Societat

la crònica

Les flors estan pansides

Les flors estan pan­si­des. No totes, però una gran majo­ria. I no són ganes de cri­ti­car, sim­ple­ment és una cons­ta­tació. I pen­sa­ran: qui­nes ganes que té ara aquesta de bus­car-ne la part nega­tiva, quan tot­hom diu que aquest any Temps de Flors ha excel·lit! Quin poc giro­nisme, quina inter­pre­tació més esbi­ai­xada! Si els car­rers estan plens de gent! Si tot­hom en diu flo­re­tes! –perdó, acu­dit fàcil–. Doncs sí, les flors estan pan­si­des. O, si ho volen dir dife­rent: mar­ci­des, músties o seca­llo­nes. No totes, repe­teixo, però a hores d'ara, el pan­si­ment pre­do­mina.

El pri­mer cap de set­mana de Temps de Flors és com una mena d'esclat de colors i d'olors. Són impac­tes. És un autèntic espec­ta­cle flo­ral d'una inten­si­tat ini­gua­la­ble. Però a mesura que pas­sen els dies, la cosa es torna més flàccida, no m'ho podran negar. Els indrets visi­ta­bles i els mun­tat­ges flo­rals man­te­nen l'ori­gi­na­li­tat, el mis­satge, l'essència, però no amb l'explo­si­vi­tat de les pri­me­res hores. I això és una vir­tut, encara que si han lle­git fins ara cre­guin que opino tot el con­trari.

És posi­tiu que les flors es mar­cei­xin. Mirin què els dic, tan de bo es con­tinuïn mar­cint cada any! Aca­bar amb les flors pan­si­des serà un bon senyal! Sig­ni­fi­carà que la mos­tra no ha per­dut la seva essència. Durant més de cin­quanta anys, Temps de Flors ha con­sis­tit en això, en flors, flors i plan­tes natu­rals, de tota mena, d'aquí i d'allà. I així ha estat inva­ri­a­ble, imper­me­a­ble a noves modes, resis­tent a modi­fi­ca­ci­ons i fidel als seus orígens. Aquesta és la clau del seu èxit devas­ta­dor, any rere any. I les flors natu­rals ja ho tenen, això, que aca­ben pan­si­des, mar­ci­des, músties o seca­llo­nes, cosa del cicle de la vida.

Avui tenen l'última opor­tu­ni­tat de veure Temps de Flors, si no ho han fet ja. No s'ho per­din, de veri­tat, encara que algú els digui que no val la pena, que són qua­tre plan­tes pan­si­des. Ni s'ho pen­sin. És una opor­tu­ni­tat única per visi­tar espais ini­gua­la­bles com la Casa Pas­tors, racons ama­gats com el soter­rani de la cate­dral, es tro­ba­ran amb por­tes ober­tes al Museu d'Història, al d'Arque­o­lo­gia, i entra­ran a la cape­lla de Sant Nico­lau i sor­ti­ran per un des­patx d'advo­cats situat en un indret espec­ta­cu­lar. I tenen molts de números, si pas­sen per la plaça de al Inde­pendència, de gau­dir d'un con­cert a cap­pe­lla, o poden degus­tar un exqui­sit menú de flors en algun res­tau­rant de la ciu­tat. I pas­se­ja­ran, i els ulls no dona­ran a l'abast. Va home, va! Vin­guin a Girona! No siguin uns pan­sits!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia