La ciutat inundada

Va dir el por­ta­veu d'Adif, Iñaki Garay, que sort que l'estació del TAV havia fun­ci­o­nat com a dre­natge, perquè, si no, Girona hau­ria estat víctima d'una greu inun­dació i els comerços, d'innom­bra­bles danys. Dit així, només es pot enten­dre com una mani­o­bra de dis­tracció per no reconèixer que la gran obra d'engi­nye­ria que havia de mera­ve­llar el món té un quilòmetre i mig amb més de qua­tre metres d'aigua embas­sada, que no saben quan la podran treure i que el trans­port inter­na­ci­o­nal fer­ro­vi­ari està tallat. Un ridícul de pri­mera. I no perquè hagi fallat el gran pro­jecte, no. Només perquè, en una acció digna de Pepe Gotera i Oti­lio, allà on hi hau­ria d'haver un parc arbrat, hi ha un forat indigne que es va pro­te­gir amb qua­tre maons, obli­dant que per davant la riera de la Pabor­dia desem­bo­cava al Güell.

Si l'aigua no s'hagués obert camí cap a les vies, què hau­ria pas­sat? Doncs que la riera de la Pabor­dia s'hau­ria tro­bat el Güell cres­cut i que hi hau­ria hagut aigua a dojo per tota aque­lla zona entre Mas Gri i Mas Xirgo, però no gaire res més. Perquè el Güell es va cana­lit­zar entre el 1965 i el 1968, i per davant dels Maris­tes, anant molt ple, aque­lla nit no arri­bava ni al terç de la seva capa­ci­tat.

Girona ha vis­cut 148 inun­da­ci­ons greus a causa del des­bor­da­ment, en soli­tari o simul­tani, dels qua­tre rius: Ter, Onyar, Güell i Galli­gants. Hi han aju­dat el Mar­roc i la Mas­sana, abans de ser des­vi­ada, i també les rie­res de les Pedre­res i d'altres. A casa he sen­tit a par­lar de l'aiguat del 40. Va ser el Ter, el 17 i 18 d'octu­bre. També es van des­bor­dar la Muga i el Fluvià, i tot ple­gat va pro­vo­car 90 morts.

Dels divuit aiguats que hi ha hagut del 1940 ençà a Girona, els més recor­dats són els del 1962 i el de la vigília de la Mare de Déu del Pilar del 1970. L'aiguat del 40 va com­por­tar que es cons­truís el pantà de Sau, que es va començar el 1949 i es va aca­bar el 1963. La presa del Pas­te­ral es va fer el 1960 i Sus­queda va començar a créixer el 1963 i es va aca­bar el 1968. Amb el Ter con­tro­lat, es va des­viar el Güell el 1968, que abans desem­bo­cava a l'Onyar. I, amb l'aiguat del 1970, es va tirar a terra el pont de l'Alfe­res Duarte, que embo­tia. Va ser l'última gran inun­dació de Girona, amb dos metres d'aigua al car­rer del Carme i força més d'un a la plaça del Vi. Amb el Ter con­tro­lat, es va dre­nar l'Onyar, es van cons­truir cla­ve­gue­res i ara l'aigua puja quan plou, però no des­borda. Senyor Garay, l'estació no ha sal­vat Girona de cap inun­dació. En sabem prou per dir que això seu no és res més que una mani­o­bra de dis­tracció.