“Gossos i corbs marins no poden ser amics”

Era la decisió pre­vi­si­ble i que ja es va tras­lla­dar fa mesos a l'Ajun­ta­ment, tan bon punt vam conèixer la intenció d'obrir l'espai per a gos­sos. Els corbs marins i els gos­sos no poden con­viure, no poden ser amics. Par­lem d'unes aus mari­nes cata­lo­ga­des com a espècie vul­ne­ra­ble, que han de ser pro­te­gi­des i amb un alt grau de con­ser­vació, que inclou la zona per on es mouen.

No dubto de la bona volun­tat de l'Ajun­ta­ment per fer bé les coses, però dei­xar 76 metres entre la platja i les roques no és com dei­xar els 200 metres que marca la nor­ma­tiva de pro­tecció. Es van fer diver­ses reu­ni­ons amb els repre­sen­tants del con­sis­tori i es va fer acci­ons con­cre­tes, com la senya­lit­zació, però no van ser sufi­ci­ents.

La costa del Maresme ja té prou impac­tes que difi­cul­ten la seva recu­pe­ració natu­ral perquè a sobre n'hi afe­gim un altre que s'està posant de moda. A la sobre­o­cu­pació, la pesca i el sub­ma­ri­nisme des­con­tro­lat, s'hi afe­geix ara aquest altre impacte.

És cert que, sense una orde­nança expressa, els gos­sos poden anar a la platja sense impe­di­ments, però és obvi que cal ser estricte amb el com­pli­ment del pla d'usos de cada muni­cipi per evi­tar pro­ble­mes.

Afor­tu­na­da­ment, de greus, no. Cal que fem res­sal­tar l'alt nivell de civisme dels usu­a­ris de la platja, i també del con­trol que feien molts banyis­tes, en espe­cial els nudis­tes, per evi­tar qual­se­vol epi­sodi de con­tacte entre els dos tipus d'ani­mals. El pro­blema no és un gos, són cent gos­sos en un mateix espai, en una mateixa platja.

Nosal­tres no en tenim constància. Aquesta au, com totes, quan veu un ani­mal que s'hi apro­xima, marxa o es llança a l'aigua. El motiu pel qual patíem és que una presència mas­siva de gos­sos en un espai on els corbs marins repo­sa­ven els acabés fora­gi­tant del tot. El Maresme és un lloc magnífic per ali­men­tar-se, però ja no ho és tant quan del que es tracta és de tro­bar una zona de repòs.

Els espais estan molt comp­tats. A la comarca es tro­ben a Arenys de Mar, Sant Pol, Cale­lla, la pilona de Mal­grat i, més al nord, a sa Palo­mera de Bla­nes. En qua­ranta quilòmetres les pos­si­bi­li­tats són molt poques, i no ens podem per­me­tre per­dre'n cap. No podem obli­dar que par­lem d'una espècie que s'està recu­pe­rant de l'extinció que va patir als anys setanta.

Estant alerta i sent molt curo­sos amb el lloc que es tria per fer un espai per a gos­sos, res­pec­tant les distàncies. Ara, amb tot el ressò que hi ha hagut i amb l'experiència de Sant Pol, els ajun­ta­ments ja no poden argu­men­tar des­co­nei­xe­ment.

No. Els hams de pesca amb canya són una de les prin­ci­pals cau­ses de mort. Les estadísti­ques expli­quen que un 80% de les aus mor­tes han apa­re­gut amb algun mate­rial de pesca empas­sat o cla­vat; el 20% res­tant sem­bla que han mort ofe­ga­des per xar­xes pro­fes­si­o­nals. Dels exem­plars que hem cap­tu­rat nosal­tres per ane­llar-los, un 40% tenia hams. A més, aquest ha estat un bon any per a les aus que vénen a la recerca de sonso, perquè n'hi ha en abundància.

Hi ha camí per recórrer, però el pri­mer que cal és com­plir la llei i evi­tar que es pes­qui als ports, fer que es com­pleixi l'horari de pesca i, sobre­tot, que es tin­gui llicència de pesca amb canya. També anem al dar­rere d'habi­li­tar zones de reserva en què no es pugui pes­car amb canya ni fer pesca sub­ma­rina. Lamen­ta­ble­ment, aquesta dar­rera mesura està molt a les bece­ro­les.

Perquè les aus bus­quen els espais més tran­quils i menys mas­si­fi­cats. En el cas de Sant Pol, suposo que l'Ajun­ta­ment va voler fer la prova pilot en un lloc allu­nyat per evi­tar molèsties, però també en va aca­bar tenint amb els veïns de la zona, que hi han fet cam­pa­nya en con­tra durant tot l'estiu.

És obvi que només allò que es coneix es pot aca­bar esti­mant. Des del començament hem fet xer­ra­des i actes per fer més visi­ble aquest ani­mal, i hi ha zones on fins i tot l'han aga­fat com un símbol, com és el cas de Cale­lla, i la xarxa va plena d'imat­ges de banyis­tes amb els corbs marins al fons. El ressò que hi ha hagut aquest estiu també te la part posi­tiva de fer-los més pre­sents.

La tor­tuga babaua n'és un altre exem­ple. Han fet postes d'ous a Mal­grat i Premià, i la presència de màqui­nes nete­jant o de gos­sos fent forats a la sorra pot aca­bar afec­tant-les. Hem de ser cons­ci­ents de la fra­gi­li­tat de l'equi­li­bri natu­ral i de com es pot tren­car amb una decisió popu­lar, però gens encer­tada.