Reserva a mitges

Després de més dos anys de feina i un pri­mer intent frus­trat, les Ter­res de l'Ebre tor­na­ran a dema­nar enguany a la Unesco la decla­ració de reserva de la bios­fera. No serà però per a tot el ter­ri­tori, sinó que l'àrea nuclear d'Ascó en que­darà exclosa tal i com va pro­po­sar el comitè con­sul­tiu inter­na­ci­o­nal del pro­grama Home i Bios­fera de la Unesco l'estiu pas­sat, quan va rebut­jar la can­di­da­tura ebrenca. Ascó, Flix, Riba-roja d'Ebre, Vine­bre, la Palma d'Ebre, la Torre de l'Espa­nyol i Gar­cia no figu­ren a la can­di­da­tura i en queda, per tant, també exclosa la reserva natu­ral de Sebes, que actu­al­ment està fent els tràmits per acon­se­guir la Carta Euro­pea de Turisme Sos­te­ni­ble. «Hem res­pec­tat al peu de la lle­tra totes les reco­ma­na­ci­ons que se'ns han fet, així que espe­rem que el pròxim mes de juliol la Unesco s'hi pro­nun­cie de forma favo­ra­ble», explica el dele­gat del govern a les Ter­res de l'Ebre, Xavier Pallarès. Amb tot, la Gene­ra­li­tat no desis­tirà i inten­tarà acon­se­guir més enda­vant l'ampli­ació de la reserva de la bios­fera, per incloure la reserva de Sebes i la comarca del Matar­ra­nya, on té con­tinuïtat el massís dels Ports. «La decisió d'excloure el nord de la Ribera d'Ebre no es basa en un cri­teri tècnic, perquè per la mateixa regla de tres hau­ria de des­car­tar-se la presència de l'Amet­lla de Mar a la reserva, per la seua pro­xi­mi­tat a la nuclear de Van­dellòs», sosté Pallarès. Així, si tot va com espera la Gene­ra­li­tat el 2013 s'obtindrà la decla­ració de reserva de la bios­fera, que ja està apro­vada pel comitè espa­nyol del pro­grama Home i Bios­fera, i el 2014 es començarà a tra­mi­tar la seua ampli­ació. «Ens decep molt que­dar-ne al marge perquè a Sebes s'ha fet un esforç molt gran de con­ser­vació i inte­gració amb la soci­e­tat civil», asse­nyala Pere Josep Jiménez, del grup Natura Freixe, que ges­ti­ona l'espai natu­ral. Unes 10.000 per­so­nes visi­ten Sebes anu­al­ment, en un entorn ple­na­ment indus­trial.

La supressió del nord de la Ribera d'Ebre no afecta, però, el con­tin­gut de la resta de la can­di­da­tura, que inclou a la zona nucli els parcs natu­rals del Delta i els Ports i el PEIN de la serra de Cardó; a la zona tampó, els espais de la xarxa Natura 2000, men­tre que la resta del ter­ri­tori serà zona de tran­sició. «La reserva de la bios­fera de les Ter­res de l'Ebre ha de ser un refe­rent en l'apor­tació de valor econòmic i social a la riquesa natu­ral exis­tent al sud del país», sosté el con­se­ller d'Agri­cul­tura, Josep Maria Pelegrí, que està con­vençut que la decla­ració con­tri­buirà a la diver­si­fi­cació econòmica d'una de les àrees més depri­mi­des. I també ho cre­uen així la majo­ria d'agents soci­o­e­conòmics que han donat suport a la can­di­da­tura. «Ens per­metrà seg­men­tar el turisme i arri­bar a aquells visi­tants que estan més cons­ci­en­ci­ats de la neces­si­tat de con­ser­var el medi», comenta el por­ta­veu de l'Asso­ci­ació d'Empre­ses i Acti­vi­tats Turísti­ques del Delta, Joan Capi­lla. Sense arri­bar a la mas­si­fi­cació, la can­di­da­tura pretén fer créixer el sec­tor turístic. El pri­mari i l'agroindústria són dos sec­tors més que es poden bene­fi­ciar del reco­nei­xe­ment de la Unesco. «La reserva de la bios­fera no impli­carà més res­tric­ci­ons, perquè els arros­sai­res del Delta ja som els que més en tenim i menys fito­sa­ni­ta­ris podem usar. Serà un segell que podrem posar a la nos­tra pro­ducció i que ens per­metrà garan­tir els ajuts euro­peus», sosté el res­pon­sa­ble del sec­tor de l'arròs del sin­di­cat agrari Unió de Page­sos, Dani For­ca­dell.