Quina creu!, han estripat el cartell

A mi m'agrada. Ja em per­do­na­reu la fran­quesa, però m'agrada. No dic que esti­gui bé, perquè no tinc prou cri­teri pro­fes­si­o­nal per opi­nar. D'entrada, vist sobre el paper (o en pan­ta­lla), en pla, m'agrada. I em va agra­dar més quan el vaig veure pen­jat, a les parets, i espe­ci­al­ment al vidre de les boti­gues, amb aquest estrip cen­tral que col­peja, que dol, i a la vegada s'ofe­reix expec­tant. I m'ha agra­dat rotun­da­ment quan l'he vist gros, majestuós, tri­di­men­si­o­nal en les car­te­lle­res de xapa repar­ti­des pel cen­tre.

I dic públi­ca­ment que m'agrada perquè en aquest cas, com en tan­tes altres coses!, he sen­tit molt més els detrac­tors que no pas els elo­gi­o­sos. Com en tan­tes coses, als nega­tius, als cen­su­ra­dors, se'ls sent molt. I m'agrada també el car­tell d'aquest any perquè m'agrada que hagi creat aquesta polèmica, en la qual he sen­tit, he lle­git, mol­tes opi­ni­ons en con­tra, però pocs argu­ments.

El car­tell imprès és un parany. Alguns sen­ten­ci­a­ven: “Home, si hagués apu­jat un xic el tra­ves­ser....” No hi ha creu! Ni grega ni lla­tina. Un esquinç; és pre­ci­sa­ment per aquest buit que crea dar­rere l'estrip, que a mi m'agrada. Què hi ha dins el forat? És d'allà, d'on ha de bro­llar la festa, curu­lla d'infi­ni­tat d'actes pro­gra­mats? O és el catau on hem d'enter­rar les nos­tres frus­tra­ci­ons i les nos­tres limi­ta­ci­ons que ens poden impe­dir gau­dir-la?

Entenc que algú pre­fe­reixi coses més tra­di­ci­o­nals. Però fa molt temps que Tou­louse-Lau­trec és mort! De fet, la Santa Creu tam­poc és el Mou­lin Rouge. Hi ha qui troba que el car­tell d'en Manel Gràvalos no fa fira/festa recor­dant, suposo, el mes­tratge de l'Edu­ard Bar­tolí, o qui sap, fins i tot el de Marià Baig. Aneu a l'heme­ro­teca, repas­seu els seus i com­pro­veu si tots evo­ca­ven les fires, si tots iden­ti­fi­ca­ven Figue­res. El resul­tat us sor­prendrà. Sem­pre ens que­darà París, o la majo­ret d'en Pere Prats (1980).

En el fons, el car­tell de les fires figue­ren­ques, la polèmica que ha creat, no és res més que la dis­cussió per­ma­nent que viu la ciu­tat entre els que opi­nen que Figue­res ha per­dut el nord i va cada dia més enrere i els que pen­sem que els temps pas­sats van ser millors... en el pas­sat. I que avui el que cal és mirar enda­vant amb pro­pos­tes noves i valen­tes, que inun­din de colors els blancs, i col­pe­gin amb força els inte­ri­ors fins a fer un bon estrip.

Mira!, ves que no sigui aquest, un pos­si­ble sig­ni­fi­cat del car­tell, que, per si no ha que­dat clar, ho repe­teixo: a mi m'agrada.