Societat

La vida social

L'embruix de Llers

L'organització de la fira Fes-te Bruixa fa un esforç per divulgar el passat i present màgic del poble

Estrenen el ball de bruixetes i la complementen amb tallers i xerrades

L'aposta d'enguany
ha estat aprofundir
en l'ambientació i els ornaments als carrers

La diada màgica de Sant Joan per­met als veïns de Llers rei­vin­di­car el seu pas­sat de brui­xes al vol­tant de la plaça del Ramal. Cen­te­nars de per­so­nes van assis­tir ahir a la quarta edició de la fira Fes-te Bruixa, que per pri­mer cop ha impul­sat en soli­tari un col·lec­tiu popu­lar que encapçalen Anna Admet­lla i Nuri Lli­na­res, i que enguany ha apos­tat per apro­fun­dir en l'ambi­en­tació i la tema­tit­zació de les para­des del mer­cat esotèric d'her­bes reme­ie­res, arti­cles màgics, arte­sa­nia i pro­duc­tes natu­rals. Un dels car­rers, per exem­ple, es va guar­nir amb milers de potes de pollas­tre dis­se­ca­des. I els res­tau­ra­dors hi van posar el gra­net de sorra amb bales de palla com a seients per a les ter­ras­ses i menús adi­ents a la festa esotèrica.

Els mals ave­ranys dels meteoròlegs, que pre­ve­ien pluja durant la jor­nada, no es van com­plir. En molts indrets de l'Empordà el sol va aguan­tar i va con­tri­buir que, a Llers, l'afluència de públic fos molt ele­vada, espe­ci­al­ment abans de l'hora de dinar. Entre les nove­tats d'enguany, al mig­dia es va estre­nar el ball de brui­xe­tes, amb una core­o­gra­fia pre­pa­rada per una colla de nenes d'entre 7 i 9 anys que ves­tien amb la indu­mentària típica de les brui­xes però amb tona­li­tats molt més aco­lo­ri­des.

A pri­mera hora, Carme Fri­gola va guiar una petita cami­nada per obser­var algu­nes de les plan­tes reme­ie­res que crei­xen a la zona de les Gar­ri­gues. I al llarg de tota la jor­nada el públic va par­ti­ci­par en dife­rents tallers per con­fec­ci­o­nar rat-penats, ara­nyes i altres objec­tes rela­ci­o­nats amb la brui­xe­ria.

La parapsicòloga Carme Joan, cone­guda com “la bruixa de Llers”, també va expli­car en una xer­rada con­junta amb Xavier Hereu les con­di­ci­ons que fan dels entorns de la població una terra pro­cliu per a les pràcti­ques esotèriques, reco­lli­des en una tra­dició que comprèn diver­sos segles. Hi va haver altres con­ferències sobre el món metafísic o la història de les brui­xes ofi­ci­als del poble, resu­mida per la gem­ma­te­ra­peuta Gemma Paraire. I diver­ses acti­vi­tats per als més petits, com ara nar­ra­ci­ons de con­tes i un home del sac que recor­ria el poble amb el seu car­retó musi­cal.

Al cap­ves­pre, a l'apar­ca­ment de l'antic ajun­ta­ment, es va inter­pre­tar el ja tra­di­ci­o­nal ball de les brui­xes “amb un ritual màgic que ser­veix per cloure la fira i en què els assis­tents poden escriure els seus desit­jos de salut i feli­ci­tat en papers que es cre­men al final de l'espec­ta­cle”, va des­ta­car Admet­lla. La valo­ració de les orga­nit­za­do­res és satis­factòria i l'any vinent espe­ren man­te­nir el sis­tema d'aquesta edició amb alguns can­vis i nove­tats.

Sopar màgic de revet­lla

L'inici de la festa, el va mar­car el sopar embrui­xat que la nit ante­rior es va fer a la sala del cas­tell de Llers, on l'any pas­sat es va inau­gu­rar la recu­pe­ració de la torre de l'home­natge. La revet­lla va estar ame­nit­zada pels grups Fes­to­rum de 5 i les brui­xes del poble i va fina­lit­zar amb una recepta ine­lu­di­ble en la nit màgica del sols­tici d'estiu, l'ela­bo­ració d'un beu­ratge que va ser­vir per invo­car la salut i el final dels mals del pla­neta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia