De Bossòst a Pequín

La mon­geta ara­nesa s'havia donat per des­a­pa­re­guda i no cons­tava que se'n fes des dels dar­rers dos-cents anys. Fa uns anys, però, un res­tau­ra­dor i pro­duc­tor local, Car­los San­llehy, d'Eth Res­tilhè, va des­co­brir que una dona de Bossòst encara cul­ti­vava aquesta vari­e­tat en el seu hort domèstic. Va ser l'inici de la recu­pe­ració d'aquesta vari­e­tat. Se'n van fer plan­ta­ci­ons més grans i el resul­tat va ser òptim. Cui­ners i res­tau­ra­dors s'hi van interes­sar i des de fa cinc anys a la Val d'Aran se cele­brala festa d'Era Mon­ge­tada, un cer­ta­men diri­git pel mateix San­llehy que rei­vin­dica aquesta vari­e­tat autòctona i que atreu cui­ners i crítics gas­tronòmics. L'any pas­sat, el Minis­teri d'Agri­cul­tura va con­ce­dir a la mon­geta de Bossòst l'homo­lo­gació de vari­e­tat comer­cial.

Es tracta, segons els experts, d'una de les millors mon­ge­tes blan­ques: de pell molt fina, man­te­gosa i amb un gust que recorda els fruits secs. Les pro­duc­ci­ons domèsti­ques se solien fer ser­vir com a com­ple­ment de l'olla ara­nesa, esto­fada amb cor­der o amb porc. Durant Era Mon­ge­tada, però, s'ha mos­trat que s'hi poden fer tot tipus de plats, com a pro­ducte prin­ci­pal o com­bi­nada amb altres ingre­di­ents.

Actu­al­ment hi ha tres grans pro­duc­tors, a Bossòst, Garòs i Betren, que seguei­xen de manera arte­sa­nal tot el procés de pro­ducció, a més dels petits horts par­ti­cu­lars de Bossòst que, com aque­lla senyora que va per­me­tre el seu des­co­bri­ment a San­llehy, l'havien man­tin­gut any rere any per al con­sum domèstic. Però, a través de les suc­ces­si­ves edi­ci­ons d'Era Mon­ge­tada, la mon­geta ara­nesa ha anat sor­tint de les fron­te­res ara­ne­ses i ha arri­bat ara fins a la Xina. Allà ja s'hi con­reen 5.000 metres qua­drats d'aquesta vari­e­tat de manera ecològica, segons ha expli­cat San­llehy, i està pre­sent en alguns plats de res­tau­rants de Pequín i Hong Kong, i al res­tau­rant Migas de la capi­tal xinesa. Allà, el cui­ner Aitor Ola­be­goya, un dels pro­mo­tors de l'esde­ve­ni­ment, l'ha introduït als seus plats. Ola­be­goya ha estat reco­ne­gut com a millor cui­ner estran­ger al país asiàtic durant tres anys seguits (2013, 2014 i 2015). El res­tau­rant Okra de la capi­tal xinesa també la té ja en els seus plats pro­pis, introduïda pel xef Max Levy, que va visi­tar la fira.

“La fan en una plan­tació a 40 quilòmetres de Pequín i per les carac­terísti­ques del clima els està sor­tint molt bé”, explica San­llehy. Alguns pro­duc­tors cata­lans han pro­vat de fer-la en horts ecològics al Bages i el resul­tat no ha estat òptim. “S'adapta millor als cli­mes freds i d'una certa alti­tud”, indica San­llehy. “L'any pas­sat en vaig pro­duir 300 qui­los, que sem­bla poc però a mun­ta­nya és com­pli­cat, i la mon­geta resis­teix molt bé i mai no ha tin­gut ni una malal­tia”, explica.

En la fira d'aquest any, del 30 d'octu­bre a l'1 de novem­bre, s'espera l'assistència dels cui­ners Kim Hong i Sacha Hor­ma­ec­hea, entre altres.