Urbanisme

Rumb al 2017

A la primavera començaran les obres de les principals infraestructures dels Jocs del Mediterrani a Tarragona

El febrer del 2017 hauran d'estar acabades

Molts dels espais de nova creació es desmuntaran o seran més reduïts

Tar­ra­gona s'endinsa a par­tir d'aquesta pri­ma­vera en una intensa recta final de trans­for­mació i millora per tal de con­ver­tir-se, l'estiu del 2017, en la seu dels Jocs del Medi­ter­rani. Totes les infra­es­truc­tu­res noves, i també les que s'han de refor­mar o ampliar a par­tir de les ja exis­tents, amb una inversió glo­bal de 50 mili­ons d'euros, hau­ran d'estar enlles­ti­des, com a molt tard, entre el gener i el febrer del 2017, per tal de tenir un període rao­na­ble de temps per poder fer-hi pro­ves abans de l'inici dels Jocs, que es faran del 30 de juny al 9 de juliol del 2017.

El finançament de la que serà la base física dels Jocs està, en prin­cipi, repar­tit entre qua­tre admi­nis­tra­ci­ons: el mateix Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona, la Dipu­tació de Tar­ra­gona, la Gene­ra­li­tat i el govern de l'Estat. Aquest últim, però, és l'únic que encara no ha subs­crit cap com­promís ferm de finançament, tot i que el govern muni­ci­pal con­fia que s'acabi pro­duint a temps.

Les infra­es­truc­tu­res de nova cre­ació, que es con­cen­tren sobre­tot a l'Ane­lla Medi­terrània que es farà al barri de Camp­clar, seguei­xen a més una filo­so­fia ins­pi­rada en els Jocs de Lon­dres: equi­pa­ments que es des­mun­ta­ran un cop pas­sat l'esde­ve­ni­ment o que es redui­ran per adap­tar-se a l'ús real que en farà la ciu­tat. “No volem cap mons­tre inser­vi­ble i volem demos­trar que orga­nit­zar un esde­ve­ni­ment com aquest no és patri­moni exclu­siu de països molt rics”, explica Javier Villa­mayor, regi­dor res­pon­sa­ble de Tar­ra­gona 2017.

A banda de Tar­ra­gona, que con­cen­tra la major part dels esports en com­pe­tició en els Jocs del Medi­ter­rani, mol­tes de les altres quinze sub­seus –la majo­ria al Tar­ra­gonès, al Baix Penedès i al Baix Camp– també apro­fi­ta­ran per fer obres de millora als seus equi­pa­ments.

L'ane­lla, el cor

La joia de la corona de Tar­ra­gona 2017 serà l'Ane­lla Medi­terrània, que es cons­truirà entre els bar­ris de Camp­clar i Bona­vista, i a tocar de l'auto­via T-11. És aquí on es con­cen­trarà la prin­ci­pal inversió muni­ci­pal en infra­es­truc­tura: 14 mili­ons d'euros des­ti­nats a pagar el movi­ment de ter­res i la urba­nit­zació de tota l'ane­lla, seguint la filo­so­fia de ciu­tat intel·ligent. Tot i que està pre­vista en la pla­ni­fi­cació muni­ci­pal, final­ment durant els Jocs no s'hi podrà veure cons­truït el barri intel·ligent que s'ha de fer a tocar de la zona espor­tiva.

“Tot va segons el calen­dari, i el movi­ment de ter­res, que serà molt com­plex, començarà entre l'abril i el maig”, va expli­car Villa­mayor. Per aca­bar-ho i com­ple­tar la urba­nit­zació, cal­dran divuit mesos. La urba­nit­zació, però, haurà de ser paral·lela a totes les cons­truc­ci­ons i remo­de­la­ci­ons que s'hi han de fer i en què han d'inter­ve­nir, a pri­ori, tant la Gene­ra­li­tat com l'Estat.

En con­cret, a l'ane­lla hi ha pre­vis­tos tres equi­pa­ments nous: un estadi d'atle­tisme, un palau aquàtic i un palau d'esports. El govern català finançarà el cost del palau d'esports, que tindrà capa­ci­tat per a 5.000 espec­ta­dors i on es dis­pu­tarà la com­pe­tició de bàsquet. Hi ha pre­vista una inversió d'entre 9 i 10 mili­ons i, actu­al­ment, se n'està ela­bo­rant el pro­jecte exe­cu­tiu. “És la infra­es­truc­tura que aca­barà més tard, el març del 2017”, va avançar Villa­mayor. Després dels Jocs, es divi­dirà en tres pis­tes regla­mentàries i ser­virà d'espai d'entre­na­ment per a un màxim de sis equips alhora.

L'estadi d'atle­tisme (1,8 mili­ons, en prin­cipi a càrrec de l'Estat) serà de tipo­lo­gia efímera i es des­mun­tarà com­ple­ta­ment un cop pas­sats els Jocs. Durant la com­pe­tició tindrà capa­ci­tat per a 15.000 espec­ta­dors, i un cop aca­bada, hi que­darà un parc amb camps d'entre­na­ment per a diver­sos esports. El Cen­tre Aquàtic (7,6 mili­ons, que hau­ria de pagar l'Estat) es cons­truirà com un annex de la pis­cina muni­ci­pal de Camp­clar. Serà una pis­cina de mides olímpi­ques, amb 3.000 espec­ta­dors i des­co­berta. Després dels Jocs, es des­mun­ta­ran les gra­des i es cobrirà.

Dels pres­su­pos­tos de Madrid també han de sor­tir els diners per pagar la remo­de­lació del velòdrom de Camp­clar (180.000 euros) i l'actual pista d'atle­tisme (2,9 mili­ons), que serà el camp d'entre­na­ment, tots dos també a dins de l'ane­lla.

Al cen­tre de la ciu­tat, l'única nova infra­es­truc­tura que es pre­veu és el pavelló Sant Jordi. A càrrec del govern català, la cessió del pro­jecte a la Rovira i Vir­gili ha permès que assu­meixi els 3,5 mili­ons de cost la con­ces­sionària de la residència uni­ver­sitària Sant Jordi. A canvi, el govern inver­tirà aquesta mateixa quan­ti­tat en l'ane­lla.

Final­ment, la Dipu­tació ha pre­vist un paquet de 8,7 mili­ons que es des­ti­narà a totes les seus dels Jocs per fer les refor­mes reco­ma­na­des pel Comitè Olímpic als equi­pa­ments ja exis­tents. Tar­ra­gona s'emporta el gran gruix, amb 2,6 mili­ons, i tre­balls als pave­llons del Ser­ra­llo, Sant Pere i Sant Pau i Camp­clar. A la ciu­tat, a més, la Dipu­tació posa a dis­po­sició dels Jocs l'antiga plaça de braus, la Tar­raco Arena Plaça, on es faran les com­pe­ti­ci­ons de gimnàstica i que està aca­bada de remo­de­lar. Altres seus que s'enduen quan­ti­tats impor­tants són Reus (1,8 mili­ons), el Ven­drell (1,3) i Vila-seca (1,2).

Final­ment, l'altra gran remo­de­lació pen­dent de fer a la ciu­tat de Tar­ra­gona és la del nou estadi del Gimnàstic de Tar­ra­gona, que hau­ria de finançar l'Estat i que pujarà a 2,4 mili­ons.

Els atle­tes, en hotels

Al que sí que ha renun­ciat l'orga­nit­zació dels Jocs del Medi­ter­rani del 2017 és a la cre­ació d'una vila olímpica per allot­jar els prop de 4.000 atle­tes que es cal­cula que hi par­ti­ci­pa­ran. “Amb el pre­ce­dent d'altres seus, cons­truir entre 800 i 1.000 habi­tat­ges no tenia cap sen­tit”, afirma Villa­mayor. Després de des­car­tar la pos­si­bi­li­tat de cons­truir mòduls des­mun­ta­bles a l'antiga fàbrica de la Taba­ca­lera, final­ment s'ha triat l'opció més sen­zi­lla: allot­jar els atle­tes en hotels de Salou, Cam­brils, la Pineda i també Tar­ra­gona. “Tenim diver­ses alter­na­ti­ves ja asse­gu­ra­des, està garan­tit l'allot­ja­ment”, explica el regi­dor. Però, mal­grat que els par­ti­ci­pants aca­bin fent nit majo­ritària­ment fora de la ciu­tat, Villa­mayor és clar: “L'impacte prin­ci­pal serà en marca i pro­jecció inter­na­ci­o­nal, i això bene­fi­ciarà Tar­ra­gona.”

LES XIFRES

50
milions
són els que està previst invertir en noves infraestructures i reforma de les actuals.
15.000
espectadors
cabran a l'estadi d'atletisme de l'Anella Mediterrània, que es desmuntarà sencer després dels Jocs.
18
mesos
durarà la urbanització de l'Anella Mediterrània. De manera paral·lela es construiran els equipaments.
7,6
milions
costarà el Centre Aquàtic, que hauria de finançar l'Estat.
16
municipis
seran seus. La Diputació hi destinarà 8,7 milions a remodelacions.
76
per cent
del cost d'organització es vol finançar amb donacions d'empreses (30 milions).

Donacions, beneficis fiscals i plans B

Mentre que la principal incògnita per al finançament de les infraestructures dels Jocs continua a Madrid i la seva falta de concreció sobre els 14,9 milions que l'Ajuntament els demana, sí que ja estan en funcionament els beneficis fiscals atorgats pel govern estatal per a les empreses que vulguin fer donacions per a l'organització dels Jocs. L'objectiu de Tarragona és aconseguir 30 milions amb aquesta fórmula, xifra que ha de permetre finançar el 76% dels costos d'organització de l'esdeveniment. De moment, ja s'han assolit uns 7,3 milions, compromesos amb menys d'un any de feina.

Els beneficis fiscals, que seran vigents des de l'1 de gener del 2014 fins al 31 de desembre del 2017, suposaran que l'Estat deixarà d'ingressar entre 22 i 25 milions d'euros per les desgravacions que farà a canvi de les donacions. “Sí que és una aportació, però creiem que l'Estat ha de contribuir també a pagar infraestructures, i sobretot quan no demanem una xifra elevada”, explica Villamayor. Malgrat que es continua esperant que arribin aquestes inversions, també hi ha sobre la taula algunes alternatives si finalment no hi ha diners. “El Centre Aquàtic, s'està analitzant que el podríem fer amb una concessió externa, hauríem d'assumir amb recursos d'organització l'estadi d'atletisme efímer, i altres obres, com ara les del Nàstic, senzillament no es farien.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia