Silla pateix l'oblit de Renfe a causa de l'actual alcalde

La qüestió de les rela­ci­ons de l'ajun­ta­ment de Silla amb la Renfe no són qual­se­vol cosa, espe­ci­al­ment pel con­tenciós de l'estació de Con­te­ni­dors, que encara està per resol­dre's defi­ni­ti­va­ment. El con­tenciós començà fa molts anys, més de catorze, durant la pri­mera alcal­dia de Bai­xauli, amb el seu pri­mer intent d'impe­dir l'acti­vi­tat fer­roviària. De la coar­tada medi­o­am­bi­en­tal, que en part era rao­na­ble, s'encar­re­gava el tècnic muni­ci­pal Villalba.

Durant els vuit anys del qua­dri­par­tit, l'Ajun­ta­ment canvià d'estratègia i en lloc de decla­rar cap guerra es decidí per ini­ciar con­ver­ses i arri­bar a acords per a mino­rar l'impacte ambi­en­tal. La pers­pec­tiva era la futura clau­sura de l'estació, que Renfe hau­ria de fer com a con­seqüència dels can­vis estruc­tu­rals del traçat de l'AVE i llarg recor­re­gut, i per això, men­tres­tant, era pre­fe­ri­ble el bon ente­ni­ment. El tècnic Villalba s'hagué de ple­gar a la nova política muni­ci­pal.

El retorn, però, de Bai­xauli sig­ni­ficà la recu­pe­ració de les hos­ti­li­tats, o siga de les teo­ries energúmenes de Villalba, amb el tan­ca­ment per decret de l'estació, que els jut­jats revo­ca­rien uns dies després, decla­rant il·legal l'actu­ació de l'alcalde. La denúncia de Renfe con­tra l'Ajun­ta­ment encara està per resol­dre's i encara no se sap el cost econòmic que tindrà l'heroïcitat bau­xauli-villal­bista per al muni­cipi.

Però, el cost polític sí que se sap i és l'abandó per part de Renfe de qual­se­vol actu­ació en l'estació de Silla, que, pre­ci­sa­ment, és una de les més estratègiques de la zona, ja que és el punt d'inter­canvi entre les línies València-Gan­dia i València-Xàtiva. Mal­grat la seua importància, l'estació de Silla no dis­posa encara d'un ascen­sor que per­meta l'accés a les dife­rents vies, per a les per­so­nes majors, les de mobi­li­tat reduïda, els cot­xets de bebé, bici­cle­tes, etc.

El veïnat de Silla atri­bu­eix el tracte dis­cri­mi­na­tori que manté Renfe, pre­ci­sa­ment, a la intran­sigència de Bai­xauli i Villalba, i sobre tot a la dràstica decisió d'orde­nar el tan­ca­ment de l'estació de con­te­ni­dors, que pro­vocà uns danys quan­ti­o­sos a les empre­ses usuàries i a l'empresa fer­roviària, sense haver bus­cat altres vies d'ente­ni­ment. Tam­poc s'entén que Fran­cesc Romeu Martí, que és Direc­tor d'Acce­si­bi­li­tat de Renfe, no haja inter­ven­gut més i solu­ci­o­nat el pro­blema de l'ascen­sor, ni tam­poc que no haja mediat per a assu­a­vir les males rela­ci­ons de Bai­xauli amb la Renfe, perquè qui ho està patint és el poble. És d'espe­rar, doncs, que amb la nova exe­cu­tiva soci­a­lista, que compta amb el vis­ti­plau de Romeu, i amb el nou govern que isca de les pro­pe­res elec­ci­ons, ja sense Bai­xauli pel mig, can­vien les acti­tuds de les dues parts i Silla puga gau­dir, com es mereix, de l'ascen­sor que neces­sita.