Societat

Crisi, atrapats al túnel

Càritas constata que la pobresa s'intensifica i que és més difícil sortir-ne

L'entitat, que va atendre l'any passat 276.595 persones, reforça els serveis d'inserció laboral i habitatge

Un bany de rea­li­tat és saber que les 276.595 per­so­nes que l'any pas­sat van aten­dre les Càritas par­ro­quials, arxi­pres­tals i dio­ce­sana de Bar­ce­lona ompli­rien dues vega­des el camp del Barça i dues el de l'Espa­nyol junts. Aquesta imatge va fer ser­vir ahir el car­de­nal arque­bisbe de Bar­ce­lona, Lluís Martínez Sis­tach, per fer balanç de l'acció social de l'enti­tat de l'Església. Res­pecte al 2012 hi va haver un aug­ment del 6% en el nom­bre de bene­fi­ci­a­ris i el 72% ja havien estat ate­sos ante­ri­or­ment. “A les per­so­nes els costa recu­pe­rar-se i, si se'n sur­ten, hi tor­nen a caure”, va adver­tir Sis­tach, que en referència als experts que anun­cien la sor­tida de la crisi va asse­gu­rar que, en el cas de Càritas, “encara no es veu la sor­tida del túnel”.

El senyal d'alerta de l'enti­tat con­ti­nua sent que la pobresa és més extensa, intensa, crònica i pro­funda. Per tant, res de brots verds. Tot al con­trari. Alguns ele­ments des­ta­ca­bles de la radi­o­gra­fia de les per­so­nes ate­ses són que el 79% de les que arri­ben a Càritas en edat de tre­ba­llar estan a l'atur i que la majo­ria ni tan sols reben una pres­tació social. També aug­menta el col·lec­tiu dels ano­me­nats “tre­ba­lla­dors pobres”. “Per a molta gent, Càritas és l'única font de sub­sistència i això incre­menta el pati­ment i fa bai­xar l'auto­es­tima”, va subrat­llar Sis­tach.

La radi­o­gra­fia de Càritas també indica una evo­lució del per­fil de l'exclusió: s'incre­menta el nom­bre de bene­fi­ci­a­ris nas­cuts a l'Estat –el 2007 repre­sen­ta­ven el 24% del total i ara, el 48%–, i també el de les llars amb menors –el 2012 sig­ni­fi­ca­ven el 49% i ara, el 53%–. Pre­ci­sa­ment, tren­car l'espi­ral de pobresa en què viuen molts menors –un de cada tres ate­sos és menor d'edat– és una de les pri­o­ri­tats de l'enti­tat, que des de fa dos anys aposta per Pai­dos, un pro­jecte d'atenció inte­gral de la família.

Feina, feina i feina

Sense dei­xar de banda l'ajuda per a neces­si­tats bàsiques –gai­rebé 40.000 per­so­nes van rebre suport per a ali­men­tació–, la res­pon­sa­ble d'acció social de Càritas, Carme Tri­lla, va indi­car que la for­mació i inserció labo­ral –8.456 alum­nes– i l'habi­tatge són dues línies pri­o­ritàries d'actu­ació. No és nou que la prin­ci­pal petició que la gent fa a Càritas és feina, perquè tre­ba­llar, jun­ta­ment amb la difi­cul­tat per acce­dir a un habi­tatge digne, és un dels grans pro­ble­mes del moment.

“Hem de dig­ni­fi­car la gestió dels recur­sos per a les per­so­nes. Amb un sos­tre no és sufi­ci­ent, perquè una per­sona recu­peri l'auto­es­tima i la dig­ni­tat, sinó que cal una llar”, va defen­sar el direc­tor de Càritas a Bar­ce­lona, Jordi Roglá. Algu­nes dades en aquest apar­tat són que 4.600 per­so­nes dor­men sota un sos­tre gràcies al suport de Càritas, que s'han sub­ven­ci­o­nat els sub­mi­nis­tra­ments a unes 1.700 i que el ser­vei de medi­ació de l'habi­tatge ha evi­tat en dos anys 600 des­no­na­ments.

Pre­venció amb infants

Del total de 276.595 per­so­nes ate­ses l'any pas­sat, 65.668 ho van ser per Càritas Dio­ce­sana, més del doble que les 27.120 del 2007, quan va començar la crisi. En els últims set anys, els ser­veis pres­tats s'han tri­pli­cat. “No tenim una eco­no­mia al ser­vei de les per­so­nes i com a con­seqüència la pobresa no para d'aug­men­tar”, va tor­nar a denun­ciar Roglá. Una altra de les seves pre­o­cu­pa­ci­ons és la pobresa infan­til, i des­taca la feina de pre­venció que es fa des de pro­jec­tes d'atenció inte­gral de la família. “S'hereta la riquesa, però la pobresa també”, es va lamen­tar. I va seguir: “Si com a soci­e­tat no som capaços d'aten­dre els infants de zero a sis anys, els hau­rem d'aten­dre d'adults i de vells”, va adver­tir.

LES XIFRES

27
milions
d'euros són els recursos gestionats per Càritas durant el 2013. El 90% d'ingressos són de fonts privades.
13.000
socis i donants
i més de 500 Entitats amb Cor van col·laborar amb Càritas durant l'any passat.

Roglá fa balanç d'una dècada

Acollida, habitatge i feina eren –recordava ahir Jordi Roglá– els tres eixos prioritaris que es va plantejar quan el 16 de desembre del 2004 va arribar a Càritas Diocesana de Barcelona. I s'han mantingut fins ara, en un temps en què la crisi ha anat donant més feina a l'entitat. Si el 2004 s'atenien unes 60.000 persones amb 12,5 milions d'euros de despesa, el 2013 van ser 276.595, amb 27 milions.

Ahir va ser l'última roda de premsa de Roglá –n'he fet 25, comptava–. Diumenge tancarà una etapa de deu anys com a director de Càritas Diocesana a Barcelona. Feia un parell d'anys que havia demanat plegar, però el cardenal Lluís Martínez Sistach no ha acceptat fins ara la seva renúncia. Encara no hi ha substitut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia