Visitants de tot arreu

Ales deu del matí (ahir) els car­rers més cèntrics de Girona encara estan tran­quils. A aque­lla hora alguns patis tot just obren les por­tes, el cel grisós no acom­pa­nya gaire i la pri­mera sen­sació és que ja està, el Temps de Flors s'ha aca­bat, han vin­gut molts visi­tants tota la set­mana però aquest diu­menge ja no veu­rem tanta gent. A la plaça del Vi, els giro­nins fent fúting pas­sen enmig d'algu­nes pare­lles que fan fotos i comen­cen a rat­llar meti­cu­lo­sa­ment en el mapa els pri­mers patis que han visi­tat. Aquests són de Bar­ce­lona; sabien que avui era l'últim dia? “Sí, però no hem pogut venir abans”, es lamen­ten. Van per feina perquè a aque­lla hora es pot pas­se­jar bé però temen que les coses es com­pli­quin aviat.

Pot­ser tenen raó. Car­rer Ciu­ta­dans amunt, ja es van veient més gru­pets de gent, la cosa s'anima. I a par­tir del car­rer de la Força ja queda clar que caldrà rec­ti­fi­car aque­lla pri­mera sen­sació del matí. Al pati del Cen­tre Bonas­truc ça Porta un grup d'una tren­tena de fran­ce­sos s'ha atu­rat per escol­tar el guia; fan un cir­cuit d'una set­mana a Cata­lu­nya, segui­ran cap a Bar­ce­lona i els patis de Girona són una agra­da­ble sor­presa. “Molt ori­gi­nal”, em diu un d'aquests visi­tants. A davant de la cate­dral, defi­ni­ti­va­ment haig d'adme­tre que aquest diu­menge serà com qual­se­vol dia d'aquesta set­mana pas­sada, amb molts visi­tants. Mogut per l'ins­tint gironí, no m'aturo davant de la cate­dral i segueixo fins als Banys Àrabs. No sóc l'únic que hi ha va deci­dit. “Aquí ahir no hi vam poder entrar”, diu un nen que estira els seus pares cap a dins.

Falta poc per a les onze i ho he encer­tat, encara no hi ha cua; a fora, perquè a dins la visita ja s'ha de fer en pro­cessó i amb paciència. Sor­tint, ja s'ha for­mat la fila d'espera al car­rer. Tor­nant cap a la cate­dral hi ha qua­tre o cinc grups, entorn dels seus guies res­pec­tius: un és dels Estats Units (fan un recor­re­gut de temàtica jueva); els altres guies m'expli­quen que els seus grups vénen de Roma­nia, de Tur­quia i, un altre, de Sòria.

Són prop de la dotze i tor­nant pel car­rer de la Força, ja atapeït de gent, queda clar que allò que l'últim dia les flors són pan­si­des i que ja no val la pena, ningú s'ho creu.