Societat

L'altra cara de les Fires

Darrere de les atraccions i lluny de les mirades de molts ciutadans hi ha una petita ciutat habitada pels firaires i les seves famílies

L'impacte sobre el parc de la Devesa s'evidencia amb l'amuntegament de bosses de deixalles, l'abocament d'aigües brutes directament al parc i l'acumulació d'electrodomèstics a tocar dels plàtans

Quan els neons s'apa­guen, la roda de fira deixa de gira­vol­tar i els autos de xoc dei­xen de treure espur­nes, comença la vida a l'altra cara de les Fires. Són les Fires que no es veuen, les que pas­sen inad­ver­ti­des per a tots els nens, dele­ro­sos de pujar a les atrac­ci­ons, i per a la majo­ria de famílies, que s'empol­se­guen pel pas­seig dis­tret per la Devesa.

Allà al dar­rere hi ha els firai­res i les seves famílies. Dese­nes i dese­nes de cara­va­nes for­men les llars dels nòmades d'aquest segle. Allà al dar­rere, mig ama­gat a la soci­e­tat, hi ha de tot. Roba estesa entre els arbres, ren­ta­do­res, mata­las­sos, dut­xes impro­vi­sa­des, tau­les i cadi­res... En defi­ni­tiva, una petita ciu­tat pre­fa­bri­cada que reviu quan les atrac­ci­ons de Fires s'apa­guen.

Són quarts de qua­tre de la tarda i en aques­tes Fires anònimes hi ha poca vida. Només alguns nens tor­nen al parc de la Devesa, que aquests dies és el seu espai de jocs i entre­ma­li­a­du­res. L'entorn és des­cu­rat. Roba bruta dipo­si­tada en algun punt, bos­ses de dei­xa­lles acu­mu­lant-se més enllà, la llu­en­tor de glo­bus desin­flats a terra i bos­ses de plàstic i ampo­lles dis­per­ses per l'espai. L'escena té poca presència humana. Només uns ope­ra­ris inflen glo­bus, un firaire dina a la porta de la cara­vana, una dona estén roba aca­bada de ren­tar, un nen curiós pedala damunt la bici­cleta i, més enllà, el soroll imper­cep­ti­ble d'una sobre­taula. Mol­tes de les famílies com­par­tei­xen la pere­gri­nació de fira en fira i estre­nyen els llaços entre ells, per un sen­ti­ment com­par­tit d'una vida de poble en poble.

L'impacte a la Devesa

A Girona aques­tes imat­ges, que es repe­tei­xen en cada festa major de pobles i ciu­tats, tenen un esce­nari únic i incom­pa­ra­ble, la Devesa. El debat sobre el futur del parc és ines­go­ta­ble des de fa anys i, en paral·lel, el dubte de si les atrac­ci­ons de Fires s'han de man­te­nir a la Devesa o bé cal­dria bus­car-hi una alter­na­tiva. No deixa de sor­pren­dre que una ciu­tat amb una orde­nança de civi­li­tat que no per­met als ciu­ta­dans esten­dre la roba en espais que siguin visi­bles des de la via pública si s'atempta con­tra l'estètica urbana sí que per­meti, en canvi, que uns arbres d'un jardí històric i bé cul­tu­ral d'interès naci­o­nal (BCIN) s'uti­lit­zin com a pen­ja­dor per a la roba aca­bada de ren­tar. Encara sobta més una de les imat­ges que s'obte­nen en aquests bas­ti­dors de Fires. Algu­nes de les cara­va­nes este­nen les mànegues de les seves aigües resi­du­als fins a la cla­ve­guera pro­pera, d'altres ho fan en un petit pou creat per a aquesta funció però que per­met la fil­tració d'ele­ments al subsòl i n'hi ha uns quants que direc­ta­ment abo­quen les aigües en els recs que la resta de l'any s'usen per regar el deli­cat arbrat de la Devesa. Ara que el govern muni­ci­pal ela­bora el pla espe­cial de la Devesa, seria bo que els res­pon­sa­bles pas­se­ges­sin per aquesta part ama­gada de Fires per enten­dre que un dia, més tard o més d'hora, caldrà bus­car una alter­na­tiva al parc de la Devesa.

Una ciutat més enllà dels neons.
Darrere de les atraccions de la Devesa s'estén un món de caravanes on les famílies dels firaires fan vida mentre duren les Fires de Sant Narcís.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia