La contra
Consens pel paisatge del Ripoll
Els sis municipis que travessa el curs fluvial, des que neix a Sant Llorenç fins que mor a Montcada, triaran plegats les accions per recuperar el riu entre una llista de 400 propostes
La recuperació ambiental i paisatgística del curs fluvial del Ripoll es va engegar a la meitat de la dècada de 1990, arran d'un projecte de l'Ajuntament de Sabadell cofinançat amb fons europeus que va córrer aigües avall i va encoratjar més tard els municipis de Barberà, Ripollet i Montcada, i al qual també es va acabar de sumar l'Ajuntament de Castellar. La qualitat de les aigües és, ara, molt millor que fa una dècada. Però restava incomplet el repte de recuperar el paisatge fluvial i els sis consistoris –el de Sant Llorenç Savall també s'hi va implicar finalment– van demanar a la Generalitat ajut econòmic per elaborar un estudi paisatgístic integral.
La direcció general d'Arquitectura i Paisatge s'hi va posar l'any 2007 i va confiar la redacció del document a l'ambientòleg i paisatgista Xavier Mayor. El resultat és un recull de 431 accions de millora paisatgística i posada en valor del patrimoni històric associat al riu que ahir es va presentar a Sabadell, i que servirà de “full de ruta” perquè les àrees de Medi Ambient dels sis municipis consensuïn què cal fer primer i què deixen per més endavant. En definitiva, “que cadascú no faci la guerra pel seu compte”, va resumir el regidor de Sostenibilitat sabadellenc, Ricard Estrada.
Mayor va explicar que el document atorga la mateixa importància als factors ambiental, econòmic i social de la recuperació paisatgística. Per això, a banda de mantenir-hi activitats productives respectuoses amb el medi, una de les propostes més ambicioses és l'estratègia de potenciar el curs fluvial com a parc d'horta. Hi ha molts espais de conreu transformables i una prova és que Sabadell i Barberà, per exemple, han posat en marxa diverses zones d'horts urbans en els últims anys. L'horticultura, a banda de garantir un mosaic vegetal adient, relliga amb els “usos socials”, ja que permeten l'esbarjo de jubilats, l'aprenentatge d'alumnes d'escoles o fins i tot la reinserció i l'activitat de discapacitats, i també amb els econòmics d'obtenir productes frescos a prop del lloc de consum: es genera feina i s'estalvien els costos energètics i ambientals de transportar-los.
L'altra idea ambiciosa és garantir la continuïtat del sender paral·lel al riu al llarg dels 40 quilòmetres de curs, un projecte que “seria d'interès nacional” pel director general d'Arquitectura i Paisatge de la Generalitat, Joan Ganyet. A banda de la importància connectora d'enllaçar la porta nord de Barcelona amb el parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Ganyet va subratllar que la millora fluvial ho és també de la qualitat de vida dels 400.000 habitants que poblen els municipis del curs.
Ara, amb el document sobre la taula, els regidors començaran a dissenyar l'estratègia comuna, per bé que admeten que la crisi econòmica pot endarrerir el ritme inversor. Mentrestant, recorden que Sabadell i Castellar estan recuperant l'antiga sèquia Monar, que Barberà vol estendre el tram sabadellenc de refugi de pesca al seu terme i que Ripollet ja ha posat data de caducitat als horts il·legals: començarà a recuperar la llera l'agost del 2011.