Societat

Mines de turistes

La muntanya de Sal de Cardona, la mina de carbó de Cercs, la de Petroli de Riutort... Des de final dels anys 90, Catalunya ha reconvertit set antigues mines en recursos turístics de primer ordre. Ho avalen prop de 150.000 visitants el 2011.

Cata­lu­nya és terra de mines. Un estudi de la UPC xifrava en 10.000 el nom­bre d'explo­ta­ci­ons que es poden docu­men­tar en el país, inclo­ent-hi tant les d'extracció de mate­rial mit­jançant pous i gale­ries com les gra­ve­res. Actu­al­ment, però, a Cata­lu­nya només hi ha set mines sub­terrànies en fun­ci­o­na­ment que donen feina a 1.320 miners i cap a 600 explo­ta­ci­ons si hi sumem les gra­ve­res. La seva des­a­pa­rició pro­gres­siva va pro­vo­car l'empo­bri­ment de comar­ques sen­ce­res que havien vis­cut bàsica­ment de la mine­ria i la degra­dació ambi­en­tal pro­vo­cada per l'abandó de les explo­ta­ci­ons mine­res amb la maquinària, els pous i les escom­bre­res.

Des de final dels anys 90, però, en el país hi pren força la neces­si­tat de recu­pe­rar part de les anti­gues explo­ta­ci­ons mine­res. Des de lla­vors fins ara, a Cata­lu­nya hi ha vuit museus vin­cu­lats a anti­gues explo­ta­ci­ons mine­res, set dels quals per­me­ten visi­tar mines reals que han estat ade­qua­des. L'any 2011, aquests vuit museus van tenir prop de 150.000 visi­tants i algun museu com el del Parc Cul­tu­ral de la Mun­ta­nya de Sal de Car­dona o el Museu de les Mines de Cercs, s'han con­ver­tit en el pri­mer recurs turístic de la seva comarca. A més, aquest mes una dele­gació de la Unesco visi­tarà el nos­tre país ja que el Parc Geològic i Miner de la Cata­lu­nya Cen­tral pot ser el pri­mer geo­parc reco­ne­gut ofi­ci­al­ment.

El doc­tor en Ciències Geològiques i direc­tor del depar­ta­ment d'Engi­nye­ria Minera i Recur­sos Natu­rals de la UPC, Josep Maria Mata-Perelló, explica que «va ser al llarg dels anys 90 que es va veure que, copi­ant França, es podia apro­fi­tar el gran patri­moni miner i geològic del país per atraure turis­tes». Tot i que a l'Estat, l'èxit de l'experiència és sobre­tot visi­ble al Par­que Minero de Rio­tinto, a Huelva, on s'han cons­truït res­tau­rants i hotels vin­cu­lats a la ins­tal·lació, Mata-Perelló també des­taca l'efecte de crida pel turisme que ha gene­rat el parc de Car­dona. La mun­ta­nya de sal és la joia més pre­uada dels museus de la minera cata­lans amb una mit­jana de 70.000 visi­tants anu­als.

De fet, i tot i la greu crisi econòmica, les expec­ta­ti­ves a mitjà i llarg ter­mini no són dolen­tes. Un estudi de la Uni­ver­si­dad Politécnica de Madrid lide­rat per Octa­vio Puche, de l'Escola Tècnica Supe­rior d'Engi­nyers de Mines de Madrid, asse­gura que el nom­bre de museus miners i els seus visi­tants con­ti­nu­a­ran crei­xent. Puche asse­gura que a l'Estat actu­al­ment hi ha un cen­te­nar d'infra­es­truc­tu­res cul­tu­rals vin­cu­la­des al món de la mine­ria i que reben, sumant-hi acti­vi­tats lúdiques al seu entorn com el sen­de­risme, l'esca­lada o l'espe­le­o­lo­gia, prop de dos mili­ons de visi­tants anu­als. Les dades de l'estudi xifren l'aug­ment de visi­tants, a escala esta­tal, en un 36% entre el 2003 i el 2009. Tot i això, Mata-Perelló asse­gura que encara queda molt camí per recórrer i que «ara el que cal és atreure també un turisme més científic i que les admi­nis­tra­ci­ons vegin que cal seguir-hi inver­tint tot i la situ­ació econòmica». Que lluny que estan, els 800.000 visi­tants anu­als que rep la mun­ta­nya de sal de Wie­liczka, a Polònia!

En aquest sen­tit, els gre­mis empre­sa­ri­als del sec­tor turístic defen­sen que els parcs cul­tu­rals de la mine­ria «han de ser un més a més en la nos­tra oferta». En aquest sen­tit, Toni Barat, pre­si­dent del Gremi d'Hos­te­le­ria i Turisme del Ber­guedà –on, a banda de Cercs, hi ha el Museu del Petroli de Riu­tort i el de la Fàbrica de Ciment Asland– asse­gura que «la presència dels museus de la mine­ria ens dóna un valor afe­git però que s'ha de sumar a l'atrac­tiu del pai­satge, la gas­tro­no­mia, el romànic, el sen­de­risme, etcètera». En la mateixa línia, en el Gremi d'Hote­le­ria i Turisme del Bages des­ta­quen que «la mun­ta­nya de sal ha dina­mit­zat la zona però l'impor­tant és tre­ba­llar coor­di­nats i sumar».

És cert, però, que la situ­ació de crisi es nota i que els grans cen­tres turístics de la mine­ria cata­lans han per­dut alguns milers de visi­tants els últims anys. Així, la mun­ta­nya de sal de Car­dona que havia asso­lit 80.000 visi­tants o Cercs n'han per­dut gai­rebé 4.000 del 2010 al 2011. En aquest sen­tit, la gerent del Parc Cul­tu­ral de la Mun­ta­nya de Sal, Anna Poza, explica que s'han res­sen­tit tant en les visi­tes esco­lars –«cen­tres que venien cada any han dei­xat de venir»– com en les indi­vi­du­als dels caps de set­mana.

Projectes en cartera

Tot i que no és el millor moment per parlar d'inversions noves, i encara menys amb diners públics, a Catalunya encara hi ha un potencial a desenvolupar pel que fa a la recuperació d'antigues mines. Així, l'empresa Iberpotash, sota el paraigua del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, treballa en la conversió del Pou IV de Súria (Bages), l'últim que ha tancat, en un Centre d'Interpretació de la Mineria de la Potassa. A més, resten al calaix els projectes per convertir la mina de la Vajol (Alt Empordà) en un Museu de la Mineria i l'Exili, la zona de mineria del carbó d'Almatret (Segrià) en el Museu Geològic-Miner de l'Aiguabarreig. I és tancada, després d'enfonsar-se un cop museïtzada la Mina Solita de Peramea, al Pallars Sobirà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.