“El cas del Castor hauria de servir com a escarment al govern”

La nor­ma­tiva diu que qui fa una ins­tal·lació en un lloc on no es pot fer té la res­pon­sa­bi­li­tat de res­ti­tuir l’espai. Recla­mem un calen­dari de des­man­te­lla­ment i que no es posen més excu­ses. Hi ha infor­mes que posen de mani­fest que hi havia una relació de cau­sa­li­tat entre la injecció de gas i els ter­ratrèmols. Tenim sobre la taula una sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que diu que la urgència no exis­tia. De fet, la Comisión Naci­o­nal del Mer­cado de la Com­pe­ten­cia ha suspès el paga­ment als bancs.

Paguem per un ser­vei que no es presta, s’ha incre­men­tat la fac­tura del con­su­mi­dor per un ser­vei fan­tasma, per unes ins­tal·laci­ons que no fun­ci­o­nen. A més, s’ha inter­fe­rit en un con­tracte entre par­ti­cu­lars i empre­ses sub­mi­nis­tra­do­res de gas.

Ens hi hem adhe­rit, volem que assu­mei­xen res­pon­sa­bi­li­tats tant el govern del PP com el del PSOE, perquè uns van donar la con­cessió i els altres van afa­nyar-se a indem­nit­zar ACS amb 1.350 mili­ons d’euros quan va renun­ciar a la ins­tal·lació. L’empresa tenia una llicència pro­vi­si­o­nal, lla­vors per què li van pagar? No com­plia els requi­sits per ser indem­nit­zada.

No tenia ni capa­ci­tat tècnica ni econòmica per fer el magat­zem de gas. El 2006 tenia només dos tre­ba­lla­dors. El pres­su­post ini­cial era de 500 mili­ons d’euros, que es van aca­bar tri­pli­cant.

Així s’ha aca­bat demos­trant. Tenien un blin­datge de l’Estat que els reco­nei­xia que encara que ho fes­sin mala­ment cobra­rien. Era un negoci segur, les pèrdues les hem assu­mit els con­su­mi­dors.

La pri­mera recla­mació a la Comissió Euro­pea la vam fer el 2009 per frac­ci­o­na­ment del pro­jecte i ens van res­pon­dre que com que la indústria no s’havia ins­tal·lat encara no hi havia cap impacte. També vam pre­sen­tar una petició al Par­la­ment Euro­peu, que no es va tenir en con­si­de­ració. Quan vam saber que el Cas­tor es finançava a través del Banc Euro­peu d’Inver­si­ons ens hi vam diri­gir, els vam dema­nar que ho atu­res­sen, però tam­poc ens van escol­tar. El 2013 vam avi­sar el BEI del risc de sis­mes. Pel que fa al reial decret llei d’indem­nit­zació, també el vam por­tar a Europa perquè és un ajut d’estat enco­bert.

En prin­cipi no se li pot donar un altre ús. El pro­blema, més que el risc de terra, és el de la ins­tal·lació marina: vam adver­tir del risc de sis­mes, però ni l’empresa ni l’Estat ens van escol­tar. Ara estem pagant a Enagás 15 mili­ons d’euros anu­als pel man­te­ni­ment d’una ins­tal·lació que mai es farà ser­vir, són diners llençats a la brossa. No ente­nem que les asso­ci­a­ci­ons de con­su­mi­dors no posen el crit al cel. La cano­nada ja està iner­tit­zada, ara s’han de sege­llar els pous i s’ha de sepa­rar la planta ter­res­tre de la marítima.

No ho sabem, però el govern l’únic que fa és dila­tar el procés. El minis­tre d’Indústria ha reco­ne­gut que hi ha un greu error de dis­seny al Cas­tor, però aquest error no surt en l’informe que fa el MIT. Recla­mem que es facin públics tots els infor­mes: quin error de dis­seny hi ha, quina gra­ve­tat té... La negligència ha estat tant de l’empresa com de l’Estat. El minis­tre Soria va donar una auto­rit­zació pro­vi­si­o­nal al Cas­tor perquè tenia dub­tes de la capa­ci­tat del magat­zem per resis­tir la injecció de gas. L’empresa no pot sor­tir-ne com si no hagués pas­sat res.

No con­fiem en res ja! A Europa hem esgo­tat molts car­tut­xos i no han res­post com nosal­tres esperàvem, això ha min­vat la con­fiança en les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees. Pel que fa a la via judi­cial, ja veu­rem com acaba, espe­rem que al final s’impu­ten res­pon­sa­bi­li­tats als res­pon­sa­bles d’aquest nyap. El jutge de Vinaròs ho ha decla­rat causa com­plexa, i el Síndic de Greu­ges ha recla­mat que es faci una audi­to­ria tècnica.

Hau­ria de ser­vir com a escar­ment al govern. Els ciu­ta­dans hem d’exi­gir que casos com aquests no es repro­du­ei­xin.