Societat

L'ascensor social s'espatlla

Dos professors de la UAB i la UB fan un estudi en què analitzen com la crisi afecta la mobilitat social

Alerten dels greus efectes de la reducció de les classes mitjanes

En una soci­e­tat oberta, ideal, l'ori­gen dels pares no hau­ria de deter­mi­nar el destí dels fills. El canvi d'esta­tus econòmic o de classe social depen­dria més de l'edu­cació i l'esforç per­so­nal que no pas de l'herència. En aquest tipus de soci­e­tat ideal, un fill d'obrer sense for­mació tin­dria les matei­xes pos­si­bi­li­tats que un de classe benes­tant.

Tot i que Cata­lu­nya està lluny d'aquesta soci­e­tat utòpica, durant dues dècades hi va haver una alta mobi­li­tat social inter­ge­ne­ra­ci­o­nal –a l'entorn del 78% entre els anys 1985 i 2005–, segons un estudi del sociòleg de la UB Xavier Martínez Celor­rio. La crisi econòmica, però, ha pro­vo­cat també can­vis en els patrons de mobi­li­tat i els experts asse­gu­ren que ha espat­llat l'ascen­sor social. La classe mit­jana ha estat la prin­ci­pal dam­ni­fi­cada i també han apa­re­gut clas­ses noves com ara la de per­so­nes pobres però amb un alt nivell edu­ca­tiu. Segons un estudi euro­peu, el 69% dels espa­nyols veuen difícil que els seus fills millo­rin l'esta­tus social.

En vista d'aquesta rea­li­tat i alar­mats per les con­seqüències que aquests can­vis gene­ra­ran en el futur, el catedràtic d'eco­no­mia de la UAB Jordi Caballé i el pro­fes­sor d'eco­no­mia de la UB Xavier Rau­rich han ini­ciat un pro­jecte de recerca finançat per Recer­caixa que intenta expli­car la mobi­li­tat social en funció de tres meca­nis­mes: l'herència, l'edu­cació i l'esforç que els indi­vi­dus estan dis­po­sats a fer al llarg de la vida.

“A l'Estat espa­nyol, la pro­ba­bi­li­tat que una per­sona pobra con­tinuï sent pobra és del 30% i només un 10% de ciu­ta­dans acon­se­guei­xen pujar en l'esca-la social”, explica Caballé. Aquesta és la situ­ació actual. Però els eco­no­mis­tes es mos­tren con­vençuts que sense unes for­tes polítiques públi­ques equi­li­bra­do­res es posa en perill la igual­tat d'opor­tu­ni­tats de les gene­ra­ci­ons futu­res.

Taxes uni­ver­sitàries

Caballé troba espe­ci­al­ment cri­ti­ca­ble la decisió de la Gene­ra­li­tat d'apu­jar les taxes uni­ver­sitàries sense acom­pa­nyar la mesura d'un aug­ment de les beques i altres aju­des econòmiques direc­tes. Pre­veu que les con­seqüències de la mesura es començaran a veure d'aquí a 15 anys. “L'accés a l'edu­cació ha d'estar garan­tit per a tots els que tin­guin talent i volun­tat per estu­diar. Totes les mesu­res que en un període de crisi com l'actual accentuïn l'empo­bri­ment directe de les clas­ses mit­ja­nes i bai­xes es tra­du­ei­xen en pèrdua de talent i en un obs­ta­cle afe­git a la mobi­li­tat social.” I és pre­ci­sa­ment aquesta pèrdua de talent el que, diuen els eco­no­mis­tes, no es pot per­me­tre la soci­e­tat cata­lana, ja que això “s'aca­barà tra­duint en menys crei­xe­ment del PIB futur”.

Caballé entén que actu­al­ment Cata­lu­nya està lluny d'una situ­ació de mobi­li­tat ideal. Se situ­a­ria entre els països nòrdics, amb una mobi­li­tat alta, i els EUA, on, con­tra­di­ent el tòpic de “gran terra d'opor­tu­ni­tats”, els pobres tenen un 40% de pro­ba­bi­li­tats de con­ti­nuar sent pobres.

Des d'aquest punt de vista, el que més pre­o­cupa els inves­ti­ga­dors és quins fac­tors impe­dei­xen que un fill de classe baixa ascen­deixi soci­al­ment. I és aquí on l'edu­cació té un paper fona­men­tal. “Els fills amb entorns soci­als des­fa­vo­rits s'enfron­ten a una doble bar­rera: la renda i el nivell d'estu­dis dels pares”, indica Caballé, que entén que “el que més importa a l'hora d'incen­ti­var que els fills puguin estu­diar és el nivell for­ma­tiu dels pares”, tot i que es poden donar molts casos en què “les matei­xes res­tric­ci­ons econòmiques no per­me­ten que els fills con­tinuïn estu­di­ant”.

En canvi, en el cas de les clas­ses benes­tants, també hi ha un fac­tor que pot inter­ve­nir nega­ti­va­ment en el nivell d'esforç dels fills. “Allà on tot s'acon­se­gueix amb faci­li­tat pot pas­sar que no s'esti­muli que els fills facin un esforç per for­mar-se”, asse­nyala.

Mal­grat que la recerca tot just comença ara, els eco­no­mis­tes ja s'atre­vei­xen a afir­mar que la crisi econòmica també modi­fi­carà l'estruc­tura de clas­ses. I par­len no només de gent en situ­ació de pobresa però amb for­mació, sinó també de gent amb un nivell adqui­si­tiu alt però sense for­mació, així com de gent amb for­mació però amb una renda baixa i de gent amb for­mació i amb sala­ris ele­vats.

LES FRASES

A l'Estat espanyol, la probabilitat que una persona pobra continuï sent pobra és d'un 30%
Cal garantir l'accés a l'educació, perquè la pèrdua de talent es traduirà en menys creixement del PIB
Jordi Caballé
catedràtic d'economia de la uab

Classes mitjanes i cohesió social

“A curt termini, el descens social provocat per la crisi afectarà cada vegada més les classes mitjanes i els joves llicenciats.” Ho diu el professor de sociologia de la UB Xavier Martínez Celorrio en l'informe Cohesió social: l'ascensor social en temps de crisi. Jordi Caballé, catedràtic d'economia de la UAB, adverteix que la reducció de les classes mitjanes provoca “un augment de la polarització de classes”.

Aquesta polarització de la societat no és gratuïta, ja que, recorda Caballé, “s'ha traduït històricament en uns graus molt més elevats de conflictivitat social”. L'economista recorda que, a Europa, aquestes classes mitjanes amenaçades tendeixen a decantar-se, “com a reacció defensiva i certament irracional, per opcions polítiques populistes i feixistes que també suposen una amenaça per a la convivència”. I no només això: Caballé recorda que, si es mira en termes socioeconòmics, “les classes mitjanes sempre han estat un factor d'estabilitat i cohesió social”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia