Hereves de ple dret
La Confraria de la Sang de la Selva del Camp trenca una tradició de més de 430 anys i incorpora tres dones de ple dret en l'organització
Aquesta Setmana Santa ja poden sortir amb la vesta oficial a les processons
M. Lluïsa Garriga té 43 anys i des de petita que viu intensament l'organització i els preparatius de la Setmana Santa del seu poble, la Selva del Camp. Li ve de tradició familiar i, de fet, el seu pare fa 27 anys que és un dels dos procuradors de la Confraria de la Sang, tota una institució al municipi amb més de 430 anys d'història. Ella, però, pel fet d'haver nascut dona tenia proscrit formar part de la Vint-i-quatrena, la junta rectora de l'entitat, ja que així ho prohibien les Ordinacions de Confraria –amb més de 430 anys d'història i modificades només el 1793 quan Carles IV va atorgar-los el distintiu de reial i, posteriorment, el 1951, amb canvis més concisos–. Enguany, però, ella i dues dones més –Sònia Figueres i la seva germana Carme Garriga– poden sortir a les diferents processons que s'organitzen amb motiu de la Setmana Santa lluint la vesta de la Confraria de la Sang i acompanyant els 21 homes restants que integren la Vint-i-quatrena. “Fins ara només les famílies que tenien fills barons podien mantenir la tradició familiar però ara hem obert una escletxa cap a la igualtat”, explica amb orgull M. Lluïsa. I afegeix: “Per mi és un honor poder ser membre de la Vint-i-quatrena i encara més poder ser una de les primeres dones que s'hi ha integrat.”
Sense treure valor a la gesta històrica, aquesta selvatana admet que tant ella com moltes altres dones ja participaven activament en l'organització i la celebració de la Setmana Santa i per això creu que era de justícia canviar un reglament que havia mantingut la seva essència intacta durant tants anys. “Les dones ja portàvem molt de pes en l'organització i ara el que s'ha fet és oficialitzar la nostra incorporació a la junta rectora.” De fet, Garriga explica amb orgull que les dones del poble ja han estat pioneres en això d'integrar-se en rituals eclesiàstics moltes vegades regits només per homes. “La Confraria de la Sang de la Selva ja va ser una de les primeres que van deixar assistir les dones a les processons després de la guerra, tot i que ho havien de fer amb la cara tapada”, explica. En aquest sentit, no va ser la primera llança que van rompre, ja que als anys seixanta van crear l'Escola Cantorum i les dones també van poder participar en les processons cantant. “Jo, amb deu anys, vaig ser la primer dona que va tocar la flauta en una processó i també vaig ser la primera dona que va interpretar el Stabat Mater de la Dolorosa”, una peça inèdita de la Selva del Camp que es toca en baixar del viacrucis del calvari el Divendres Sant al matí, quan es troben el Sant Crist amb la Dolorosa, “el moment més sentit de la nostra Setmana Santa”, conclou.
La Confraria de la Sang és una de les entitats mes nombroses del poble, amb més de 600 famílies que en formen part. A diferència de motes altres confraries, aquesta no la presideix una autoritat eclesiàstica, sinó que ho fa l'alcalde. La integren dos procuradors, que són els que tenen les tasques executives; una junta directiva, que és la Vint-i-quatrena, i tres cristers, que són els que porten el Sant Crist. També hi ha la Vint-i-quatrena d'honor, on figuren els membres que han ocupat un lloc en la junta directiva durant més de vint anys i que amb el seu traspàs a la secció d'honor deixen un lloc vacant perquè hi pugui haver noves incorporacions, com la d'aquestes tres dones que ja han fet història.