Societat

Medi ambient

Torna el iodur de plata

La Diputació de Lleida, el sector agrari i ecologistes debaten la conveniència de tornar a muntar una xarxa de cremadors de iodur de plata per atenuar les pedregades

Entre 1976 i 2005 es van cremar tres tones de iodur a Ponent

L'ens supramunicipal s'ofereix als ajuntaments que vulguin reimplantar aquest sistema

Els defensorsdel iodur
de plata asseguren que redueix d'un 20% a un 25% les temudes pedregades

Les pedre­ga­des freqüents i inten­ses que s'han produït aquest any a les ter­res de Ponent han reo­bert el debat sobre l'ús del iodur de plata per reduir els danys de la cala­marsa. El sis­tema es va uti­lit­zar durant 30 anys a les ter­res del pla de Lleida, fins que el pri­mer tri­par­tit va reti­rar l'impost obli­ga­tori als page­sos amb què es finançava la xarxa de cre­ma­dors de iodur. Bar­re­jat amb els núvols en el moment de for­mar-se una tem­pesta, aquest com­post químic afa­vo­reix la for­mació de gotes d'aigua, i, per tant, evita o almenys redu­eix les dimen­si­ons de les pedres de gel,
segons els seus defen­sors.

Una sola pedre­gada pot des­tros­sar en un ter­ri­tori con­cret la collita d'un any i afec­tar no només el pagès pro­pi­e­tari dels cul­tius danyats sinó també la resta de la cadena de pro­ducció i dis­tri­bució: “No és només el pagès, qui perd, sinó per exem­ple el majo­rista que fa la comer­ci­a­lit­zació, el qual, després de dues cam­pa­nyes con­se­cu­ti­ves sense pro­ducte, perd tots els cli­ents”, explica el pre­si­dent de la Dipu­tació de Lleida i empre­sari agrícola de pro­fessió, Joan Reñé. Els detrac­tors, en canvi, qüesti­o­nen la seva eficàcia i adver­tei­xen que és un ele­ment con­ta­mi­nant que s'aboca inútil­ment sobre les àrees de cul­tiu. Entre els anys 1976 i 2005 es van cre­mar a Lleida tres tones de iodur de plata a través de 50 cre­ma­dors situ­ats al pla de Lleida i de la Franja.

Durant aquest temps es van orga­nit­zar alguns grups con­tra­ris al iodur, i quan Antoni Siu­rana va arri­bar a la con­se­lle­ria d'Agri­cul­tura del pri­mer tri­par­tit d'esquer­res va decre­tar la fi de l'impost obli­ga­tori als page­sos de Lleida per pagar la xarxa de iodur.

Però el debat torna a ser sobre la taula. La Dipu­tació de Lleida el va obrir aquest estiu, arran de diver­sos epi­so­dis de tem­pes­tes amb pedra a les pla­nes agrícoles de Ponent que es van sal­dar amb més de 40.000 hectàrees de cul­tiu afec­ta­des. Aquesta tar­dor, en el marc de la Fira Agrícola de Sant Miquel de Lleida, s'ha fet la pri­mera jor­nada de debat amb tècnics i ges­tors de diver­ses experiències amb el iodur de plata. L'havia impul­sat la Dipu­tació i tots els ponents eren favo­ra­bles a la reins­tau­ració d'aquest sis­tema. Tant el doc­tor en ciències físiques de la Uni­ver­si­tat de Lleó José Luis Sánchez com el catedràtic de física de l'atmos­fera de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona Jeroni Lorente i el catedràtic de química de la mateixa uni­ver­si­tat Miquel Este­ban van defen­sar diven­dres l'efec­ti­vi­tat del iodur de plata. Segons Sánchez, aquest sis­tema redu­eix entre un 20% i un 25% el nom­bre de pedres que cauen a terra, i entre un 30% i un 40% la força amb què cauen.

Els eco­lo­gis­tes, en canvi, en tenen una opinió més nega­tiva. El pre­si­dent d'Ipcena, Joan Vázquez, va inter­ve­nir en el debat des dels seients del públic per defen­sar que el sis­tema més eficaç que s'ha demos­trat con­tra els danys de la pedra és la ins­tal·lació de xar­xes que cobrei­xin i pro­te­gei­xin els cul­tius, men­tre que el llançament de iodur de plata pro­voca que agents con­ta­mi­nants com la plata però també la cetona que s'uti­litza en la com­bustió del pro­ducte s'alli­be­rin sobre els camps i sobre els pro­duc­tes que després entra­ran en el cicle ali­men­tari. Segons els eco­lo­gis­tes, les dades mete­o­rològiques sobre pedre­ga­des, que es recu­llen des del 2000, demos­tren que durant els anys que encara s'apli­cava la crema de iodur les pedre­ga­des aug­men­ta­ven en nom­bre i inten­si­tat igual que ho fan ara.

Ara el debat és sobre la taula. El Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura l'observa amb distància, sense pren­dre de moment cap deter­mini. Entre les orga­nit­za­ci­ons agràries n'hi ha que són del tot par­tidàries d'aquest sis­tema, com per exem­ple JARC, que asse­gura que cada euro inver­tit en iodur de plata com a eina con­tra la pedre­gada repre­senta un estalvi de 25 euros en danys a les colli­tes i altres com­pen­sa­ci­ons. En canvi, Unió de Page­sos apel·la a la comu­ni­tat científica perquè avaluï pri­mer l'eficàcia i els cos­tos de l'ús d'aquest sis­tema.

Història
El iodur va arribar a Catalunya el 1959 amb l'empresa Chemicol, que va fer proves al Penedès i el Bages. El 1964 es van instal·lar 39 cremadors al Solsonès. Però només es va consolidar a Ponent amb el suport de l'administració. El 2005 es va retirar el suport.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.