Administracions

La llosa del lloguer

Una llar de Barcelona que aspiri a no destinar més del 30% dels seus ingressos a l’habitatge ha de guanyar més de 2.800 euros al mes

La inflació dels preus que castiga la capital ja es contagia als municipis de l’arc metropolità

Pels experts, cal recuperar les polítiques d’ajut a les classes mitjanes

La com­bi­nació difícil­ment pot ser més per­ni­ci­osa. A la ja àmpli­a­ment des­crita esca­lada de preus que han expe­ri­men­tat els llo­guers en indrets com Bar­ce­lona ciu­tat –un +28,7% entre el ter­cer tri­mes­tre del 2014 i el mateix període del 2017–, s’hi ha d’afe­gir la pre­ca­rit­zació de les con­di­ci­ons labo­rals –el salari mitjà anual brut de Cata­lu­nya va bai­xar en 127,6 euros entre el 2010 i el 2015– que ha dei­xat com a con­seqüència la crisi. La con­clusió és que, ara com ara, cos­te­jar la des­pesa men­sual que suposa un pis s’ha con­ver­tit en una autèntica càrrega, fins i tot en aque­lles llars amb ingres­sos més o menys esta­bles. Tant és així, que el 2016 el 40% dels llo­ga­ters de la capi­tal havien de des­ti­nar un 40% o més dels seus guanys a l’habi­tatge. L’any 2011, eren un 33%. Per a molts, doncs, el pen­dent per poder acce­dir a una residència és, avui, més cos­te­rut.

Un informe ela­bo­rat per l’Obser­va­tori Metro­po­lità de l’Habi­tatge de Bar­ce­lona (OHB), un ens amb la par­ti­ci­pació de diver­ses ins­ti­tu­ci­ons, cons­tata amb xifres aquesta difi­cul­tat. Una de les quals és la que pren com a referència un indi­ca­dor de capçalera per als experts, i que dicta que el cost del pis o la casa no hau­ria de superar el 30% dels ingres­sos dels inqui­lins o l’inquilí. Doncs bé, en el cas de Bar­ce­lona, on el preu mitjà del llo­guer se situa en els 864,98 euros, perquè avui dia es pogués com­plir aquesta regla, cal­dria tenir uns guanys men­su­als de 2.851,54 euros. Si s’amplia el focus sobre el con­junt de l’àrea metro­po­li­tana de la capi­tal, la quan­ti­tat baixa fins als 2.625,93 euros. Als extrems d’aquesta mit­jana, hi ha els dos muni­ci­pis on la rea­li­tat és més antagònica. Per una banda, Badia del Vallès, la població de la conur­bació bar­ce­lo­nina on el llo­guer és més baix (234,09 euros) i on, a pri­ori, els ingres­sos neces­sa­ris per pagar-lo sense angúnies són més ajus­tats (888,1). L’altre extrem és Sant Cugat, amb uns llo­guers de 1.079,50 euros que, en con­seqüència, obli­ga­rien a dis­po­sar d’uns guanys per llar de fins a 3.553,29 euros.

Una de les tendències que es des­pre­nen de la lec­tura de l’estudi és que aquest incre­ment de preu que afecta Bar­ce­lona ja està reper­cu­tint en les pobla­ci­ons del vol­tant. “La dinàmica de Bar­ce­lona ho con­ta­mina tot”, resu­meix la pre­si­denta de l’OHB, Carme Tri­lla. L’equació, en el fons, és sim­ple: l’enca­ri­ment que des de fa temps es palpa als bar­ris més resi­den­ci­als de Bar­ce­lona ha des­plaçat els seus veïns a zones més econòmiques, que també han aca­bat pujant de preu. I, arri­bats fins aquí, s’ha gene­rat una cadena vici­osa que ha aca­bat sal­tant de muni­cipi en muni­cipi. De fet, al con­junt de l’àrea metro­po­li­tana, el repunt del llo­guer entre el ter­cer tri­mes­tre del 2014 i el mateix període del 2017 ha estat del 28,3%, amb casos com ara l’Hos­pi­ta­let (23%), Bada­lona (24%), Cor­nellà (25,3%) i Sant Feliu de Llo­bre­gat (34,3%), que fluc­tuen per sobre i per sota d’aquesta mit­jana, però amb per­cen­tat­ges de pujada no pre­ci­sa­ment suaus. El cas més extrem és Tiana, amb un 53,9%.

I ara, què?

