Carpa a la barbacoa

El pantà de Foix és des de fa dècades una de les zones humi­des més con­ta­mi­na­des de Cata­lu­nya. Pel color verdós que tenen les aigües, ja se'n pot ende­vi­nar la salut. Segons els ecòlegs i biòlegs del parc natu­ral –que porta el nom del riu que nodreix l'embas­sa­ment–, aques­tes aigües tenen una con­cen­tració d'amoni i nitrats que redu­eix al mínim el seu poten­cial biològic. Els únics pei­xos que s'hi tro­ben com a casa són la carpa, el carpí i un híbrid entre aques­tes dues espècies, i la gambúsia, el silur i l'anguila, que són espècies que neces­si­ten molt poc oxi­gen per sobre­viure. Això atreu cada any, sobre­tot a l'estiu, pes­ca­dors que paren la canya a la zona per pes­car algun dels exem­plars d'aques­tes espècies i empor­tar-se'l a casa sense fer cas dels avi­sos que aler­ten dels perills del seu con­sum, per les malal­ties que tenen, com ara la sal­mo­nel·losi. Tot i els esforços dels guar­des rurals del parc i del cos d'agents rurals de la Gene­ra­li­tat per fer enten­dre que la pesca a la zona només està per­mesa en tres punts molt con­crets –la Marina, el moll l'Alzina i Mas Carlús–, si el pes­ca­dor té llicència i si es prac­tica en la moda­li­tat de sense mort, el nom­bre de pes­ca­dors que inten­ten bur­lar la nor­ma­tiva no deixa de créixer. Segons els agents rurals, des de prin­cipi d'any ja s'han inter­po­sat 35 denúncies de pesca con­ti­nen­tal, i s'han comis­sat una qua­ran­tena de canyes per diver­ses infrac­ci­ons a la llei de pesca. El cos de vigilància va donar a conèixer la dada ara fa dies, després de sor­pren­dre dos pes­ca­dors que pes­ca­ven, sense tenir cap llicència admi­nis­tra­tiva, en zones no per­me­ses, i duien un total de 84 car­pes de diver­ses mides al sarró. La notícia va aler­tar els agents rurals, però no pas els guar­des. Els guar­des rurals patru­llen cada dia per la zona i els agents rurals ho fan periòdica­ment. Segons el direc­tor del parc, Pau Mundó, “hi ha molts pes­ca­dors que infrin­gei­xen la norma; n'hi ha, fins i tot, que por­ten la bar­ba­coa de casa per coure els pei­xos i, quan són aler­tats de la pro­hi­bició, s'enca­ren als guar­des, i alguns hi tor­nen quan el guarda se'n va”.

La pesca de car­pes, l'espècie més abun­dant al pantà, no només acaba pro­vo­cant un mal de ven­tre a qui en con­su­meix sinó també als res­pon­sa­bles del parc perquè els pes­ca­dors gene­ren molta brutícia a la zona. La Dipu­tació de Bar­ce­lona, l'ens que ges­ti­ona l'entorn del Parc Natu­ral de Foix, ha de pagar tres cops l'any la fac­tura d'una empresa espe­ci­a­lit­zada perquè netegi el paratge perquè els guar­des no donen l'abast. La major part dels pes­ca­dors il·legals són estran­gers ori­gi­na­ris de països de l'est d'Europa, i de la Xina, tot i que, tal com explica Mundó, “també hi ha gent d'aquí”. Per això, els res­pon­sa­bles del parc han edi­tat fulle­tons infor­ma­tius sobre les con­di­ci­ons de la pràctica de la pesca espor­tiva sense mort en cinc idi­o­mes.

Els dos pes­ca­dors que van ser enxam­pats a la zona amb les 84 car­pes al sarró van aca­bar la jor­nada amb una sanció. La cap­tura en un refugi de pesca és una infracció tipi­fi­cada com a greu en la nova llei de pesca, i com­porta san­ci­ons que van dels 601 als 6.000 euros. A la multa cal afe­gir-hi la valo­ració econòmica dels exem­plars cap­tu­rats, que seria de prop de 12 euros la peça.