Fusteria gegant
La històrica Fusteria Garriga, de Vic, ja ha muntat prop d’una trentena de cavallets per a gegants i gegantons.
És la cinquena generació d’una nissaga de fusters vigatans, que porta més de 150 anys implantada al cor de la ciutat antiga, en ple carrer de la Ramada. Però poc podia imaginar Àngel Garriga que, un bon dia, la feina el portaria a convertir-se en un petit especialista en la construcció de cavallets de gegants, l’esquelet d’aquestes figures pròpies del folklore català. En poc temps ja n’ha fet prop d’una trentena, per a gegants i gegantons d’arreu del país.
Tot va començar a finals de l’any 2010, quan la Colla de Geganters del carrer de la Riera, els seus veïns, es va proposar de construir una segona parella de gegants. El cap de colla, Roger Albert, que casualment durant uns anys havia treballat de fuster, no va dubtar a recórrer al fuster del barri per idear-ne l’esquelet. Ens hi vam posar tots dos, reparteix protagonisme Àngel Garriga, a qui li va anar molt bé la doble condició de geganter i aprenent de fuster de Roger Albert a l’hora de concretar proporcions. En pocs dies van tenir enllestits aquells primers cavallets per a en Llucià i la Mercè, els futurs Gegants Pubills de Vic, batejats l’1 de maig de 2011.
Resulta, però, que després d’aquella experiència puntual fins i tot vaig llençar aquella primera plantilla, apunta Garriga va començar un autèntic degoteig de nous encàrrecs. Primer des de la mateixa colla del barri, per fer l’estructura dels nous gegantons, la Guita o per canviar els cavallets dels gegants antics, en Guillem i la Caterina que el 1994 van ser fets d’alumini, però de mica en mica també peticions d’altres colles del país o de centres escolars que han impulsat projectes de gegantons.
Bona part de culpa d’aquest rebrot de feina tan específica la té el mateix Roger Albert. Vas anant a les trobades, la gent et demana per provar-los, veuen que van molt bé i et demanen on els hem fet, explica Albert. I és que, tot i que en els últims anys hi havia una certa tendència a substituir la fusta pel ferro o l’alumini, amb l’objectiu de rebaixar el pes dels esquelets dels gegants, l’experiència ha demostrat que la fusta, en aquest cas de pi, continua sent el material ideal. Per dos motius, detalla Albert. Per qüestions d’equilibri, perquè per tenir una bona estabilitat el pes del gegant ha de ser a baix, i per manejabilitat, ja que el tacte de la fusta és molt més càlid i agradable, i el geganter s’hi troba més a gust. A això hi ajuda el fet que l’Àngel treballa molt bé, ho deixa impecable, agraeix el geganter. Mirem de deixar-ho ben polit i envernissat, polint els cantons perquè sigui de bon agafar, deixa anar el fuster amb modèstia. L’estructura bàsica dels cavallets parteix d’un model que ja va estandarditzar Manel Casserres, l’històric constructor d’imatgeria festiva de Solsona, però hi hem anat ajustant algunes proporcions i els punts exactes de suport, es felicita Albert.
D’entre tots els encàrrecs que li han arribat fins ara, un li va fer especial il·lusió. Haver muntat els cavallets d’en Treball i na Cultura, la parella de gegants de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, construïts per Manel Casserres i estrenats l’any 1988, i que vénen a ser els representants de tot el moviment geganter català.
En aquests moments al taller estan treballant en les estructures dels quatre gegants de Torelló; tant els nous com els vells. Com més va, més n’anem fent, reconeix Garriga, que no deixa de sorprendre’s de tot plegat: Són d’aquelles coses que no t’esperes. I això que, malgrat la crisi, a la Fusteria Garriga no es poden queixar de feina, gràcies sobretot al fet de comptar amb un gruix de clientela molt fidel de l’entorn del barri mateix. Garriga defensa, en aquest sentit, la permanència de negocis artesans al centre de les ciutats. La vida dels barris també necessita de petits ferrers, fusters.... Ho diu algú que té documentat el negoci al melic de Vic des de mitjan segle XIX. Tota una excepció, avui carregada d’encant, i amb futur incert: resulta que Àngel Garriga és solter.