Arri­bats fins aquí, la pre­gunta del milió és si la situ­ació ha tocat sos­tre o, per con­tra, el preu del llo­guer con­ti­nuarà esca­lant. Sobre això, Carme Tri­lla és de les que opi­nen que el mer­cat mateix ja comença a tenir pro­ble­mes per col·locar uns pisos que, sen­zi­lla­ment, les eco­no­mies actu­als no es poden per­me­tre i que obli­guen, per exem­ple, a recu­pe­rar pràcti­ques com ara llo­gar habi­ta­ci­ons per obte­nir un ingrés extra. “Estem veient que, en el cas de Bar­ce­lona, els pisos que estan per sobre dels 1.000 euros tri­guen força a tro­bar sor­tida”, hi afe­geix la pre­si­denta de l’OHB. En aquest sen­tit, també hi ha dades com ara que bona part de la demanda a la capi­tal és per a habi­tat­ges que bas­cu­lin entre els 600 i els 800 euros, però l’oferta en aquesta franja és molt escassa, ja que no arriba ni al 20% del poc estoc que hi ha dis­po­ni­ble. Per con­tra, l’oferta de pisos de 1.300 euros en amunt, que té poques sol·lici­tuds, és la que aca­para ben bé el 50% dels anun­cis dels por­tals espe­ci­a­lit­zats.

Més enllà de si el mer­cat té o no té la capa­ci­tat, o la volun­tat, d’auto­cor­re­gir aquesta con­jun­tura, no hi ha expert que no asse­nyali que el fac­tor que serà deci­siu per equi­li­brar els preus serà dis­po­sar d’un parc de llo­guer més gra­nat que l’actual, tant en renda lliure com, sobre­tot, pro­te­git. Ara, en el cas de Bar­ce­lona, aquest últim tot just voreja el 2% del total. A Berlín se situa al vol­tant del 30% i a Lon­dres supera el 20%. “L’actual pro­blemàtica dels llo­guers no res­pon a una dinàmica de bom­bo­lla, sinó a desa­jus­tos cons­ta­ta­bles entre oferta i demanda que, sens dubte, recla­men un pla de xoc en el mer­cat d’habi­tatge.” L’ens que fa aquesta reflexió és la Cam­bra de la Pro­pi­e­tat Urbana de Bar­ce­lona, que, en un tre­ball també recent, recalca la neces­si­tat “de faci­li­tar l’accés a un allot­ja­ment digne a les famílies amb ren­des mode­ra­des i bai­xes”. “És l’hora d’apli­car mesu­res fac­ti­bles i amb dotació pres­su­postària”, hi afe­geix. La frase posa la banya en un aspecte cru­cial de les polítiques públi­ques dels últims anys en aquesta matèria, que amb l’esclat de la crisi han hagut de cen­trar esforços a aten­dre situ­a­ci­ons de vul­ne­ra­bi­li­tat i han obli­dat, o desatès, les d’accés a l’habi­tatge adreçades a les clas­ses mit­ja­nes. Tri­lla és de les que abo­nen la tesi. “Estem obli­dant que fer polítiques d’habi­tatge ha de ser més ampli que cobrir situ­a­ci­ons d’emergència.”

LES XIFRES

864,98
euros
era el preu mitjà d’un lloguer a Barcelona el segon semestre del 2017. Al conjunt de l’AMB, era de 797,62.

LA FRASE

49.953
contractes
de lloguer es van donar d’alta a Barcelona durant l’any passat, en contraposició amb 43.058 baixes.
Hi ha poca oferta de lloguer i, a més, el 98% és de privats. Per tant, els preus estan en mans del mercat
Carme Trilla
presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge

Les ciutats fan pinya contra els preus abusius

Des de fa mesos, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’ha situat al capdavant d’un front del municipalisme estatal que reclama mesures de xoc en el mercat de lloguer com ara limitar les pujades de preus en determinades àrees, com, de fet, ja fan països com ara Alemanya. Un altre cavall de batalla en què Colau és especialment activa és la demanda que es modifiqui la llei perquè la durada dels contractes s’allargui de tres anys a cinc. Aquesta estratègia va fer un salt d’escala la setmana passada, quan diversos ajuntaments van anunciar que presentaran una proposició de llei al Congrés que reculli aquestes peticions. A banda de Barcelona, ho avalen els governs locals de Madrid, València, Saragossa, la Corunya, Còrdova, Cadis i Santiago de Compostel·la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia