Societat

David Duaigües

Cisteller

Recuperar l'ofici de l'avi

Després de quatre anys a l'atur, es va inventar una nova vida amb la natura com a referència

Una aventura en la qual implica tots els de casa seva

En David Duaigües és fill d'Arbúcies i, com quasi tots els joves del poble, va anar a tre­ba­llar a les car­ros­se­ries. Va man­te­nir la feina 21 anys fins que un ERO el va dei­xar al car­rer i sense expec­ta­ti­ves. Després d'un temps d'espera, va deci­dir que volia recu­pe­rar la seva vida i va des­em­pol­sar les eines de cis­te­ller del seu avi. Només tenia la teo­ria, les llar­gues xer­ra­des i expli­ca­ci­ons que li havien fet de petit, però cap tipus de pràctica. Estava deter­mi­nat a gua­nyar el repte i després d'apren­dre tant per inter­net com des­mun­tant més d'un cis­tell avui és un pro­fes­si­o­nal qua­li­fi­cat que té la natura com a referència i sap que tot i les com­pli­ca­ci­ons se'n pot sor­tir.

Quins cis­tells fa?
Els tipus que es fan a Cata­lu­nya i una part de València, els que es conei­xen com de cul de quei­xal, en els quals la canya i el vímet són els mate­ri­als prin­ci­pals.
En troba, de vímet?
En aquesta zona quasi s'havia per­dut. Una vime­tera, si no la tre­ba­lles i la cui­des, es perd. A l'hort del meu sogre que­da­ven dues vime­te­res que jo diria que són cen­tenàries. Les vaig recu­pe­rar i replan­tar i ara pot­ser hi ha entre vint-i-cinc i trenta vime­te­res que viuen bé. Aquí hi ha dos tipus de vímet, el negre i el ros. Jo en tinc plan­tat de totes dues clas­ses, però és el ros el que faig ser­vir.
I els tions?
Per una altra banda em dedico a l'agri­cul­tura ecològica, i ara per Nadal em dedico a fer tions.
Una feina diver­tida.
Aquesta és una bona època. Li puc dir que jo tre­ba­llo sense inter­me­di­a­ris. Jo ho faig i jo ho venc, i no hi ha inter­me­di­a­ris de res. La nos­tra és una pro­posta molt fami­liar. Per exem­ple, les bar­re­ti­nes me les fa la meva mare, els troncs de suro els tallem amb el meu soci d'agri­cul­tura ecològica, la meva dona els pinta la cara i només venem a Arbúcies, perquè si ens posem a vol­tar fires pot­ser aquell tió que nosal­tres venem a deu l'hauríem de ven­dre a vint.
Li costa gua­nyar-se la vida?
Jo no tinc botiga, només venc als mer­cats i a casa. Si li he de ser franc, puc dir que fer cis­tells va ser una sor­tida però per ara no és ren­di­ble, i si te'n surts és perquè per una banda et dedi­ques amb cos i ànima a l'ofici i a part de ven­dre la peça pots fer algun taller. N'he fet a Breda, també al museu de la Gabe­lla i a grups de turis­tes; per exem­ple, aquest estiu en vaig fer a un grup de dis­ca­pa­ci­tats que van anar a pas­sar uns dies de vacan­ces en una casa de turisme rural.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia