Medi ambient

Pressió humana a l’espai protegit del Ripollès

Impulsen un pla per identificar les zones del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser amb més pressió

Hi regularan l’accés buscant el consens dels agents

S’està treballant en una estratègia per rebaixar-hi la pressió humana

El Parc Natu­ral de les Capçale­res del Ter i del Fre­ser és el més jove del país. Té qua­tre anys de vida i, com la majo­ria dels espais pro­te­gits, ha de fer front a la pro­blemàtica de l’alta freqüentació en dies o períodes con­crets. Els màxims res­pon­sa­bles del parc ripollès no volen per­dre ni un minut i estan tre­ba­llant en l’estratègia que ha de pos­si­bi­li­tar rebai­xar aquesta pressió humana en entorns d’un alt valor pai­satgístic, natu­ral i ecològic.

En el cas de les capçale­res del Ter i del Fre­ser, les àrees on aquesta pro­blemàtica és més impor­tant són la car­re­tera d’accés a Fon­talba per arri­bar al Puig­mal i a la vall de Núria, l’accés al refugi d’Ull­de­ter (sobre­tot en el punt on s’encreua amb el riu Ter) i el sec­tor de la pujada a la Por­te­lla de Man­tet fins a Ull­de­ter, on s’han creat molts camins i cor­ri­ols. Així mateix, hi ha altres indrets on la pro­blemàtica és pun­tual. Es tracta, per exem­ple, dels punts de pas iden­ti­fi­cats pels tècnics en rius i rie­res amb molt poca pro­fun­di­tat. Si no s’hi limita l’accés, s’hi podrien des­en­ca­de­nar pro­ces­sos d’erosió molt inten­sos.

El pre­si­dent de la junta rec­tora del parc natu­ral i alcalde de Molló, Pep Coma, va infor­mar que estan tre­ba­llant per deli­mi­tar amb pre­cisió qui­nes són les àrees amb més freqüentació amb la ins­tal·lació de comp­ta­dors de freqüència de vehi­cles on per­toca i, sobre­tot, de per­so­nes. Amb aques­tes dades a la mà, els tècnics duran a terme una diagnosi i esta­bli­ran les acci­ons que cal imple­men­tar.

Coma va avançar que caldrà apro­fun­dir en el mar­catge de camins excur­si­o­nis­tes que ja ha ini­ciat la bri­gada del parc natu­ral, tant al sec­tor de Vall­ter com al de la vall de Núria, per evi­tar que s’hi obrin noves tra­ces. Així mateix, va remar­car que estan tre­ba­llant braç a braç amb l’Ajun­ta­ment de Que­ralbs per deter­mi­nar com s’ha de regu­lar l’accés a Fon­talba.

De fet, la regu­lació als espais més deli­cats des del punt de vista ambi­en­tal és un dels aspec­tes més relle­vants que han afron­tat i que hau­ran d’afron­tar en els pro­pers mesos el parc i tots els ajun­ta­ments amb ter­ri­tori a dins de l’espai pro­te­git. Coma va afir­mar que, si no hi ha entre­bancs, espe­ren tenir redac­ta­des i apro­va­des les nor­mes de regu­lació de l’accés als espais amb més freqüentació humana. Segons ell, aquesta regu­lació és indis­pen­sa­ble per evi­tar afec­ta­ci­ons greus als eco­sis­te­mes d’aques­tes àrees sobre­freqüenta­des.

El pre­si­dent va deta­llar que fins ara han tin­gut consciència d’aquesta pro­blemàtica des del punt de vista de conei­xe­ment del ter­ri­tori i que estan tre­ba­llant per acon­se­guir un punt de vista científic i amb dades pre­ci­ses. Un cop l’hagin redac­tat, impul­sa­ran un pro­grama d’actu­a­ci­ons que invo­lu­cri totes les parts: el parc, els ajun­ta­ments, les enti­tats pri­va­des i empre­ses, etc. Es tracta, segons Coma, de dur a terme una estratègia con­junta i, sobre­tot, con­sen­su­ada.

LES XIFRES

7
municipis
tenen territori dins del parc: Molló, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes, Setcases i Vilallonga.
3.352
habitants
sumen els set municipis que formen part del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
14.547
hectàrees
és l’extensió total del parc, i Queralbs i Setcases són els municipis que n’hi tenen més.

És el més jove i ja té la Carta de Turisme Sostenible

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ha obtingut la Carta de Turisme Sostenible, que atorga Europarc, l’entitat d’àmbit europeu que agrupa els espais naturals que compaginen la protecció de l’entorn natural amb el desenvolupament de les zones on estan implantats. El fet que el parc natural més jove del país aconsegueixi aquesta acreditació és el millor exemple, segons Pep Coma, de la seva bona implantació. I és que l’activació del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser no ha comportat reticències importants entre la població de l’espai protegit, a diferència del que ha passat en altres parcs del país. “És un parc natural reclamat pel territori, no imposat”, va indicar. A més, va remarcar que la majoria dels actors del territori han demanat que s’impulsi. Sí que hi ha hagut algunes reticències inicials, sobretot del sector ramader, que, en un primer moment, veia amenaçades les seves pastures i algunes pràctiques. Això no obstant, Pep Coma afirma que el parc natural els reconeix el paper fonamental que han tingut històricament i que tenen en la configuració del paisatge de muntanya de la zona i en el seu manteniment: “El parc s’ha guanyat la reputació amb els agents del territori. Ha demostrat que no és un espai on no es pot fer res, sinó que és un projecte de desenvolupament territorial compatible amb la protecció dels ecosistemes.” El nou parc centra ara la seva feina a consolidar l’equip gestor, en la diagnosi dels ecosistemes i en la promoció dels aspectes immaterials.

La problemàtica global de l’alta freqüentació

J.C

La pressió humana en espais d’un alt valor ecològic és comuna a la majoria de parcs naturals de Catalunya. I fins i tot afecta altres indrets que, sense estar protegits legalment, també tenen valor com a patrimoni natural. En el primer cas, la fageda d’en Jordà, a cavall de Santa Pau i Olot, n’és un exemple paradigmàtic. L’índex de visitants en aquest bosc, que és una de les reserves naturals més emblemàtiques del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, es dispara els caps de setmana de primavera i sobretot els de tardor. La regulació –no pas prohibició– de l’accés dels visitants als espais protegits ha estat durant els últims anys –i ho és encara– un dels principals reptes per als gestors.

La problemàtica de l’alta freqüentació del medi natural no protegit s’estén a tot el territori. També és paradigmàtic el cas de l’allau de boletaires que es produeix cada any quan comença la temporada de recol·lecció. En alguns indrets, aquesta pressió ha estat tan potent que els ajuntaments han imposat taxes d’accés als boscos. Destaca el cas de Ribes de Freser, on el govern local fins i tot ha hagut de regular l’accés al bosc per fer llenya.

L’afluència de boletaires és l’exemple paradigmàtic de l’alta freqüentació als espais naturals durant la temporada de tardor-hivern, mentre que l’accés a les zones de bany fluvial ho és a l’estiu. En aquest cas, diversos ajuntaments de les comarques gironines també han hagut de regular-hi l’accés, controlar el comportament dels usuaris i, en alguns casos, fer pagar una taxa. És el cas de les Planes d’Hostoles, on l’Ajuntament fa pagar i utilitza els diners recaptats per al manteniment i la millora dels gorgs de Cogolls. A Campdevànol i les Llosses tenen la mateixa problemàtica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia