Societat

Tendència

L'expansió d'una moda

Caçant ‘pokémons'

El fenomen de l'aplicació Pokémon Go arrasa també a la capital del Baix Camp

Els Mossos d'Esquadra han emès recomanacions de “sentit comú” a través de les xarxes socials i el web del Cesicat

El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya parla de l'efecte ‘ramat' que pot produir l'aplicació entre alguns jugadors

“Què fem aquesta tarda? Anem a cap­tu­rar pokémons.” Aquesta és la frase que milers de reu­sencs for­mu­len des de fa unes set­ma­nes. El feno­men de Pokémon Go també ha arri­bat a la capi­tal del Baix Camp i ha revo­lu­ci­o­nat el dia a dia. Sor­tim al car­rer i veiem tot de joves, i no tan joves, amb el mòbil amunt i avall. No és difícil reconèixer qui juga a Pokémon Go: és un feno­men vir­tual però també social. Reus­di­gi­tal.cat ha vol­gut viure en pri­mera per­sona les sen­sa­ci­ons del joc i s'ha engres­cat amb dos poke­maníacs cap­tu­rant cri­a­tu­res per la ciu­tat.

Des de la cre­ació del joc de Pokémon, el 1996, qual­se­vol dels seus juga­dors s'ha ima­gi­nat con­ver­tir-se en un entre­na­dor real. Des del 15 de juliol, poden com­plir el seu somni. “Ha tri­om­fat tant perquè tot­hom quan era petit jugava a Pokémon o mirava la sèrie, s'ima­gi­nava anant pel món caçant pokémons, i ara ho pot fer”, explica Pol Sebastià, de 22 anys, fan i col·lec­ci­o­nista des de ben petit.

Sor­tim amb ell i un amic seu, Juan Pajero, de 21 anys, a fer un tomb per Reus. Tot just arri­bem a la plaça Mer­ca­dal i obser­vem un altre grup de joves amb el mòbil. “Veieu aquell grup d'allà? Juguen a Pokémon Go. Vénen des d'Alco­ver perquè saben que a Reus n'hi ha més per cap­tu­rar”, explica el Sebastià. Aquest joc, de rea­li­tat aug­men­tada, gai­rebé no con­su­meix dades i per­met veure com cap­tu­res les cri­a­tu­res en un espai real gràcies a l'ús de la càmera de l'smartp­hone, a més de la geo­lo­ca­lit­zació a través de Goo­gle Maps. Aquests aspec­tes el fan gai­rebé per­fecte si no fos pel con­sum ràpid de bate­ria: en quinze minuts d'acti­vi­tat se'n pot arri­bar a con­su­mir un 10%, segons el model de telèfon. “Por­tar una bate­ria portàtil amb tu és un signe de frikisme”, comenta el Pol.

De cop aixe­quem la vista i comen­cem a veure per­so­nes cami­nant amb la bate­ria engan­xada al mòbil. Just a les sis de la tarda comp­tem fins a cinc grups a la plaça del Cas­tell que cap­tu­ren per­so­nat­ges. Juan Pajero explica que en punts con­cor­re­guts de la ciu­tat, com aquest o el parc de Sant Jordi, i en hores punta s'hi acos­tu­men a con­gre­gar entre­na­dors (nom que reben els juga­dors). “Hi ha molts moments del dia que algun juga­dor tira un cebo, és a dir, algú uti­litza aquesta tècnica perquè en aque­lla zona hi apa­re­guin més pokémons durant un temps deter­mi­nant”, apunta Pajero.

Mitjà edu­ca­tiu?

Men­tre bus­quem pokémons a la plaça del Cas­tell, arriba una pare­lla. Són la Mireia Casa­mit­jana i el Joan Lluís Cadena, que fa un dia que s'han endin­sat en l'apli­cació i ja han asso­lit els nivells 9 i 7, res­pec­ti­va­ment. Juguen amb el seu fill de sis anys: “Al nen li costa sor­tir al car­rer, perquè a casa ja té mol­tes dis­trac­ci­ons, però li dius: «Vinga, va, sor­tim a caçar pokémons!», i lla­vors s'anima. Està bé, i a més has de cami­nar perquè per incu­bar els ous has d'haver recor­re­gut alguns quilòmetres.” Casa­mit­jana està a favor d'uti­lit­zar aquesta pla­ta­forma com a mitjà edu­ca­tiu de les noves tec­no­lo­gies: “Ha de ser pro­gres­si­va­ment i amb con­trol, però no els en pots pri­var perquè es tor­nen bojos quan veuen un ordi­na­dor o un iPad.”

L'ús mas­siu del joc ha por­tat els Mos­sos d'Esqua­dra a donar infor­mació i reco­ma­na­ci­ons de manera cons­tant als juga­dors a través de les xar­xes soci­als o al por­tal web del Cesi­cat. El sot­sins­pec­tor i cap de l'àrea cen­tral de pro­xi­mi­tat i atenció al ciu­tadà, Fer­ran Resina, explica que la majo­ria d'aques­tes reco­ma­na­ci­ons són de sen­tit comú i que qual­se­vol ciu­tadà sap què es pot fer i què no: “Sem­bla men­tida que fins i tot ho haguem de recor­dar, però ens veiem obli­gats a fer-ho.”

“Ni és el millor joc de Pokémon, ni és el millor joc de mòbil, però anima la gent a refor­mu­lar i repen­sar l'espai”, explica Víctor Navarro, expert en vide­o­jocs. Aquest auge també el podem ano­me­nar efecte ramat, tal com explica el vice­degà pri­mer del Col·legi Ofi­cial de Psi­co­lo­gia de Cata­lu­nya, Ricard Cayu­ela: “La gent que juga alguns cops ho fa perquè ho fa la resta, per sen­tir que forma part d'aquest món i que per­tany a un grup.” Navarro creu que “aporta una experiència social i lúdica de rei­ma­gi­nar-te que estàs vivint en un altre món i que alhora és com­par­tit”. El fet que ara tot­hom hi jugui també és a causa del seu dis­seny i de l'ele­ment sor­presa que manté, que fa “que et tro­bis pokémons on no t'ho espe­ra­ves”.

Seguretat
Els Mossos d'Esquadra recorden que si es troba un ‘pokémon' dins d'una propietat privada s'ha de demanar permís per entrar. Fins ara, la policia no ha rebut denúncies, però sí que hi ha hagut queixes per part de propietaris. També es remarca que s'ha d'anar amb compte a l'hora de fer les descàrregues de les aplicacions i llegir tots els requisits que es demanen.
1996
És
l'any de creació del joc original en què es basa l'aplicació de tecnologia mòbil.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia