Societat

Atractiu ‘turístic' de risc

Tot i les recomanacions municipals, molts veïns de Sabadell i Terrassa van al rodal a fer-se fotos amb arbres caiguts

El vent en va tombar 45.000 al bosc de Can Deu

“Senties comels arbres anaven caient, un rere l'altre, i els espetecs
del cables elèctrics”

“No fa pas vent i ja no hi ha perill... bé, ani­rem ràpid.” En Pepe ha anat al bosc de Can Deu, a Saba­dell, amb dos dels seus néts “a ense­nyar-los com n'està, de fet malbé”. Camina entre els arbres i marxa. Molts altres ho fan. És un dego­teig cons­tant, des de dime­cres, explica la Txell, res­pon­sa­ble de la guin­gueta. “Han vin­gut fins i tot els poli­cies muni­ci­pals”, exclama. Diven­dres a la tarda els ajun­ta­ments de Saba­dell i Ter­rassa van reco­ma­nar als seus veïns que aquest cap de set­mana no s'acos­tes­sin a les zones bos­co­ses, una reco­ma­nació que ja es veia difícil de com­plir en una comarca on milers de per­so­nes van al bosc el cap de set­mana a cami­nar, córrer o anar en bici­cleta. Tot i això l'afluència al bosc de Can Deu o a l'apar­ca­ment de l'entrada del camí que du al llac Petit, a Ter­rassa, és menor, segons cons­ta­ten el vigi­lant del Parc Científic i Tec­nològic de Ter­rassa i la mateixa Txell.

Una ruta pel Vallès Occi­den­tal, entre el llac Petit, el bosc de Can Deu o les zones de Can Casa­mada, a Cas­te­llar del Vallès, o Guanta, a Sent­me­nat, mos­tra la dimensió de la “ tragèdia natu­ral ”, com va defi­nir la ven­tada el regi­dor de Sos­te­ni­bi­li­tat de l'Ajun­ta­ment de Saba­dell, Lluís Monge. El soroll més comú, entre fur­go­ne­tes amb els logos d'Endesa i altres com­pa­nyies, és el de les ser­res elèctri­ques. Ara, arreu hi ha gent badant i, sobre­tot, gent fent-se sel­fies. La majo­ria, a una certa distància, però no tots. Diven­dres al matí un grup de jubi­lats del barri de Can Deu va atre­vir-se a tra­ves­sar el bosc –l'apar­ca­ment prin­ci­pal, el més pro­per al nucli urbà, ha estat tan­cat– fins a l'ermita de Sant Julià. Un tra­jecte d'uns 20 minuts es va con­ver­tir en un de dues hores... i en un moment de perill quan es va deso­ri­en­tar, entre soques aixe­ca­des i bran­ques cai­gu­des. Però el risc forma part de la con­dició humana: un grup d'ado­les­cents van haver de ser con­vi­dats a mar­xar del parc de Sant Jordi de Ter­rassa –un dels més afec­tats– quan el mateix dimarts s'hi feien fotos men­tre els arbres ana­ven caient.

La Txell encara s'esbor­rona quan recorda el que va viure el dimarts. “Quan vaig obrir –la guin­gueta de Can Deu– feia vent... però ningú no s'espe­rava el que va arri­bar després.” A par­tir de quarts de dotze van començar a caure els arbres del bosc que té davant. “Vaig tenir temps de fer fora una escola que feia acti­vi­tats a la zona bos­cosa i de tan­car-m'hi dins... no en vaig poder sor­tir fins a els dues del mig­dia”, recor­dava ahir. “Sen­ties clara­ment com els arbres ana­ven caient, un rere l'altre... i els espe­tecs dels cables elèctrics.” De fet, l'espai té llum gràcies a un dels 47 gene­ra­dors que Endesa ha ins­tal·lat a les zones afec­ta­des.

El bosc de Can Deu ha estat una de les zones més afec­ta­des per la ven­tada. Vist des de l'aire, és com si un tsu­nami se l'hagués endut. Els agents rurals cal­cu­len que el 100% de la superfície n'ha que­dat afec­tada i que 45.000 arbres han cai­gut a terra. A banda, caldrà veure quants més n'hau­ran de tallar perquè n'han que­dat afec­tats. La gran majo­ria són pins blancs i encara no s'ha pogut quan­ti­fi­car l'afec­tació sobre l'alzi­nar, tot i que sem­bla que ha resis­tit molt millor. D'això dependrà que Can Deu torni a ser el pulmó verd que Saba­dell i la comarca del Vallès Occi­den­tal ha cone­gut els últims anys.

El bosc de Can Deu és pro­pi­e­tat de la Fun­dació Antiga Caixa Saba­dell 1859, des que l'any 1964 l'antiga Caixa Saba­dell va com­prar la masia i les 85 hectàrees de vege­tació medi­terrània per sal­var-la de l'espe­cu­lació urbanística. La deter­mi­nació de recu­pe­rar un espai que cada any rep dese­nes de milers de visi­tants sem­bla clara: “com a pro­pi­e­ta­ris farem el pos­si­ble per recu­pe­rar l'ús que sem­pre ha tin­gut la finca, tant de la massa fores­tal com el cen­tre d'edu­cació ambi­en­tal”, ha dit el direc­tor de la fun­dació, Joan car­les Sunyer. L'enti­tat també ha expli­cat que els danys a la masia o la granja han estat menors però que no pre­veu poder reo­brir el bosc abans de Reis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia