Urbanisme

EDUARD DE RIBOT I JOSEP MARIA COLL

ADVOCAT I PORTAVEU DE SOS COSTA BRAVA I PRESIDENT DEL GREMI DE PROMOTORS I CONSTRUCTORS D’EDIFICIS DE GIRONA, RESPECTIVAMENT

La Costa Brava, ben blindada?

SOS Costa Brava i el gremi de constructors de les comarques gironines fan balanç del pla director per protegir sòls i sectors no sostenibles al litoral, un document que vol preservar el paisatge i conciliar interessos i que no acaba de satisfer cap de les parts

L’apro­vació pro­vi­si­o­nal del pla direc­tor urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sos­te­ni­bles al lito­ral gironí, impul­sat per la Gene­ra­li­tat, des­clas­si­fica 907 hectàrees de sòl fins ara urba­nit­za­bles a la Costa Brava i reduirà edi­fi­ca­bi­li­tat i impacte en 419 més. El secre­tari d’Agenda Urbana i Ter­ri­tori, Agustí Serra, xifra en uns 15.000 el nom­bre d’habi­tat­ges que es dei­xa­ran de cons­truir al lito­ral que va des de Bla­nes fins a Port­bou. Però el docu­ment no ha aca­bat d’acon­ten­tar ni la pla­ta­forma SOS Costa Brava –que aplega al vol­tant d’una tren­tena d’enti­tats con­ser­va­ci­o­nis­tes– ni cons­truc­tors i pro­pi­e­ta­ris, a banda de molts governs dels 22 ajun­ta­ments afec­tats, que en molts casos hau­ran de refer pla­ne­ja­ments i temen les recla­ma­ci­ons dels afec­tats.

El por­ta­veu de SOS Costa Brava, l’advo­cat Edu­ard de Ribot, i el pre­si­dent del Gremi de Pro­mo­tors d’Edi­fi­cis de Girona, Josep Maria Coll, des dels dos extrems con­fron­tats, també man­te­nen dub­tes sobre l’abast del pla. I, a banda de les diferències des del punt de par­tida –els con­ser­va­ci­o­nis­tes cre­uen que encara hi ha 50.000 habi­tat­ges cons­truïbles i que es podria haver anat més enllà, per con­te­nir sego­nes residències; i el gremi veu arris­ca­des les des­clas­si­fi­ca­ci­ons mas­si­ves–, coin­ci­dei­xen en alguns aspec­tes.

Com valo­ren el pla direc­tor?
Edu­ard de Ribot:
En prin­cipi, el PDU, el tro­bem posi­tiu perquè redu­eix el poten­cial d’habi­tat­ges pre­vis­tos. Però clara­ment insu­fi­ci­ent, perquè tot i la reducció encara cal­cu­lem que se’n podran fer 50.000 més en l’àmbit. Per tant, el balanç és agre­dolç: és un pas enda­vant en la direcció cor­recta, però n’han que­dat fora més d’un cen­te­nar de sec­tors, amb sis o set d’impacte des­ta­ca­ble res­pecte a l’anunci ini­cial. I s’ha per­dut una opor­tu­ni­tat d’anar més enllà.
Josep Maria Coll:
Sem­pre hem com­par­tit la con­veniència de fer una reflexió sobre el futur urbanístic de la Costa Brava. Històrica­ment hem par­ti­ci­pat en fòrums i debats. Però ens hau­ria agra­dat una reflexió més a fons, valo­rant el model econòmic dels ter­ri­to­ris afec­tats, les infra­es­truc­tu­res, la mobi­li­tat, els recur­sos. I, en comp­tes d’això, s’ha fet un exer­cici molt foca­lit­zat en l’impacte pai­satgístic i la gestió de sòls de crei­xe­ment, però sense valo­rar ni jus­ti­fi­car amb detall la seva con­veniència i opor­tu­ni­tat. No sabem si el resul­tat s’ajus­tarà a les neces­si­tats reals de crei­xe­ment de cada població. Caldrà temps per veure si hi ha hagut encert.
Quina res­posta tenen a les seves al·lega­ci­ons?
E.R.:
La pla­ta­forma, amb infor­mes tècnics geogràfics i ambi­en­tals, vam fer al·lega­ci­ons gene­rals. I després hi va haver les específiques de les dife­rents enti­tats ter­ri­to­ri­als, com ara la Iae­den, Natu­ra­lis­tes de Girona i les asso­ci­a­ci­ons de Cadaqués, Pals, Begur, Pala­fru­gell, Tossa o Llo­ret, amb un total de 6.000 adhe­si­ons. Encara no hem rebut cap res­posta for­mal. Però es podria haver anat més lluny i no s’ha con­si­de­rat la capa­ci­tat màxima de càrrega del ter­ri­tori, la insu­ficiència de recur­sos hídrics o el blin­datge total dels sòls fores­tals.
J.M.C.:
Des de l’apro­vació ini­cial, hem man­tin­gut un diàleg cons­truc­tiu amb agents locals que repre­sen­ta­ven el sec­tor, com ara el col·legi d’API, l’empre­sa­riat i la Cam­bra de Girona, a més de Ter­ri­tori. Final­ment, les enti­tats vam pre­sen­tar al·lega­ci­ons cen­tra­des a millo­rar la nor­ma­tiva pai­satgística, sense entrar en les des­clas­si­fi­ca­ci­ons o modi­fi­ca­ci­ons. Enteníem que això per­toca més a cadas­cun dels afec­tats. En el dia d’avui estem pen­dents de les res­pos­tes i el resul­tat final, i espe­rem que hagin ser­vit per millo­rar i acla­rir-ne l’apli­cació.
Quina és la seva vir­tut més gran?
E.R.:
Es pre­serva sòl, 1.300 hectàrees, i s’evi­ten 85 pos­si­bles noves urba­nit­za­ci­ons. Valo­rem les reduc­ci­ons a Sa Guarda de Cadaqués –que va del 25 al 50%, tot i que la volíem total–, Cala Banys de Llo­ret, Aigua­freda i Mont­cal –a Begur–, sec­tors de Pals o la Cala Morisca de Tossa.
J.M.C.:
Sem­pre hem com­par­tit que les refle­xi­ons aju­den a millo­rar i avançar, i que les sen­si­bi­li­tats i neces­si­tats de la soci­e­tat can­vien amb el pas del temps. Això es fa espe­ci­al­ment impor­tant si par­lem del pai­satge de la Costa Brava, era un actiu que cal pre­ser­var i que per al nos­tre sec­tor també és de vital importància.
I quin defecte té?
E.R.:
Voldríem que hi hagués hagut més valen­tia, que s’hagues­sin ana­lit­zat els cinc muni­ci­pis exclo­sos –Cas­telló d’Empúries, Pala­fru­gell, Palamós, Calonge-Sant Antoni i Cas­tell-Platja d’Aro–, amb POUM teòrica­ment adap­tats a la nor­ma­tiva vigent, però amb marge per a 9.000 habi­tat­ges més, i pine­des que estan igual­ment en risc. Però també la recu­lada que s’ha fet a Bla­nes o l’Escala, i que no s’ha aban­do­nat l’aposta per sego­nes residències.
J.M.C.:
S’ha actuat amb molta urgència. Molt sovint ha sem­blat que calia donar res­posta mediàtica a pro­jec­tes pun­tu­als amb apa­rent impacte, sense valo­rar que eren actu­a­ci­ons molt aïlla­des i que real­ment no hi havia una acti­vi­tat immo­biliària impor­tant. Aquesta urgència ha dut a un PDU que no recull les neces­si­tats reals dels muni­ci­pis de la costa. I s’ha creat inse­gu­re­tat jurídica i una des­con­fiança que ens poden pas­sar fac­tura, a curt i llarg ter­mini.
Els con­ten­ci­o­sos d’afec­tats poden diluir el pla?
E.R.:
Con­fiem que no, perquè és un PDU pru­dent. No s’ha entrat en la con­flic­ti­vi­tat dels sòls urbans, ni en les pobla­ci­ons amb plans muni­ci­pals urbanístics recents. Serà fàcil defen­sar la coherència de des­clas­si­fi­car sec­tors on s’han exhau­rit ter­mi­nis sense exe­cu­tar obres, ser­veis, depu­ra­do­res o la cessió de zones ver­des. El TSJC ho té difícil per anul·lar res. Però caldrà mirar també la lle­tra petita de la nor­ma­tiva, i anar cas per cas.
J. M. C.:
Queda clar que la nor­ma­tiva arriba per que­dar-se, pot­ser amb ajus­tos i can­vis. Però això tam­poc impe­deix que els pro­pi­e­ta­ris es puguin moure, i en zones amb sòl urba­nit­za­ble, si s’acre­di­ten inver­si­ons i des­pe­ses, hi pot haver recla­ma­ci­ons d’indem­nit­za­ci­ons. S’encen­dran molts focs, i hi hau­ran de fer front els ajun­ta­ments.
Qui hau­ria de pagar? Estan pre­pa­rats els muni­ci­pis?
E.R.:
No hi ha cap dubte que la ini­ci­a­tiva del pla és de la Gene­ra­li­tat. No hi haurà indem­nit­za­ci­ons, atès que no s’han afec­tat ter­renys ja urba­nit­zats ni drets adqui­rits, ja que no s’havien com­plert per part dels pro­mo­tors les càrre­gues i els deu­res urbanístics. Però als muni­ci­pis, sobre­tot, se’ls gira molta feina per adap­tar els pla­ne­ja­ments vells a la nova nor­ma­tiva. Serà la segona fase de la feina feta, i con­vin­dria que Ter­ri­tori habi­lités una ofi­cina tècnica de suport i segui­ment, amb arqui­tec­tes públics que vet­llin per l’interès gene­ral. El PDU és supra­mu­ni­ci­pal, però no ha entrat en el detall de cada població.
J.M.C.:
La nova nor­ma­tiva reque­rirà una pri­mera fase de posada en pràctica, per veure com s’aplica amb coherència en la sin­gu­la­ri­tat de casa muni­cipi. Després d’aquests gai­rebé dos anys de moratòria, ara en venen dos més, com a mínim, per inte­grar la nor­ma­tiva i el trac­ta­ment de sòls del PDU en els POUM de cada muni­cipi. I els ajun­ta­ments, sobre­tot els petits, es tro­ba­ran amb afec­tats que vol­dran tirar enda­vant obres. Pro­pi­e­ta­ris del país o estran­gers que van com­prar una par­cel·la anys enrere per fer-se una casa i ni se n’han assa­ben­tat, que els l’han modi­fi­cat o des­clas­si­fi­cat. L’apli­cació de la nor­ma­tiva nova gene­rarà dub­tes afe­gits als tècnics muni­ci­pals. Sem­bla que Ter­ri­tori vol crear una taula de segui­ment, que no sé si serà sufi­ci­ent. Cal una eina de suport i recur­sos tècnics i humans per faci­li­tar-ho.
Després de la crisi immo­biliària i la pandèmia, el pla pot gene­rar atur?
E.R.:
La pla­ta­forma con­si­dera que la defensa del medi ambi­ent és un interès gene­ral supe­rior als interes­sos par­ti­cu­lars dels que volen edi­fi­car. Però l’impacte no ha de ser pas imme­diat. Només en els cinc muni­ci­pis on no s’ha tocat res, encara hi ha marge per aixe­car 9.000 habi­tat­ges, hotels nous. I, allà on s’ha reta­llat, encara cal­cu­lem que sur­ten 30.000 cases, pisos i apar­ta­ments més. El sec­tor de la cons­trucció i els indus­tri­als tenen marge per con­ti­nuar tre­ba­llant 20 anys més, com a mínim. I hi ha molta feina endar­re­rida de reha­bi­li­tació.”
J.M.C.:
Venim d’uns anys difícils i, quan les coses tor­na­ven a fun­ci­o­nar, ens vam tro­bar amb dos anys de moratòria i con­fusió. Hi cal sumar les con­seqüències de la crisi de la Covid-19 i, ara, la difi­cul­tat de posar en pràctica el PDU. En aquest con­text és deter­mi­nant que els ajun­ta­ments siguin capaços de donar una res­posta ràpida a les peti­ci­ons de llicència. El sec­tor ha estat tre­ba­llant fins ara sobre pro­jec­tes visats, pre­vis a la moratòria, però s’estan enlles­tint i esgo­tant. Cal recu­pe­rar la con­fiança i l’acti­vi­tat amb un marc legal clar.
Es trac­ta­ria més de reha­bi­li­tar el que ja hi ha?
E.R.:
Hi ha molts habi­tat­ges i cases pen­dents de reha­bi­li­tar. Des de sego­nes residències dels anys sei­xanta i setanta fins a nuclis històrics, com ara el de Pala­fru­gell, que estan per­dent població. I també hi ha la feina de reur­ba­nit­zar o aca­bar urba­nit­za­ci­ons amb dèficits que encara s’arros­se­guen des de fa 40 o 50 anys.
J.M.C.:
Quan es va anun­ciar el pla, em va sor­pren­dre que es volgués reo­ri­en­tar el sec­tor cap a un model de reci­clatge de les ciu­tats cons­truïdes. Sem­pre hi hem vist una opor­tu­ni­tat. Però aquest exer­cici, que en ciu­tats com ara Girona i Bar­ce­lona, de pri­mera residència, ja costa molt de dur a la pràctica, em fa pen­sar que a les pobla­ci­ons de costa, amb pre­do­mini de sego­nes residències, pot ser difícil d’apli­car. Tipo­lo­gies d’habi­tat­ges de vacan­ces, amb poca ocu­pació al llarg de l’any i amb pro­pi­e­ta­ris de dife­rents naci­o­na­li­tats, poden con­ver­tir aquesta aposta en un objec­tiu impos­si­ble, espe­ci­al­ment si no hi ha marc legal ni cap pla de suport a la ini­ci­a­tiva de reha­bi­li­tar.
A banda de tot el des­clas­si­fi­cat, hi haurà sor­pre­ses en sòls no afec­tats amb els nous cri­te­ris?
E.R.:
La Gene­ra­li­tat havia d’entrar en la manera de reduir l’impacte pai­satgístic de les noves edi­fi­ca­ci­ons, en ter­renys amb pen­dents, i posar fre a la tendència de dupli­car i tri­pli­car altu­res pels soter­ra­nis que aca­ben oberts i visi­bles en turons o penya-segats. Ens hi hem tro­bat amb el macro­xa­let del Gol­fet de Cale­lla o el de Port des Pi, a Begur, que tenim denun­ci­ats per altres vies. Con­fiem que la nor­ma­tiva ajudi a reduir nous impac­tes a par­tir d’ara.
J.M.C.: Sí, hi pot haver sor­pre­ses en par­cel·les apa­rent­ment sense afec­tació, però que amb l’apli­cació de la nova nor­ma­tiva i en funció de les seves carac­terísti­ques par­ti­cu­lars puguin veure rebai­xada la seva edi­fi­ca­bi­li­tat. L’apli­cació de les con­di­ci­ons d’inte­gració al pai­satge de la nova nor­ma­tiva pot rebai­xar les expec­ta­ti­ves de dimen­si­o­na­ment de les cases que alguns pro­pi­e­ta­ris tenien quan van adqui­rir el solar. Aquesta qüestió és cab­dal, perquè quan par­lem del PDU sovint només es pensa en els grans pro­mo­tors, però hi pot haver molts petits par­ti­cu­lars afec­tats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia