Ciutats laboratori

Sis­te­mes pre­dic­tius de segu­re­tat, dis­po­si­tius mòbils per als estu­di­ants, dro­nes per al con­trol d'incen­dis, tele­as­sistència, dades mas­si­ves en el punt de venda, sis­te­mes de reg d'alta eficiència... Ser­veis com aquests han de for­mar part de la quo­ti­di­a­ni­tat si Cata­lu­nya vol ser una smart region de referència inter­na­ci­o­nal, com pretén la Gene­ra­li­tat amb l'estratègia Smart­CAT, apro­vada ara fa un any. Per acon­se­guir-ho, el govern català ja ha fet un pri­mer pas: la cre­ació de Cata­lo­nia Smart­Lab, una xarxa cata­lana de muni­ci­pis que s'ofe­rei­xen per ser labo­ra­to­ris urbans on les empre­ses poden pro­var solu­ci­ons smart (‘intel·ligents'). Des que es va pre­sen­tar la ini­ci­a­tiva, el juliol pas­sat, ja s'hi han adhe­rit 27 ciu­tats (vegeu gràfic), entre les quals hi ha les qua­tre capi­tals de demar­cació i pobla­ci­ons com ara Vic, Olot, Cor­nellà, Vila­nova i la Geltrú i Sol­sona.

Per ser un urban lab (‘labo­ra­tori urbà') no cal com­plir cap requi­sit específic. Només ser un muni­cipi obert a aco­llir pro­jec­tes empre­sa­ri­als inno­va­dors que apor­tin bene­fi­cis als ciu­ta­dans, d'acord amb les línies d'actu­ació de cada ajun­ta­ment. “Aquesta xarxa neix per coor­di­nar, com­par­tir i fomen­tar la inno­vació al nos­tre país”, explica Jordi Puig­neró, direc­tor gene­ral de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i Soci­e­tat de la Infor­mació de la Gene­ra­li­tat. “El que volem és impul­sar que els muni­ci­pis facin la seva pròpia estratègia de smart city, i als que no en tin­guin els aju­da­rem a crear-ne una”, afe­geix el direc­tor gene­ral.

A Vila­nova i la Geltrú aplau­dei­xen la idea: “Ens sem­bla molt i molt pro­duc­tiu”, opina Ari­adna Llo­rens, regi­dora de Tec­no­lo­gies, que explica que el seu muni­cipi té un interès pre­do­mi­nant a esta­blir siner­gies en àmbits com el man­te­ni­ment aeronàutic i el dis­seny i l'electrònica indus­trial. De tota manera, des­taca que el pro­jecte que acu­llin ha d'ofe­rir solu­ci­ons als seus con­ciu­ta­dans: “No som un banc de pro­ves gratuït”, remarca. Els pro­duc­tes o solu­ci­ons smart que es tes­tin als urban labs han de ser nous –no poden estar en fase de comer­ci­a­lit­zació– i el muni­cipi no té el com­promís de man­te­nir ope­ra­tiu el pro­jecte pro­vat.

Marc Sol­sona, alcalde i regi­dor de Noves Tec­no­lo­gies de Molle­russa (muni­cipi amb un des­ple­ga­ment de fibra òptica supe­rior al 90%), des­men­teix que el con­cepte smart només es pugui apli­car a les urbs. “Estem oberts, volem posar la nos­tra ciu­tat, petita, com­pacta i amb molta acti­vi­tat, a dis­po­sició de qual­se­vol tec­no­lo­gia que ens pugui millo­rar el dia a dia. Volem que sigui una experiència win-win.”

La xarxa Cata­lo­nia Smart­Lab, nas­cuda amb la col·labo­ració de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i Local­ret, fun­ci­ona mit­jançant una ofi­cina tècnica ges­ti­o­nada per l'empresa Barkeno, que coor­dina els pro­jec­tes. En aquest moment, es tre­ba­lla amb una car­tera de 17 pro­ves pilot (i una en fase d'ava­lu­ació), tot i que el nom­bre varia segons l'oferta de les empre­ses, per a les quals aquest mes es farà una pre­sen­tació. Aquesta car­tera inclou pro­pos­tes com ara la dotació d'endolls elèctrics al mobi­li­ari urbà per a la càrrega de dis­po­si­tius mòbils, una pla­ta­forma NFC per visu­a­lit­zar infor­mació turística i la pla­ta­forma iAr­bre per cata­lo­gar l'arbrat de la via pública.