Societat

Farts de conills

Els pagesos del sud pateixen des de fa anys els danys que provoca la superpoblació de conills. Demanen que es canviï l'actual llei de caça per poder fer front a la plaga i posar fre a una situació que s'ha descontrolat, ara ja a una gran part de Catalunya

Els caçadors també volen una nova normativa que els empari
El govern creu que encara hi ha marge d'actuació amb la llei actual

En països com ara el Regne Unit els conills de bosc pro­vo­quen cada any pèrdues quan­ti­fi­ca­des en 170 mili­ons de dòlars. A Austràlia la suma dels danys arriba a 310 mili­ons. A Cata­lu­nya, el mal que pro­voca aquesta espècie cinegètica esta­ria en el mateix ordre si es pren com a base el nom­bre de denúncies del sec­tor agrícola, tot i que el cert és que ofi­ci­al­ment no s'ha fet cap estudi dels danys que el conill de bosc repre­senta per a l'eco­no­mia cata­lana. No per això es deixa de ser cons­ci­ent de l'existència del pro­blema. De fet, a l'extens estudi Diagnosi dels efec­tes de les pobla­ci­ons de conills de bosc envers els con­reus de Cata­lu­nya, encar­re­gat pel mateix Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent i Habi­tatge i publi­cat el gener del 2010, es posa en evidència l'existència d'aquesta pro­blema arreu del país, i en el seu apar­tat de con­clu­si­ons es reco­mana pre­ci­sa­ment impul­sar una segona fase de manera «imme­di­ata» que valori «de manera objec­tiva els danys a l'agri­cul­tura i les mesu­res des­ti­na­des a reduir els efec­tes de les pobla­ci­ons de conills».

Qui sí que té dades és Ramon Oliva, un jove engi­nyer tècnic agrícola que té fins a 40 hectàrees de fin­ques a la comarca de l'Alt Camp, on actu­al­ment hi ha un dels focus més actius de super­po­blació de conills. Es tracta d'una zona afec­tada que comprèn unes 2.000 hectàrees repar­ti­des entre els ter­mes muni­ci­pals de Valls, el Pla de Santa Maria i Figue­rola del Camp. Allí la població de conills s'ha des­con­tro­lat i, mal­grat que els dife­rents vedats de caça ja han acon­se­guit per­mi­sos espe­ci­als per actuar-hi, els conills con­ti­nuen fent estralls sobre els con­reus de la vinya, els camps de sem­bra­dura, els amet­llers, les oli­ve­res i els cul­tius d'horta. Ramon Oliva ha fet números i, sense comp­tar la mà d'obra i el gasoil que es gasta amb el trac­tor, ha quan­ti­fi­cat que les pèrdues de l'any pas­sat es situen en uns 350 euros per hectàrea. Això, si es té en compte el còmput total d'hectàrees afec­ta­des, supera els 700.000 euros de pèrdues només en un any.

A l'Alt Camp tenen pro­ble­mes amb els conills, però no són els únics. Ho rati­fica Joan Mon­tesó, res­pon­sa­ble de fauna del sin­di­cat Unió de Page­sos i mem­bre del Con­sell de Caça de Cata­lu­nya, que enu­mera de memòria les dife­rents zones afec­ta­des del país. A les Ter­res de l'Ebre –sobre­tot el marge dret del delta de l'Ebre, als ter­mes muni­ci­pals de Santa Bàrbara, Roque­tes, Tor­tosa i Mas­den­verge– també hi ha molts conills. Aquí, a banda de l'horta, els cul­tius més afec­tats són els cítrics, i fins i tot hi ha fin­ques on s'han hagut d'arren­car tots els arbres, explica Mon­tesó. Quan el dany del conill és a l'arbre, el per­ju­dici encara és més gran, ja que, a diferència de l'horta, plan­tar un arbre és una inversió a llarg ter­mini perquè la planta neces­sita els seus anys per créixer i estar en ple ren­di­ment.

A la llista de zones afec­ta­des cal afe­gir-hi, a les comar­ques de Lleida, el que es coneix com a Baixa Segarra –amb cul­tiu de cere­als– i les Gar­ri­gues. I més recent­ment els estralls del conill de bosc també es comen­cen a fer notar en zones del Vallès, tant de l'Ori­en­tal com de l'Occi­den­tal.

Com con­tro­lar-ho

Més enllà de lamen­tar-se, els page­sos volen solu­ci­ons, i per això des de sin­di­cats com Unió de Page­sos ja fa anys que tre­ba­llen per dema­nar que es cata­lo­gui com a plaga i que, per tant, s'actuï com a tal. De fet, el congrés que el sin­di­cat va fer fa just un any ja va apro­var una reso­lució en què s'ins­tava el govern català a impul­sar una nova llei de caça per evi­tar situ­a­ci­ons com l'actual. David Bové, un dels repre­sen­tants sin­di­cals a la comarca de l'Alt Camp, ho té clar: «Ens regim per una llei de caça que és de l'any setanta i que ha que­dat obso­leta. Lla­vors la majo­ria de caçadors eren page­sos i ara la caça és una acti­vi­tat espor­tiva i no pot recaure sobre ella la gestió del ter­reny.» I és que, tal com diu Bové, Cata­lu­nya i Madrid són les dues úniques comu­ni­tats autònomes que no tenen legis­lació pròpia en aquesta matèria i encara s'empa­ren en la llei esta­tal 1/1970, de caça, una nor­ma­tiva que dóna al caçador la potes­tat i la res­pon­sa­bi­li­tat del con­trol cinegètic. El pagès, més enllà de donar permís als caçadors d'un vedat perquè entrin al seu ter­reny, no pot fer abso­lu­ta­ment res per ata­car els ani­mals i si actua pel seu compte corre el risc de ser mul­tat.

A més d'impul­sar un canvi en la nor­ma­tiva actual, i en espera que es pro­du­eixi, Unió de Page­sos també reclama que es faci un decret que per­meti regu­lar els danys que la fauna fa a l'agri­cul­tura, sigui l'espècie que sigui. «Ara per ara la super­po­blació que hi ha no es com­bat científica­ment, sinó que es fa política­ment, i això és un error», con­clou Bové. Per això el que dema­nen és que aquest decret esta­bleixi uns paràmetres objec­tius per actuar al més ràpida­ment pos­si­ble en cas de neces­si­tat. «El que s'ha de fer és esta­blir una ràtio d'ani­mals per hectàrea con­re­ada i, quan aquesta ràtio es superi, que hi hagi un pro­to­col ràpid i clar per actuar», diu. Aquesta no és feina ni de page­sos ni de caçadors, sinó que, a parer del sin­di­ca­lista, hau­ria de ser feina dels tècnics.

El sin­di­cat Unió de Page­sos ja fa temps que tre­ba­lla en aquesta ini­ci­a­tiva i, de fet, expli­quen amb iro­nia que als calai­xos dels des­pat­xos de la Gene­ra­li­tat hi deuen col·lec­ci­o­nar les dife­rents pro­pos­tes que hi han fet arri­bar. «Volem la inde­pendència però som incapaços de fer una llei pròpia», es queixa Joan Mon­tesó. Ha estat el dar­rer que ha tin­gut con­tacte amb el direc­tor gene­ral de Medi Natu­ral i Bio­di­ver­si­tat, Antoni Tra­so­ba­res, i, tot i que aquest li ha asse­gu­rat que hi estan tre­ba­llant, es mos­tra una mica escèptic: «Això ja m'ho deien quan gover­nava el tri­par­tit.» Tant ells com els matei­xos page­sos cre­uen que hi ha una manca de volun­tat política i ente­nen que, tot i ser cons­ci­ents del pro­blema, no ho veuen com una pri­o­ri­tat.

Què hi diu el govern?

Tot i que els page­sos par­len ober­ta­ment de plaga, al Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura, Rama­de­ria, Pesca, Ali­men­tació i Medi Natu­ral (DAAM) evi­ten la paraula i cata­lo­guen el pro­blema amb el nom de sobre­a­bundància o super­po­blació. Això, d'entrada, els exi­meix d'haver de pagar indem­nit­za­ci­ons pels danys que els conills cau­sen als con­reus. A Tar­ra­gona, el direc­tor gene­ral dels ser­veis ter­ri­to­ri­als del DAAM, Anton Ballvé, en un pri­mer moment de la con­versa mini­mitza la qüestió: «Són pro­ble­mes molt pun­tu­als i si es mira de manera glo­bal no és tan impor­tant.» Però els page­sos afec­tats estan farts de tenir paciència i ja fa set­ma­nes que recla­men l'atenció del depar­ta­ment, els repre­sen­tants del qual van ser con­vo­cats en una assem­blea a finals de gener perquè pren­gues­sin consciència de la mag­ni­tud del tema.

Ballvé creu que la solució passa per un tre­ball con­junt entre admi­nis­tració, page­sos i caçadors i explica que ja hi ha una comissió que es reu­neix dues vega­des a l'any on s'aborda específica­ment el tema dels conills. «És un camí de llarg recor­re­gut», diu. Tot i mos­trar la seva pre­dis­po­sició a actuar allà on hi hagi un pro­blema con­cret, entén que a la llarga el que cal és «fer ser­vir el sen­tit comú i assu­mir que cal con­viure amb aques­tes noves rea­li­tats». El depar­ta­ment ha edi­tat uns fullets infor­ma­tius en què es fan un seguit de reco­ma­na­ci­ons al pagès per mini­mit­zar els per­ju­di­cis dels conills. Des de la reco­ma­nació de pren­dre mesu­res pro­tec­to­res –amb el sobre­cost que això suposa– fins a con­sells específics com ara evi­tar aglo­me­ra­ci­ons de pedres i des­bros­sar mar­ges i ribe­res pro­pe­res als con­reus.

Pel que fa a la pro­posta de can­viar l'actual llei de caça, Ballvé admet que no és una pri­o­ri­tat i entén que no és necessària per era­di­car aquest pro­blema en con­cret. Així, recorda que a l'altre extrem de la comarca –als muni­ci­pis de Bràfim i Nulles– ja hi va haver una super­po­blació simi­lar que es va acon­se­guir com­ba­tre amb per­mi­sos espe­ci­als de caça i cre­mes con­tro­la­des de bar­rancs.

El seu homòleg a les Ter­res de l'Ebre, Pere Vidal, és d'un parer simi­lar i con­si­dera que l'actual llei ja ofe­reix meca­nis­mes per con­tro­lar i actuar en casos con­crets. Entén que en funció dels con­reus es poden fer dife­rents tipus d'acci­ons i per això, en el cas de les Ter­res de l'Ebre, on els conills han tro­bat en els camps de cítrics un hàbitat ideal, han permès uti­lit­zar un tipus de trampa que caça el conill en viu i que és molt efec­tiu. Ara, però, segons explica el direc­tor ter­ri­to­rial, el tema de la super­po­blació en aquesta zona s'ha con­tro­lat a causa d'un brot de mixo­ma­tosi que ha matat molts ani­mals.

El paper del caçadors

Més enllà de conills, afec­tats i admi­nis­tració, qui té un paper trans­cen­den­tal en la gestió de les pla­gues cinegètiques és el col·lec­tiu de caçadors. Ells, igual que page­sos i polítics, són cons­ci­ents de la neces­si­tat d'ajun­tar esforços i cami­nar en la mateixa direcció.

Així, de la mateixa manera que el col·lec­tiu més afec­tat –els agri­cul­tors– reclama una nova llei de caça que per­meti acci­ons més con­tun­dents sobre el ter­reny, els impli­cats en el que seria aquesta nova nor­ma­tiva –els caçadors– també apos­ten per la mesura, tot i que els motius que sos­te­nen són lleu­ge­ra­ment dife­rents. Aquí la llei que hi ha vigent es basa en la pla­ni­fi­cació que es va fer el 1970. «La llei que hi ha és molt bona, per això ha durat tant, però cal que s'actu­a­litzi», diu Josep Maria Porta, pre­si­dent de la Fede­ració de Caça de la Província de Tar­ra­gona. Ha tre­ba­llat jun­ta­ment amb els page­sos per ela­bo­rar un esbor­rany del que hau­ria de ser la nova nor­ma­tiva i, tot i ser cons­ci­ent de la neces­si­tat d'unes noves regles de joc, no creu que amb això n'hi hagi prou per resol­dre l'actual pro­blema dels conills. Quan se li demana què creu que cal­dria fer, es mos­tra refle­xiu i li costa donar una res­posta clara. «És un pro­blema de difícil solució», con­clou, i apel·la a les res­tric­ci­ons que hi ha sobre el ter­reny: «Siguem rea­lis­tes: a les zones de segu­re­tat no s'hi pot caçar i els focus que han sor­tit als ter­mes muni­ci­pals de Valls, el Pla de Santa Maria i Figue­rola estan al cos­tat d'un polígon.» «Si ens enxam­pen caçant al cos­tat d'una car­re­tera o d'un polígon, ens poden caure mul­tes de 300 a 3.000 euros i ens poden reti­rar entre tres i cinc anys la llicència de caça», es lamenta, i hi afe­geix: «Això sí, si un sen­glar creua la car­re­tera i pro­voca un acci­dent, el caçador n'és res­pon­sa­ble. Qui ho entén, això?»

