Silla rescatada

Ja que l'alcalde de Silla deixà ben clar fa uns dies, en decla­ra­ci­ons a la premsa, que si no s'apro­vava el crèdit extra­or­di­nari de l'ICO no hi hau­ria diners ni per a fes­tes, ni per a bous, ni per a pagar els jor­nals, i ja que ara els soci­a­lis­tes li han rega­lat el vot, la pre­gunta que podem fer-nos, és: final­ment, hi hau­ran vuit dies de bous o qua­tre, amb plaça a sense plaça? La cara de satis­facció que posava l'alcalde ahir a la premsa, fa pen­sar que sí, que se n'ha eixit amb la seua. Al seu cos­tat, la cara de don Quin­tin el amar­gao, que posava el regi­dor soci­a­lista, era tot un poema dedi­cat a l'estu­por: havien votat a favor dels popu­lars “a canvi de res”!

Recor­dem que ante­ri­or­ment tota l'opo­sició havia votat que no, al préstec de l'ICO, perquè les con­di­ci­ons eren lesi­ves als interes­sos locals i favo­ra­bles als bancs i al govern de Rajoy, per tant el canvi de vot dels soci­a­lis­tes era inex­pli­ca­ble, perquè per a això no calia ni pegar volan­tins ni donar-li tants dis­gus­tos a l'alcalde, que final­ment podrà dor­mir tran­quil.

Final­ment, doncs, el govern ha “res­ca­tat” Silla, a costa de la but­xaca dels ciu­ta­dans. El regi­dor de Com­promís, Melero, deia que Silla havia estat inter­vin­guda de facto. A mi m'agrada més dir res­ca­tada. És el mateix que el que ha pas­sat a l'Estat, que Europa l'ha “res­ca­tat” i ara els ciu­ta­dans hau­rem de tor­nar el capi­tal i pagar els interes­sos. Com en totes aques­tes ope­ra­ci­ons de “res­cat” els que gua­nyen són els bancs, hau­rem d'accep­tar que el que passa és que els popu­lars estan més a favor dels interes­sos de la banca, que dels de la ciu­ta­da­nia, com demos­tra el fet que l'única cosa a què s'han dedi­cat fins ara és a aju­dar aques­tes ins­ti­tu­ci­ons finan­ce­res, a costa de la but­xaca dels ciu­ta­dans (les famílies i les empre­ses, com diuen, hipòcri­ta­ment).

Tor­nant al cas, ja que entre popu­lars i soci­a­lis­tes han pres un acord, que ens va a gra­var encara més la but­xaca, crec que els ciu­ta­dans tenim dret a pre­gun­tar-nos algu­nes coses. Ja sé que el ser­vei de premsa del movi­mi­ento que té orga­nit­zat l'ajun­ta­ment, que paguem els ciu­ta­dans, no con­tes­tarà nin­guna de les dos pre­gun­tes que for­mu­laré, però és igual, perquè farem alguna reflexió al res­pecte, que serà més impar­cial. La pri­mera cosa que cal saber és si hi havia alguna altra pos­si­bi­li­tat que la dels préstec de l'ICO, com ha vol­gut Rajoy, que aug­men­tarà l'empe­nyo­ra­ment de Silla per a una tira d'anys. Ens han dit que sols hi havia dues opci­ons: o demanàvem el préstec, per a pagar els deu­tes, o els pagava l'Estat, des­comp­tant-los de les apor­ta­ci­ons que envia men­su­al­ment. La segona fórmula dei­xava l'ajun­ta­ment sense capa­ci­tat de fer res o col·lap­sat. Però, això no és cert, perquè hi ha una ter­cera pos­si­bi­li­tat.

En el cas que fora l'Estat qui se'n fera càrrec de pagar els deu­tes, els diners amb què se'n podria res­ca­ba­lar no podrien afec­tar ni les nòmines, ni la llum, ni la neteja, ni la poli­cia, ni alguna cosa més, i aquesta és una bona solució, que s'ha ocul­tat. El govern muni­ci­pal ha optat per sot­me­tre els tre­ba­lla­dors al xan­tatge, o crèdit o res. I ha cul­pa­bi­lit­zat l'opo­sició, que si no hi havia diners seria per culpa d'ells. Això és men­tida i l'única cosa que podria córrer perill, en tot cas, serien els bous, pel que veu­rem.

La segona pre­gunta és: a què van a des­ti­nar-se els diners muni­ci­pals, tenint en compte que ja ens han “res­ca­tat”, que els proveïdors ja han cobrat i que ja hi ha diners per a les nòmines? Seran per als bous, huit dies, qua­tre dies, amb plaça o sense plaça? O siga, con­ti­nu­a­rem gas­tant a tota paleta en coses supèrflues? Si l'experiència de tot el que ha pas­sat a Silla, a València i al món sen­cer, i que ens ha dut a aquesta crisi, no ens ser­veix per a rec­ti­fi­car i dei­xar de tirar amb pólvora de rei, què fem? Em refe­risc als bous, perquè hi ha la polèmica i perquè es poden “fer”, però a un preu més mòdic, com pro­posa Com­promís, encara que res­pecte que hi ha veïns que estan en con­tra dels bous i jo per­so­nal­ment m'hi apun­taré. Sin­ce­ra­ment pense que seria catastròfic per a la moral social que en aquest tema s'actu­ara de manera banal.

Sin­ce­ra­ment pense que s'han de fer mol­tes refor­mes en tots els capítols de la gestió de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques i algu­nes de les coses que van dient-se i fent-se són molt pro­me­te­do­res, encara que insu­fi­ci­ents. Però res ser­virà de res sinó s'actua exem­plar­ment, i els exem­ples els han de donar els polítics, rebai­xant-se els sous (hi ha qui en cobra dos); depu­rant res­pon­sa­bi­li­tats i duent a la presó els polítics xoriços, fent-los tor­nar tot el que han pis­pat. Dient la veri­tat en els casos com Bankia, o expli­cant el que ens cos­tarà als ciu­ta­dans tor­nar els diners amb què ens ha “res­ca­tat” Europa. I dei­xant de gas­tar en bufes de pato o en coses pres­cin­di­bles. Etcètera. D'altra manera, res ser­virà de res i, d'ací poc ens obli­da­rem de la crisi i els més espa­vi­lats de la classe tor­na­ran a les seues man­gar­ru­fes. La història demos­tra que sem­pre és així.