Societat

Caos lingüístic balear

Les escoles de les Illes encara no saben quin pla d'idiomes han d'adoptar i reclamen al govern un reglament sobre l'aplicació del trilingüisme

L'Assemblea de Docents demana als centres que sol·licitin instruccions per escrit a Educació per poder presentar-hi recurs

Bauzá està enrocat i els mestres es plantegen tornar a fer vaga

“Els inspectors
tenen ordres d'anar als centres a intimidar”, avisa l'Assemblea de Docents

Els estu­di­ants bale­ars ja fa gai­rebé dues set­ma­nes que han tor­nat a escola, després de la vaga inde­fi­nida de l'inici de curs en què molts d'ells amb prou fei­nes van tre­pit­jar l'aula. Però, tal com insis­tei­xen a dir els mes­tres, la nor­ma­li­tat no ha tor­nat. La pugna entre el govern balear i els docents pel trac­ta­ment inte­grat de llengües (TIL) ha deri­vat en un campi qui pugui en què cada cen­tre aplica el pla lingüístic que li sem­bla d'acord amb la seva inter­pre­tació de la llei i els seus recur­sos.

“Molts docents no saben quin pro­jecte lingüístic apli­car”, explica Gui­llem Bar­celó, por­ta­veu de l'Assem­blea de Docents de les Illes Bale­ars. El govern va apro­var, l'endemà que el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de les Illes Bale­ars es pro­nunciés con­tra el calen­dari d'apli­cació del TIL, un altre decret per sal­var l'obs­ta­cle legal. Els mes­tres, però, sos­te­nen que el decret no està en vigor perquè va ser apro­vat un cop ini­ciat el curs esco­lar i perquè és con­trari al que dicta la llei orgànica d'edu­cació (LOE), que dóna als con­sells esco­lars la potes­tat última d'apro­var els pro­jec­tes lingüístics de cen­tre. “La situ­ació és caòtica”, comenta Miquel Perelló, mem­bre de l'assem­blea de docents de l'escola Aina Moll de Palma. “El decret del 6 de setem­bre no s'ha desen­vo­lu­pat i les esco­les no tenim cap regla­ment a què aco­llir-nos”, lamenta.

El caos és tan gran que l'Asso­ci­ació de Direc­tors de Secundària (Adesma) ha enviat una carta a la Con­se­lle­ria d'Edu­cació en què exposa una rècula de dub­tes de caire pràctic sobre l'apli­cació del TIL: què s'ha de fer amb els alum­nes amb neces­si­tats edu­ca­ti­ves espe­ci­als que amb prou fei­nes poden seguir les clas­ses en català o cas­tellà, què passa si no hi ha prou mate­rial en anglès d'una assig­na­tura o què cal fer amb un alumne com­pe­tent en una matèria si la suspèn perquè no té prou nivell d'anglès.

De fet, acon­se­llats per l'Assem­blea de Docents, la majo­ria dels cen­tres públics dema­na­ran per escrit a la Con­se­lle­ria d'Edu­cació ins­truc­ci­ons pre­ci­ses sobre l'apli­cació del TIL per evi­tar al màxim pro­ble­mes legals. “Con­tra les ins­truc­ci­ons del govern es pot recórrer legal­ment, men­tre que con­tra el TIL, no”, explica Bar­celó, que admet que la nova estratègia dels docents con­tra el pla del tri­lingüisme, un cop apar­cada la vaga defi­ni­tiva, és “apro­fi­tar els buits legals” per no apli­car el TIL. “Si les ins­truc­ci­ons per escrit d'Edu­cació diuen que s'ha d'apli­car el tri­lingüisme, sem­pre les podrem impug­nar adduint que, en deso­beir el con­sell esco­lar, van con­tra la LOE, que és una llei orgànica”.

Men­tres­tant, les esco­les i ins­ti­tuts tiren pel dret i, bàsica­ment, apli­quen el pla lingüístic apro­vat pel Con­sell Esco­lar a l'estiu, amb alguna con­cessió al tri­lingüisme per si de cas. A l'escola Aina Moll –explica Perelló– “la ins­pecció ha donat per bo el pla lingüístic del juliol perquè diuen que glo­bal­ment com­pleix el TIL”. A efec­tes pràctics, això vol dir que faran qua­tre hores d'anglès, l'edu­cació física en cas­tellà i la resta d'assig­na­tu­res en català. “En rea­li­tat, el que interessa al govern és fer min­var el català. Si volgués poten­ciar l'anglès hau­ria donat recur­sos”, argu­menta Perelló.

Els ins­pec­tors, de moment, no han entrat a fons a fis­ca­lit­zar la feina de les esco­les, però “tenen ordres d'anar als cen­tres per inti­mi­dar”, denun­cia Bar­celó. Fins ara no s'ha obert cap expe­di­ent, però la Con­se­lle­ria d'Edu­cació sí que ha rebut dese­nes de denúncies de Defensa del Menor con­tra esco­les i ins­ti­tuts en referència a les tres set­ma­nes de vaga. “N'hi ha per la col·locació de pan­car­tes, perquè hi havia nens al pati en hores lec­ti­ves...”, relata Bar­celó.

La situ­ació d'incer­tesa no fa pinta de resol­dre's. El govern de José Ramón Bauzá es nega ara a nego­ciar amb el comitè de vaga res que no sigui el calen­dari d'apli­cació del TIL i la pos­si­bi­li­tat que la vaga es reac­tivi plana sobre l'ambi­ent. L'Assem­blea de Docents es reu­neix avui per estu­diar si es reac­tiva l'atu­rada inde­fi­nida o si es bus­quen altres fórmu­les, com ara fer vaga un dia a la set­mana.

10
dies
de classe han fet els alumnes de les Illes Balears, comptant avui, des que es va suspendre la vaga indefinida.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.