Entre les mesu­res que impulsa la direcció gene­ral del Medi Natu­ral hi ha ampliar els períodes de caça i fer batu­des específiques, però aquí el col·lec­tiu de caçadors també hi troba incon­ve­ni­ents. «Abans caçàvem tres mesos, ara ens ho han ampliat a sis i encara vol­drien que es cacés durant més temps, però nosal­tres no ho volem ampliar més.» I per què? «Més enllà de super­po­bla­ci­ons de conills i sen­glars, hi ha altres espècies que neces­si­ten temps de veda i repòs per repro­duir-se. Si cacem tot l'any farem des­a­parèixer altres espècies», explica.

Per Josep Maria Porta tot ple­gat és un peix que es mos­sega la cua i creu que està en mans de l'admi­nis­tració lide­rar noves polítiques. Coin­ci­deix amb els page­sos a l'hora de dir les coses pel seu nom i per això també parla de plaga. «No ho volen ano­me­nar plaga per no pagar. Ens pro­hi­bei­xen caçar en segons qui­nes zones i no nete­gen rases perquè no hi ha diners. Això sí, pobre del pagès que deci­deixi nete­jar una rasa pel seu compte, perquè aca­barà amb una multa per haver-ho fet sense permís», sen­ten­cia.

Pel que fa a la pro­blemàtica con­creta que ara afecta part de la comarca de l'Alt Camp, el repre­sen­tant dels caçadors està dis­po­sat a posar fil a l'agu­lla i diu que si els vedats de caça de la zona reque­rei­xen reforços només els ho han de dema­nar. De moment la demanda està feta i sem­bla que s'ha començat a acti­var.

«Maten els arbres joves»

mercè ribé

Ramon Oliva és un jove pagès del Pla de Santa Maria. Té 24 anys, acaba d'enllestir els estudis d'enginyeria tècnica agrícola i ha fet una clara aposta per seguir els passos del seu pare i treballar la terra. Ara, però, els conills el tenen fastiguejat. Ensenya com se li estan destrossant uns ametllers acabats de plantar i es lamenta d'una situació que el preocupa. «El senglar també fa mal, però es menja el fruit i prou. El conill, en cultius joves, destrossa la planta i pots arribar a tenir un 30% de baixes en una nova plantació.» Ha fet números i calcula que l'any passat va perdre 14.000 euros per culpa de les destrosses d'aquests animals. Ell, igual que Isidre Coll, un altre pagès del poble, ha fet una inversió a llarg termini, no només en les plantacions joves de nous cultius, sinó també en mesures protectores per evitar els danys. Però sembla que no n'hi ha prou perquè els animals són tan agressius que fins i tot fan malbé els protectors. A la comarca de l'Alt Camp la superpoblació de cultius afecta els conreus del cereal, l'olivera, la vinya i els ametllers, sobretot quan es tracta de plantacions joves. Quan la finca està al costat d'una rasa o a prop d'un polígon, l'afectació és molt major. En el primer cas perquè les rases –propietat de l'Agència Catalana de l'Aigua– estan brutes de matolls i els conills hi troben un bon refugi per fer el cau i amagar-se dels caçadors. En el segon perquè els polígons són zona protegida i no s'hi pot caçar, per això el conreu que hi limita es converteix en la nevera dels conills, que campen com volen per la zona industrial.

Tot i que ara s'ha intensificat, la situació no és nova i en cassos com la vinya la majoria dels afectats s'han vist obligats a arrencar els ceps vells en forma de vas i fer noves plantacions amb ceps emparrats, en un intent de minimitzar els danys. Això són diners: en una hectàrea de terreny s'hi poden plantar uns 2.500 ceps que el pagès pagarà a 1,20 euros la unitat. Instal·lar-hi pals per poder emparrar el cep costa uns 2.000 euros i també cal sumar-hi els 30 cèntims que val cada protector. Un cop plantats, els ceps trigaran uns anys a donar fruit, i si algun mor, com que tots han de tenir la mateixa alçada, no es podrà replantar.

El Ramon es queixa però sap que només lamentant-se no es solucionarà el problema, i per això ha aconseguit fer arribar en mà una carta al conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, on exposa amb detall la situació i demana la implicació del departament per posar fi a una situació que fa massa anys que pateixen. Diu que no n'hi ha prou netejant vores i marges i que, «amb vuit anys que fa que dura, l'administració ha estat incapaç de controlar-ho, deixant-ho fer cada cop més i més gros». Ara han aconseguit que l'Ajuntament del Pla de Santa Maria també s'hi impliqui i estan denunciant totes les parcel·les afectades perquè quedi constància dels danys. Però la seva esperança està posada en la conselleria i espera que reaccionin i que actuïn amb els conills com ja ho han fet amb el cargol poma, la processionària dels pins o els atacs d'ós al Pirineu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.