Vacances pagades

Som diven­dres al matí i al Càmping Pra­des Park hi arriba el cotxe del Car­los i la Sònia amb les seves dues filles. Vénen de Bar­ce­lona i estan molt il·lusi­o­nats amb el cap de set­mana de vacan­ces perquè, de fet, fa molts anys que no en fan. Ell és tor­ner de pro­fessió i havia tre­ba­llat també com a guarda fores­tal, però ara ja fa dos anys que és a l'atur. Ella en fa sis que no tre­ba­lla, la fibromiàlgia que té no li faci­lita les coses a l'hora de tro­bar feina, tot i que és insu­fi­ci­ent per cobrar una pensió. Enguany, i gràcies a la cam­pa­nya Bun­ga­low feliz, tin­dran vacan­ces paga­des durant tres dies.

“Ofe­rim esta­des gratuïtes de cap de set­mana en un bun­ga­lou durant els mesos de maig, juny i setem­bre”, explica la Mireia Sans. Ella i el seu pare regen­ten el càmping que hi ha a Pra­des i enguany s'han sumat a la ini­ci­a­tiva pro­mo­guda per la Fede­ració Espa­nyola d'Empre­sa­ris de Càmping (FEEC) per tal de faci­li­tar una estada a aque­lles famílies ofe­ga­des per la situ­ació econòmica i que no es poden per­me­tre una des­con­nexió a l'estiu. Els requi­sits per acce­dir-hi són clars: s'hi poden aco­llir famílies en què els pares esti­guin en situ­ació d'atur de llarga durada (com a mínim un any) i que tin­guin fills menors de catorze anys.

“No només és una manera de donar a conèixer el món del càmping, sinó que amb aquesta ini­ci­a­tiva el que volem fer és soli­da­rit­zar-nos amb les famílies que ho estan pas­sant molt mala­ment”, explica la Mireia. Un bun­ga­lou com el que aquest cap de set­mana ocu­pa­ran la família del Car­los i la Sònia a Pra­des val 112 euros per nit i està equi­pat amb cuina i lavabo indi­vi­dual. També hi ha bar­ba­coa, que, de fet, serà el pri­mer que farà ser­vir la família que aquest cap de set­mana està de vacan­ces. Han vin­gut amb la nevera car­re­gada i estan dis­po­sats a esprémer al màxim aquests dies.

“Vaig veure-ho en un repor­tatge a la tele­visió i de seguida m'hi vaig interes­sar”, explica la Sònia. La infor­mació i les ins­crip­ci­ons es fan a través del web http://​bun​galo​wfel​iz.​com, i després de mirar-ho ella va esco­llir el càmping de Pra­des perquè li agrada molt la mun­ta­nya. Viuen dels 426 euros d'ajuda fami­liar que cobra el Car­los i sense el suport dels pares de la Sònia no se'n sor­ti­rien. “Amb aquest pano­rama qui­nes vacan­ces vols que fem? Si no ens arriba ni per pagar el pis...”, es queixa.

Avui no pot fer altra cosa que aplau­dir una ini­ci­a­tiva com la que ha tin­gut la FEEC: “Els nens no en tenen cap culpa, de la situ­ació que vivim, i encara que només siguin tres dies s'agra­eix molt.” De fet, les seves filles ni s'ho van pen­sar dues vega­des a l'hora d'esco­llir entre les mini­va­can­ces o la festa de final de curs que feien el dis­sabte al col·legi. La cam­pa­nya –amb el subtítol de Ni un niño sin vaca­ci­o­nes!– està més pen­sada per satis­fer els desit­jos dels més petits que els dels pares i per això tenir com a mínim un fill de menys de catorze anys és impres­cin­di­ble per aco­llir-se al pro­grama. Això no impe­deix que els pro­ge­ni­tors també facin ser­vir aquests dies com a vàlvula d'esca­pa­ment. “Dilluns serà un altre dia, però aquest cap de set­mana des­con­nec­ta­rem dels pro­ble­mes dia­ris. Això per a nosal­tres és com una teràpia”, con­clou.

És ella la que ens explica que també hi ha cade­nes hote­le­res que han pro­mo­gut ini­ci­a­ti­ves simi­lars i, en aquest sen­tit, valora molt posi­ti­va­ment aquesta cons­ci­en­ci­ació social cap a les famílies que ho pas­sen mala­ment. Tot i això, recorda que les vacan­ces no són el prin­ci­pal mal­de­cap per a les per­so­nes que s'han que­dat sense ingres­sos i el seu cap comença a rumiar com s'ho faran al setem­bre per com­prar els lli­bres esco­lars. “Han reti­rat les aju­des i em dema­nen 400 euros per als lli­bres de la gran!”, es queixa. Deci­deix apar­car el pro­blema, som a Pra­des, fa molt de sol i l'espe­ren tres dies de natura i esbarjo per dis­fru­tar.