, a Polònia!

En aquest sen­tit, els gre­mis empre­sa­ri­als del sec­tor turístic defen­sen que els parcs cul­tu­rals de la mine­ria «han de ser un més a més en la nos­tra oferta». En aquest sen­tit, Toni Barat, pre­si­dent del Gremi d'Hos­te­le­ria i Turisme del Ber­guedà –on, a banda de Cercs, hi ha el Museu del Petroli de Riu­tort i el de la Fàbrica de Ciment Asland– asse­gura que «la presència dels museus de la mine­ria ens dóna un valor afe­git però que s'ha de sumar a l'atrac­tiu del pai­satge, la gas­tro­no­mia, el romànic, el sen­de­risme, etcètera». En la mateixa línia, en el Gremi d'Hote­le­ria i Turisme del Bages des­ta­quen que «la mun­ta­nya de sal ha dina­mit­zat la zona però l'impor­tant és tre­ba­llar coor­di­nats i sumar».

És cert, però, que la situ­ació de crisi es nota i que els grans cen­tres turístics de la mine­ria cata­lans han per­dut alguns milers de visi­tants els últims anys. Així, la mun­ta­nya de sal de Car­dona que havia asso­lit 80.000 visi­tants o Cercs n'han per­dut gai­rebé 4.000 del 2010 al 2011. En aquest sen­tit, la gerent del Parc Cul­tu­ral de la Mun­ta­nya de Sal, Anna Poza, explica que s'han res­sen­tit tant en les visi­tes esco­lars –«cen­tres que venien cada any han dei­xat de venir»– com en les indi­vi­du­als dels caps de set­mana.