Medi ambient

Castor, la causa dels sismes

L'Instituto Geográfico Nacional conclou que una falla no cartografiada és l'origen dels terratrèmols

La injecció de gas al magatzem submarí va provocar la crisi a la costa de l'Ebre

La injecció de gas al magat­zem sub­marí Cas­tor va ser la causa dels més de cinc-cents sis­mes que van tenir lloc entre els mesos de setem­bre i octu­bre del 2013 a la costa de l'Ebre, alguns dels quals van ser per­ce­buts pels veïns del Baix Maes­trat i el Montsià. Així ho con­clou l'informe de l'Ins­ti­tuto Geográfico Naci­o­nal, encar­re­gat pel Minis­teri d'Indústria, i que s'ha fet públic mesos després d'estar aca­bat per un reque­ri­ment d'un dipu­tat d'Esquerra Unida del País Valencià. “Tot indica que la sèrie sísmica té una relació directa amb la injecció de gas del pro­jecte Cas­tor”, expo­sen els experts en l'informe.

Pel que fa a l'ori­gen dels ter­ratrèmols, apunta que és tectònic i sosté que la sis­mi­ci­tat induïda hau­ria estat el resul­tat de l'acti­vi­tat gasista, la qual ha acce­le­rat un procés sis­mo­tectònic amb acu­mu­lació d'esforços ja exis­tents a la zona.

La injecció de gas no va acti­var, però, la falla Amposta, de més de cin­quanta quilòmetres de lon­gi­tud i un poten­cial sísmic de 7,1 graus a l'escala de Rich­ter, sinó una altra de pro­pera total­ment des­co­ne­guda pels experts i que, per tant, no està car­to­gra­fi­ada. En aquest sen­tit, l'informe de l'Ins­ti­tuto Geográfico Naci­o­nal indica que l'estudi d'aquesta falla reque­ri­ria un tre­ball molt espe­ci­a­lit­zat de geòlegs que podria allar­gar-se més de dos anys. “La iden­ti­fi­cació d'aquesta falla reque­rirà una labor molt espe­ci­a­lit­zada de geòlegs amb experiència en sis­mo­tectònica, ja que a l'Estat espa­nyol és habi­tual que les falles res­pon­sa­bles dels ter­ratrèmols no tren­quen a la superfície i calen estu­dis específics per iden­ti­fi­car-les”, expo­sen els tècnics. També pre­ci­sen que la falla té un cap­bus­sa­ment pràcti­ca­ment ver­ti­cal, fet que difi­culta el tre­ball d'inves­ti­gació.

Amb tot, l'informe científic no ana­litza els pro­ble­mes geològics del magat­zem de gas, ni tam­poc la relació entre l'incre­ment del cabal d'injecció de gas (que al setem­bre es va tri­pli­car) i la crisi sísmica. Sí que cons­tata que a la zona es regis­trava poca acti­vi­tat sísmica fins al juny del 2013; con­cre­ta­ment, entre el 1920 i l'1 de juny del 2013 es van comp­ta­bi­lit­zar 203 ter­ratrèmols, el de més inten­si­tat, de 3,3 graus a l'escala de Rich­ter. En canvi, la tar­dor pas­sada, en només un parell de mesos se'n van regis­trar 540, el major dels quals de 4,2 graus. Abans que es regis­tres­sen els sis­mes de més inten­si­tat, però, el Minis­teri d'Indústria va orde­nar la para­lit­zació de l'acti­vi­tat a la pla­ta­forma marina, con­cre­ta­ment el 26 de setem­bre, pocs dies després que fina­litzés la prova de càrrega al magat­zem de gas, una prova en què es va tri­pli­car el cabal d'injecció de gas, segons la tesi del peri­o­dista Jordi Mar­sal, que ha publi­cat Cas­tor: la bom­bo­lla sísmica, un lli­bre que recull l'opinió d'experts en geo­lo­gia com ara Josep Giner i Luis González de Vallejo. Aquests experts sos­te­nen que la injecció de 8 mili­ons de metres cúbics de gas en 48 hores hau­ria pro­vo­cat tensió en les roques del subsòl, que s'hau­ria pogut trans­me­tre fins a la falla i, amb el temps, gene­rar els ter­ratrèmols més impor­tants fins a dues set­ma­nes després, quan les ope­ra­ci­ons ja esta­ven atu­ra­des. És a dir, que exis­teix una coin­cidència tem­po­ral dife­rida entre les injec­ci­ons de gas i els ter­ratrèmols.

De moment només s'ha injec­tat un 17% del gas matalàs al subsòl, con­cre­ta­ment 79 mili­ons de metres cúbics. A més del gas matalàs, la capa­ci­tat del Cas­tor és de 1.300 mili­ons de metres cúbics, men­tre que la capa­ci­tat de pro­ducció de la planta s'esti­mava en 25 mili­ons de metres cúbics dia­ris.

203
sismes
es van produir entre el 1920 i l'1 de juny del 2013 a la costa de l'Ebre, segons l'Instituto Geográfico Nacional
540
terratrèmols
es van registrar a la costa de l'Ebre entre els mesos de setembre i octubre del 2013

Indústria no prendrà cap decisió de moment

El Ministeri d'Indústria continua repetint que no decidirà res sobre el futur del projecte Castor fins que els experts internacionals consultats es pronuncien sobre les conseqüències que hi podria haver si s'injectara més gas al magatzem. En aquest sentit, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha reiterat en diverses ocasions que si no es pot garantir totalment la seguretat a la zona, no es reprendran les injeccions de gas al magatzem submarí. A més de l'informe de l'Instituto Geográfico Nacional, Indústria disposa de l'estudi encarregat a l'Institut Geològic i Miner, segons l'Agència Catalana de Notícies. Aquest informe, que de moment no s'ha fet públic, podria esclarir les causes de la sismicitat induïda.

Per la seua banda, la Generalitat Valenciana manté també que no es reprendrà l'activitat al Castor si no és totalment segur.

L'empresa concessionària del Castor, Escal UGS, no va voler pronunciar-se ahir sobre l'informe dels experts i està pendent de la decisió que adopte el Ministeri d'Indústria sobre el futur del magatzem de gas. En el cas que s'opte per desmantellar la infraestructura, tindria un cost de 1.700 milions d'euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia