PAH i ajuntaments, de la mà

Fins a cinc per­so­nes mem­bres de la Pla­ta­forma d’Afec­tats per la Hipo­teca de Gra­no­llers van pren­dre la paraula al final del dar­rer ple del man­dat, per expli­car la situ­ació de pre­ca­ri­e­tat en què es tro­ben, vivint en pisos ocu­pats i pro­pi­e­tat de bancs, sense aigua i sense llum.

La PAH va fer el seu par­ti­cu­lar comiat d’un man­dat en què la lluita per l’habi­tatge ha mar­cat l’acció, no només de la pla­ta­forma sinó també dels con­sis­to­ris, les admi­nis­tra­ci­ons que més a prop viuen la rea­li­tat de les per­so­nes que han per­dut o estan a punt de per­dre el seu habi­tatge o no poden pagar els sub­mi­nis­tra­ments bàsics com la llum, el gas i l’aigua.

L’acció de la PAH ha estat una cons­tant al llarg del man­dat. El setem­bre de l’any pas­sat, la PAH va cele­brar el seu ter­cer ani­ver­sari i des­ta­cava que ha aju­dat unes 300 famílies en risc de des­no­na­ment. Les con­cen­tra­ci­ons per evi­tar des­no­na­ments i les ocu­pa­ci­ons d’enti­tats bancàries, que a vega­des, com és el cas de Cata­lu­nya Caixa a l’Amet­lla, aca­ben amb denúncies judi­ci­als, han estat una cons­tant.

Mol­tes vega­des a instàncies de la PAH, els ajun­ta­ments han apro­vat moci­ons i plans per donar suport a les famílies en risc de per­dre el seu habi­tatge. Un exem­ple és el que va apro­var Gra­no­llers a prin­ci­pis de l’any 2013, en què es pre­veia dema­nar als jut­jats la sus­pensió dels pro­ces­sos de des­no­na­ments; reforçar l’Ofi­ci­nal Local de Medi­ació Hipo­tecària i la borsa de llo­guer social; man­te­nir la taula d’adju­di­ca­ci­ons con­junta entre Ser­veis Soci­als i habi­tatge per a famílies amb ren­des bai­xes; man­te­nir el trac­ta­ment indi­vi­du­a­lit­zat per als con­tri­bu­ents que han pagat les plusvàlues per una dació en paga­ment; crear una comissió de segui­ment amb Càritas, el Col·legi d’Advo­cats i la PAH; expres­sar el des­a­cord amb l’obli­gació dels ajun­ta­ments d’enviar la poli­cia en els pro­ces­sos de des­no­na­ment, i ins­tar les enti­tats bancàries perquè fre­nin els des­no­na­ments i faci­li­tin la relació de pisos de la seva pro­pi­e­tat, així com pri­o­rit­zar la con­trac­tació amb les que sus­pen­guin els pro­ces­sos.

El com­promís muni­ci­pal amb les famílies afec­ta­des es va fer evi­dent a finals de novem­bre de l’any 2012, quan uns 25 con­sis­to­ris de la comarca van subs­criure un docu­ment diri­git al govern de l’Estat en què dema­nen que se’ls alli­beri de por­tar poli­cies locals a les exe­cu­ci­ons hipo­tecàries.

Alguns ajun­ta­ments han fet un pas més i han apro­vat l’apli­cació de san­ci­ons a les enti­tats bancàries i grans empre­ses immo­biliàries que tin­guin pisos buits i sense volun­tat de ven­dre’ls o posar-los a llo­guer en un ter­mini de dos anys. Ho van fer ajun­ta­ments com Gra­no­llers, Mollet o Mon­tornès. De moment, ha estat el con­sis­tori de la capi­tal de la comarca qui ha anat més lluny i al febrer d’aquest any impo­sava les qua­tre pri­me­res mul­tes a Rent­ha­bi­tat Penedès, una soci­e­tat lli­gada a la des­a­pa­re­guda Caixa Penedès, que poste­ri­or­ment va ser absor­bida pel Banc Saba­dell. L’Ajun­ta­ment havia obert fins a una tren­tena d’expe­di­ents per habi­tat­ges deso­cu­pats a la ciu­tat. Segons la Llei d’Habi­tatge, les mul­tes poden anar dels 3.000 als 900.000 euros.

Altres mesu­res impul­sa­des pels ajun­ta­ments han estat la com­pra de pisos per des­ti­nar-los a llo­guer social. Sant Celoni va apro­var una par­tida de 437.000 euros per a la com­pra d’habi­tat­ges i Mon­tornès una altra par­tida de 170.000 euros per com­prar pisos al barri de Mon­tornès Nord amb un cost màxim de 35.000 euros per habi­tatge. Els ajun­ta­ments també han fet ser­vir la fórmula del llo­guer de pisos per cedir-los després a famílies amb pocs recur­sos. I altres han posat a llo­guer pisos que esta­ven a la venda, com els 11 que no s’havien venut a Ca l’Arti­gues i Can Sal­got a Lliçà d’Amunt.

La notícia com­pleta a