Educació

Escac a la cohesió social

La resolució del TSJC que imposa un 25% de castellà a l'escola alarma els barris amb menys presència del català

La immersió garanteix l'adquisició de dues llengües

Con­tra el que pro­cla­men els ano­me­nats defen­sors del bilingüisme, on més inqui­e­tud han cau­sat les últi­mes reso­lu­ci­ons judi­ci­als que dema­nen intro­duir el cas­tellà com a llen­gua vehi­cu­lar a l'escola és, pre­ci­sa­ment, als bar­ris amb més població de llen­gua materna cas­te­llana o d'altres idi­o­mes dife­rents del català. L'alarma es va dis­pa­rar ja amb la pri­mera sentència del Tri­bu­nal Suprem el 2010 que posava en qüestió el model d'escola en català. L'amenaça a la cohesió social i als sec­tors de població més des­a­fa­vo­rits van ser i tor­nen a ser ara els argu­ments més esgri­mits con­tra l'ofen­siva judi­cial.

“El model d'immersió lingüística és l'únic que garan­teix que tot­hom apren­gui el català”, asse­gura Joa­quim Tor­res, soci­o­lingüista mem­bre del con­sell con­sul­tiu de la Xarxa Crus­cat de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans (IEC). “En alguns llocs del país –explica– els que no tenen el català com a llen­gua ini­cial no tenen oca­si­ons de par­lar-lo fins que no arri­ben a un entorn que ho pro­pi­cia.” L'última reso­lució del TSJC, que insta cinc cen­tres edu­ca­tius a fer un 25% de les hores lec­ti­ves de matèries no lingüísti­ques en cas­tellà, és, per Tor­res, “una pèrdua” per als esco­lars de bar­ris amb escassa presència del català.

Els últims infor­mes sobre el model lingüístic de l'escola cata­lana asse­nya­len en la mateixa direcció. L'estudi Resul­tats del model lingüístic esco­lar de Cata­lu­nya. L'evidència empírica, coor­di­nat per la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya (UOC) i pre­sen­tat el 2012, adver­tia que qual­se­vol pas enrere en el sis­tema d'edu­cació en català difi­cul­ta­ria la inte­gració de la població de llen­gua ini­cial no cata­lana en la soci­e­tat.

L'estudi expo­sava, a més, altres avan­tat­ges que la immersió lingüística i l'adqui­sició simultània de diver­ses llengües aporta en l'apre­nen­tatge dels alum­nes, com ara més sen­si­bi­li­tat a la diver­si­tat cul­tu­ral i una faci­li­tat més gran per apren­dre una ter­cera llen­gua. En el cas de l'anglès, per exem­ple, és evi­dent que un estu­di­ant de llen­gua materna cas­te­llana tindrà molta més faci­li­tat per pro­nun­ciar alguns sons (com la essa sorda, per exem­ple) que en el seu idi­oma matern no exis­teix, si els ha après bé abans en català.

“El Con­sell d'Europa i la Comissió Euro­pea” –entre altres instàncies– “han ava­lat el model lingüístic de l'escola cata­lana”, recorda Tor­res. També n'han ava­lat l'eficàcia els resul­tats de les ava­lu­a­ci­ons exter­nes, com la que va fer el Minis­teri d'Edu­cació el 2011, en què els alum­nes cata­lans de segon d'ESO van obte­nir uns resul­tats en llen­gua cas­te­llana supe­ri­ors a la mit­jana de l'Estat.

A hores d'ara, i més enllà de les 151 famílies que els últims mesos hau­rien sol·lici­tat l'ense­nya­ment en cas­tellà per als seus fills, els mes­tres expli­quen que han detec­tat un interès crei­xent dels pares de nens immi­grants per apren­dre català, bàsica­ment per raons labo­rals. “Cada cop hi ha més immi­grants que fan l'esforç de par­lar en català en les entre­vis­tes de feina”, explica Rosa San­tan­der, direc­tora de zona de l'empresa de selecció de per­so­nal Man­power, que asse­gura que en els últims anys s'han dis­pa­rat les deman­des de conei­xe­ment de català en les ofer­tes de feina. “Amb tanta gent que hi ha a l'atur, el fet de saber català, encara que no sigui impres­cin­di­ble per a aquell lloc de tre­ball, és un plus”, avisa San­tan­der.

Els nou­vin­guts ho saben i molts, pragmàtics com són, es llan­cen a apren­dre la llen­gua de la soci­e­tat que els acull.

80
per cent
de la població de l'àrea metropolitana de Barcelona sabia parlar català el 2010. El 1986 era un 50%.

Mobilització davant del TSJC aquesta tarda

L'última resolució judicial a favor de la incorporació del castellà com a llengua vehicular a l'escola, juntament amb el català, va deixar glaçada la comunitat educativa. L'alt tribunal no només dictava una nova interlocutòria que qüestionava el model d'immersió en català vigent des de fa més de tres dècades, sinó que s'adreçava directament als directors de cinc centres i dictava el percentatge d'hores lectives que cal fer en castellà.

La indignació va esclatar immediatament: a través de les xarxes socials, de comunicats de tota mena d'entitats i de declaracions dels partits polítics. La plataforma Som Escola, que aplega entitats relacionades amb el món de l'educació en defensa del català a l'escola, ha convocat una concentració de rebuig a la resolució del TSJC per a aquesta tarda, a dos quarts de set, davant de la seu de l'alt tribunal, a Barcelona. Amb la llei Wert a punt d'entrar en vigor el curs vinent, tot fa pensar que no serà l'última manifestació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia