Colom, més català que genovès

El nord-americà Charles J. Merrill defensa la catalanitat del descobridor

«És una visió gens apas­si­o­nada.» Els edi­tors argu­men­ten que l'estudi de Mer­rill, Colom. 500 anys enga­nyats. Per què s'amagà l'ori­gen català del des­co­bri­dor d'Amèrica (Cos­setània), té a favor la seva impar­ci­a­li­tat pel fet de ser estran­ger. Pre­ci­sa­ment va ser un peruà, Luis Ulloa, el pri­mer que va defen­sar als anys vint la tesi cata­lana, tot i que ell, d'entrada, volia pro­var que Colom era gallec. Mer­rill ara no aporta noves dades i en la seva actu­a­lit­zació dóna per bons els argu­ments d'Ulloa. Però, quins són els rao­na­ments més ferms? En pri­mer lloc, diu Mer­rill, Colom és un cognom català; la forma Colón està cas­te­lla­nit­zada i Colombo, ita­li­a­nit­zada. L'autor també dóna molta importància al fet que el nave­gant s'adreçava als Reis Catòlics com a «mis señores natu­ra­les», una fórmula que dóna a enten­dre que Colom havia nas­cut al ter­ri­tori d'un d'ells, i se sap que aquest ter­ri­tori no és Cas­te­lla perquè un germà de Cristòfor Colom es va haver de naci­o­na­lit­zar per poder obte­nir bene­fi­cis eclesiàstics i ser bisbe de Santo Domingo. Mer­rill diu que Cristòfor Colom mai no es va defi­nir com a genovès, i més aviat va ocul­tar la seva naci­o­na­li­tat per raons polítiques. La seva família havia llui­tat con­tra els Trastàmara en la guerra civil cata­lana entre 1462 i 1472. Fer­ran d'Aragó conei­xia per­fec­ta­ment la pro­cedència i les impli­ca­ci­ons de Colom, però tenien un pacte de no insis­tir en la seva iden­ti­tat, i el mateix Colom hau­ria ocul­tat els seus orígens. A més, els Reis Catòlics van ator­gar exclu­si­va­ment a Cas­te­lla els bene­fi­cis de la colo­nit­zació del Nou Món. «No hau­ria estat bé adme­tre que el des­co­bri­dor pro­ve­nia d'una nació que tenia pro­hi­bit fer trac­tes amb les Amèriques», apunta l'autor. Hi ha altres fac­tors. Per exem­ple, que posés el nom Mont­ser­rat a una de les illes, fet «estrany per a un genovès». O que la majo­ria dels que li van donar suport en la seva cam­pa­nya per a una nova ruta cap a l'Àsia fos­sin pre­ci­sa­ment cata­lans i valen­ci­ans de la cort. Mer­rill asse­nyala que és molt pos­si­ble que el lloc on es va criar Colom fos Tar­roja de Segarra, i apunta que les dues pri­me­res illes que va des­co­brir al Carib les va ano­me­nar Sant Sal­va­dor i la (Imma­cu­lada) Con­cepció, patrons d'aquesta vila. Mer­rill parla d'altres teo­ries i n'argu­menta els punts febles, també de la que diu que era genovès.

Cal·ligra­fia i ADN

La versió cata­lana del lli­bre de Mer­rill arriba poc després que es conegués un altre estudi pro­vi­nent dels Estats Units. Este­lle Iri­zarry –pro­fes­sora emèrita de lite­ra­tura hispànica a la Uni­ver­si­tat de Geor­ge­town– con­clou, a par­tir de l'anàlisi de les car­tes escri­tes per Colom, que la seva llen­gua materna era el català. D'altra banda, els inves­ti­ga­dors de la Uni­ver­si­tat de Gra­nada que estu­dien els orígens de Colom no han pogut deter­mi­nar fins ara si era català o genovès. Les anàlisis d'ADN dels Colom cata­lans i els Colombo ita­li­ans va resul­tar que eren massa sem­blants per treure'n con­clu­si­ons. L'obra de Mer­rill, que té el suport del Cen­tre d'Estu­dis Colom­bins, esdevé «un bàlsam» per a la teo­ria cata­lana per la seva rigo­ro­si­tat, segons el pre­si­dent d'aquesta enti­tat, Fran­cesc Albar­da­ner, que con­si­dera que els dar­rers anys s'havia «defen­sat frívola­ment» la cata­la­ni­tat de Colom amb teo­ries «fal­ses» com ara les de Gabriel Verd Mar­to­rell, Jordi Bil­beny i Marisa Azu­ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.