infraestructures
Figueres proposa que el tren convencional passi sota terra
Ha preparat un estudi en què es valora l'obra en 30 milions per si el nou govern estatal no vol completar la pota nord de la variant ferroviària
265.000 viatgers en el primer any del TAV
Canvi de rumb en el model ferroviari previst per a Figueres. L'alcalde, Santi Vila, ha obert la porta a mantenir la via convencional i l'estació al centre de la ciutat. Aquesta era una reivindicació de part de la societat figuerenca arran de la decisió del Ministeri de Foment, pactada amb governs locals anteriors, en favor d'una estació única per al TAV i el tren convencional a Vilafant. Això implicava fer una variant per a la línia actual que fins ara només s'ha construït a la part sud a causa del tercer rail, per així poder començar a passar trens pel túnel de la Jonquera. De fet, la part nord està en l'aire des que el ministre José Blanco va dir que ja no era una actuació prioritària.
Per tant, l'escenari actual és mantenir les dues estacions i les vies convencionals pel centre de la ciutat. En tot cas, l'alcalde va explicar ahir que un cop entri el nou govern, demanaran una reunió amb el ministre per saber quina planificació hi ha respecte de l'obra de la variant ferroviària nord. En el cas que hi hagi voluntat d'executar-la, l'Ajuntament es mantindrà en la posició de defensar l'estació única. Però si la resposta és negativa, el consistori ja ha preparat amb la Generalitat un estudi amb diverses alternatives per fer que la via convencional sigui subterrània al centre de Figueres i així poder eliminar els passos a nivell. L'opció més viable seria fer que el traçat subterrani fos mínim, d'aproximadament 1,5 quilòmetres, des del revolt de La Salle fins just després de l'estació, que també quedaria sota terra. Això no implicaria cobrir les vies, sinó només posar pantalles en alguns punts i permetre la continuïtat en alguns carrers per evitar que quedessin tallats per la via. Segons Vila, tindria un cost d'uns 30 milions, mentre que la variant nord en costaria 70: “La proposta està avalada per la Generalitat i la treballarem passat Reis, perquè si no es completa l'anella hem de treballar en una altra solució.” El que no es pot permetre, segons Vila, és la precarietat de l'estació convencional i els passos a nivell.
Bons resultats del TAV
D'altra banda, ahir es va complir un any de l'inici del servei del TAV entre Figueres i París, que fan Renfe i la SNCF. Els resultats comercials són molt positius, i han permès augmentar un 42% el nombre de viatgers entre Catalunya i França. En números absoluts, han utilitzat el servei 265.600 persones durant aquest any. La majoria, 175.000, tenien com a origen o destinació Barcelona. 14.500 viatgers han agafat el servei des de Girona, i 75.000, des de Figueres. D'aquests últims, 28.500 anaven a París; 23.300, a Montpeller, i 8.800, a Perpinyà. Santi Vila veu les xifres com un èxit, demostrant que l'estació del TAV té el seu propi públic i funciona tot i els mals accessos i la mala senyalització.
LA FRASE
Cimalsa presenta el projecte per desenvolupar el centre logístic intermodal del Far-Vilamalla per fases
El director general de Cimalsa, Isidre Gavín, va presentar ahir davant dels alcaldes de l'Alt Empordà el pla de desenvolupament del centre logístic intermodal del Far i Vilamalla. La Generalitat s'ha replantejat el projecte de manera que es pugui executar per fases, i així fer-lo viable econòmicament. En una fase inicial s'aixecarà una terminal de 80.000 m² que tindrà un cost de 40 milions d'euros. Això representarà un 70% del cost total de la terminal, i es faran quatre vies en ample ibèric i internacional per a trens de 750 metres. Gavín va afirmar que aquest desembre posaran a licitació els estudis informatius i d'impacte ambiental del centre intermodal.
L'N-II i l'enllaç nord de l'AP-7, els temes viaris pendents
En la reunió que l'Ajuntament vol mantenir amb el Ministeri de Foment, hi haurà també en cartera dos temes cabdals: el desdoblament de l'N-II i completar l'enllaç nord de l'AP-7. Aquest últim hauria de ser el més fàcil de resoldre, ja que es tracta de firmar el document que permeti a Acesa fer l'obra. De l'N-II, a hores d'ara no se n'ha concretat el calendari respecte de l'ampliació del tram nord. Una altra carretera pendent d'obres és l'N-260.