La identitat de la boira

Per aquesta època, la boira senyo­reja les comar­ques de Ponent. Aquest hivern, la Xarxa d'Obser­va­dors Mete­o­rològics han regis­trat 25 dies de boira entre l'1 de desem­bre i el 15 de gener. És a dir, més de la mei­tat dels dies. La vida con­ti­nua, però a un altre ritme. El feno­men deixa ras­tre arreu: en l'àmbit psi­cològic i social, en l'eco­no­mia, en l'acci­den­ta­li­tat i, fins i tot, segons asse­gu­ren alguns, en el caràcter llei­datà.

Rosa Pérez, pro­fes­sora de psi­co­lo­gia social de la Uni­ver­si­tat de Lleida, asse­gura: “La sen­sació és com estar en un càpsula. Com si el món fos sols el teu vol­tant imme­diat.” Poca gent pel car­rer, espe­ci­al­ment de nit: “Les rela­ci­ons soci­als dis­mi­nu­ei­xen. Excepte per als joves, que sur­ten igual­ment. I fins i tot els agrada, segu­ra­ment pel ves­sant místic i romàntic.”

Pérez des­taca que la boira “no genera pato­lo­gies men­tals per si mateixa, però agreuja l'estat de les per­so­nes que ja tenen depres­si­ons i altres tipus de tras­torns psi­cològics”. Després de dies con­ti­nu­ats de boira, “la gent està més trista”. “Hi té a veure la dis­mi­nució de la inten­si­tat dels colors i la poca visi­bi­li­tat”, afe­geix. Aquesta sen­sació afecta més els que viuen sols, els que tenen poca xarxa social i els que viuen en pobles petits, així com les per­so­nes grans amb menys pos­si­bi­li­tats de mobi­li­tat. Un estudi de la Uni­ver­si­tat de València evi­den­cia que, de tots els fenòmens mete­o­rològics, el vent és el més per­tor­ba­dor. De fet, vents com la tra­mun­tana fins i tot poden ser ate­nu­ants judi­ci­als. La boira, no.

Després de molts dies de boira con­ti­nu­ada, és habi­tual que molts llei­da­tans s'esca­pin, encara que sigui només a dinar, a les comar­ques més pro­pe­res, però beneïdes pel sol. L'escal­fo­reta solar és com una “petita pri­ma­vera” enmig de l'hivern, perquè psi­cològica­ment el sol aug­menta la per­cepció de benes­tar.

La dis­mi­nució del camp visual té efec­tes psi­cològics. A més, genera estrès en la con­ducció, sobre­tot als que no hi estan habi­tu­ats. També incre­menta el nom­bre d'acci­dents. Jordi Batista, ins­pec­tor en cap de Trànsit de Ponent dels Mos­sos d'Esqua­dra, explica: “La boira, com la neu o la pluja, sem­pre en són una causa indi­recta, perquè la causa directa és la negligència del con­duc­tor que no s'adapta a les cir­cumstàncies [de l'entorn].”

La con­ducció noc­turna amb boira densa pot ser angoi­xant. No acos­tuma a ser igual de densa arreu, però en algu­nes zones la visi­bi­li­tat sovint és de menys de 50 metres. Es reco­mana no atu­rar-se als vorals i, en cas d'acci­dent, sor­tir del cotxe i apar­tar-se de la car­re­tera, així com revi­sar els llums del dar­rere i no fer avançaments. Sem­bla obvi, però Batista remarca: “Els fars anti­boira són perquè et vegin. Però de dia hi ha con­duc­tors que no els ence­nen.”

L'any pas­sat es van pro­duir set acci­dents de cir­cu­lació en què havia inter­vin­gut la boira i que van cau­sar dos morts, dos ferits greus i nou de lleus, segons dades del Ser­vei Català de Trànsit. El quilòmetre 158 de l'AP-2, prop del muni­cipi de Cas­tell­dans (Gar­ri­gues), és un vell cone­gut de tots els ser­veis d'emergència quan la boira és densa. Aquest gener, s'ha hagut de tallar al trànsit dos dies con­se­cu­tius a causa d'acci­dents múlti­ples.

“Els con­duc­tors de fora redu­ei­xen molt la velo­ci­tat i els d'aquí con­ti­nuen anant a 120 per hora. Com que és una via amb un sol sen­tit de cir­cu­lació, assu­mei­xen el risc de col·lisió, però con­fien que no es tro­ba­ran ningú de cara. És una falsa sen­sació de segu­re­tat”, explica Batista. Fa dos anys, en aquest quilòmetre, un acci­dent amb divuit vehi­cles impli­cats va cau­sar dotze ferits i un mort. Després d'això, es va senya­lit­zar la zona amb angles reflec­tors a terra. “No ha donat el resul­tat espe­rat. Ara estu­diem reforçar-hi la segu­re­tat amb llum per aler­tar els con­duc­tors i ins­tal·lar-hi visi­bilímetres. I si la visi­bi­li­tat marca zero, cal­dria des­viar el trànsit o acom­bo­iar-lo.”

La blan­cor gri­sosa de la boira con­trasta amb el
verd del cereal d'hivern.
Als camps no els afecta nega­ti­va­ment. De fet, els aporta humi­tat a la terra. Als frui­ters els cal fred per repo­sar i no bros­tar abans d'hora. San­ti­ago Cau­de­vi­lla és res­pon­sa­ble naci­o­nal de cere­als de la Unió de Page­sos: “Quan fa boira, fer de pagès és dur. Te'n tor­na­ries al llit cada dia, perquè no tens ganes de fer res...”

Cau­de­vi­lla també té gran­ges i la boira l'obliga a aug­men­tar la cale­facció als porcs. “L'ambi­ent es con­densa i res­pi­ren mala­ment. S'ha de ven­ti­lar i tor­nar a escal­far.” A les vaques se'ls ha de reno­var la palla cada tres dies en lloc de cada set: “Part de les calo­ries les des­ti­nen a escal­far-se i no a engrei­xar-se. Així que men­gen més, però el retorn en carn és menor.” Les fac­tu­res de les llars llei­da­ta­nes també noten els anys de molta boira.

Hi ha llei­da­tans a qui els agrada la boira i d'altres la detes­ten, però tot­hom l'assu­meix com a pròpia de l'hivern local. Pérez fa vint anys que viu a Lleida i con­fessa: “No m'hi he acos­tu­mat. Però, quan és un any amb poca boira, molts llei­da­tans asse­gu­ren que l'enyo­ren. Sobre­tot si viuen fora. Per a ells, és un ele­ment refe­ren­cial. Crec que a Ponent ha esde­vin­gut un signe d'iden­ti­tat.”