“Cada passa és una victòria”

ÉS una tra­dició i és ben sana. Per a molts giro­nins, la cursa del car­rer Nou és el pri­mer acte de Fires. Ahir, fins a 2.300 cor­re­dors van par­ti­ci­par en les dife­rents pro­ves, ja fos la recu­pe­rada milla, les cur­ses infan­tils, la cami­nada o les de cinc i deu quilòmetres. L'asso­ci­ació Girona Cen­tre Eix Comer­cial ha sabut man­te­nir viu aquest clàssic, que va néixer l'any 1979.

Fal­ten pocs minuts per començar la cursa. Tot­hom es pre­para a la seva manera. Esti­ra­ments, pri­me­res cur­ses; altres pre­fe­rei­xen no cap­fi­car-s'hi, xer­rar i fer broma. A la sor­tida, el car­rer Nou fa goig, men­tre tot­hom pre­para el cronòmetre. Les Fires estan per caure i al segon quilòmetre pas­sem entre els firai­res que mun­ten la roda de fira o altres atrac­ci­ons. Tot­hom es va situ­ant i el retorn a la Gran Via per­met rebre els ànims dels giro­nins i de la banda de per­cussió. Pas­sem per Santa Clara quan el cos es va can­sant i et can­vi­a­ries pels que estan men­jant un gelat del Rocam­bo­lesc o, més enda­vant, pels que ja fan el ver­mut a la plaça Sant Feliu.

Vaig dar­rere d'un cor­re­dor amb una samar­reta de la cursa de Bàscara, on es lle­geix “Cada passa és una victòria”; més enllà, unes noies duen un lema “Mucho má que cor­rer”. Els quilòmetres s'acu­mu­len i tot­hom pensa en la pujada de la cate­dral. És el tram més temut. Un entre­na­dor ho té clar a l'inici de la pujada. “Amb cap fins a dalt”, alerta les que l'acom­pa­nyen. Tot­hom esbu­fega, però s'arriba al pas sota mura­lla i animo el des­co­ne­gut del cos­tat, perquè el pati­ment uneix. S'agra­eix la bai­xada per a les cames i pels pul­mons. Ens falta l'Eixam­ple. Rut­lla, Emili Gra­hit, Bal­mes i Joan Mara­gall ens por­ten de nou a plaça Cata­lu­nya. Allà s'aplega més gent i les cames acce­le­ren soles. Gires pel pont de Pedra i veus l'arri­bada. Allà et retorna aque­lla frase d'uns quilòmetres enrere i entens que “cada passa és una victòria”.